Beskides
| ||||
| Tipus | serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Moràvia (Txèquia) i Voivodat de Silèsia (Polònia) | |||
| ||||
| Serralada | Carpates occidentales extérieures (fr)  | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 70 ( ) × 600 ( ) km | |||
| Punt més alt | Babia (1.725 m ) | |||
| Travessa | Polònia, Ucraïna, Eslovàquia i Txèquia | |||
Les muntanyes Beskides (en polonès: Beskidy; en txec i eslovac: Beskydy; ucraïnès: Бескиди ) és el nom tradicionalment atribuït a una successió de massissos muntanyosos dels Carpats (l'arc exterior dels Carpats occidentals i dels Carpats orientals) estenent-se del nord-est de la República txeca, al llarg de la frontera entre Polònia i l'Eslovàquia fins a l'oest d'Ucraïna.[1]
El nom Beskid / Beskidy, deriva del baix alemany mitjà: beshêt, beskēt, « repartiment », entès en el sentit del límit secular entre els regnes de Polònia i d'Hongria[2] des de l'Edat mitjana.[3]
Geografia
[modifica]
L'arc de les Beskides és aproximativament de 600 km de longitud per 50-70 d'ample. S'estén del sud-est de la regió de Silèsia i del nord-oest de la regió de Moràvia en la direcció oest-és cap a Ucraïna passant pel nord de les muntanyes dels Tatras i dels Pienins.
Els límits occidentals xoquen amb les Beskides moravo-silesianes i la porta de Moravia que els separa dels Sudets a l'oest. La definició de la frontera oriental de les Beskides és flonja: les fonts més antigues fan referència a les fonts del riu Tisza, les més recents posen la frontera oriental de les Beskides al coll d'Uzhok a prop de la frontera poloneso-ucraïniana. El punt culminant del massís depèn d'aquesta definició, la cimera més alta de la seva part occidental és el Babia Góra (Babia hora en eslovac) a la frontera poloneso-eslovaca.
La cresta de la muntanya és de vegades una línia de repartiment de les aigües que separen la conca hidrogràfica de l'Òder i del Vístula al nord de la del Danubi al sud; representa així una part de la línia de repartiment de les aigües mar Bàltica – mar Negra.
Les Beskides són riques en boscos i minerals de carbó. Van ser antany riques en minerals de ferro, i importants fàbriques hi van veure el dia a Ostrava i Trinec. Hi ha moltes atraccions turístiques, com ara esglésies d'època de fusta i estacions d'esquí.
Subdivisions
[modifica]
Segons la concepció actual, la major part de les Beskides formen part dels Carpats occidentals exteriors. Només les baixes Beskides (Nízke Beskydy en eslovac, Beskid Niski en polonès) i els monts Bieszczady a l'est formen part dels Carpats orientals. Segons la classificació dels Carpats en el sentit orogràfic i geomorfològic es distingeix :
- Carpats occidentals
- Beskides occidentals (en txec : Západní Beskydy, en eslovac : Západné Beskydy, en polonès : Beskidy Zachodnie);
- Beskides centrals (en eslovac : Stredné Beskydy);
- Beskides orientals (en eslovac : Východné Beskydy).
Totes aquestes muntanyes són de vegades considerades com formant part de les Beskides occidentals en un sentit ampli.
- Carpats orientals :
- Baixes Beskides (en polonès : Beskid Niski, en eslovac : Nízke Beskydy), de vegades anomenades Beskides orientals;
- Bieszczady fins al coll d'Uzhok.
Segons la interpretació tradicional, les Beskides orientals a Ucraïna comprenen també les Beskides de Skole així com els massissos de Gorgany, Svydovets i Tchornohora (el punt culminant del qual és el mont Hoverla a 2.061 m) a l'est.
- Al voltant de la muntanya de Barania Góra
-
Des de Barania Góra, a les Beskides, Silèsia, Polònia -
Un camí a l'hivern a les Beskides de Silèsia, a prop de la muntanya de Barania Góra. -
Punt d'observació a Barania Góra
Referències
[modifica]- ↑ «Beskyds». [Consulta: 24 setembre 2019].
- ↑ Zarzycki, Kazimierz; Głowaciński, Zbigniew. Bieszczady (en polonès). Wiedza Powszechna, 1986. ISBN 9788321404141.
- ↑ Zbigniew Gołąb. The Origins of the Slavs: A Linguist's View. Slavica Publishers, Inc., 1992 p. 342. "The Germanic etymology of Bieszczad // Beskid was proposed by prof. Jan Michał Rozwadowski (1914:162, etc). He derives the variant beščad from Germc. biskaid, wchich is represented by MLG besche (beskêt) Trennung and by Scandinavian bêsked, borrowed from [...]"