Blas Pierrad Alcedar
 Blas Pierrard a La Ilustración Republicana Federal.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 agost 1813 Semur-en-Auxois (França) |
| Mort | 29 setembre 1872 (59 anys) Saragossa (Espanya) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 16 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871 | |
| Circumscripció | Ronda |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg=26lang=3dca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 27 d'octubre de 1871 – 24 de gener de 1872 | |
| Circumscripció | Barcelona |
| 27 de setembre de 1872 – 29 de setembre de 1872 | |
Juan Domingo Pinedo → | |
| Circumscripció | La Carolina |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Brigadier |
| Partit | Partit Progressista |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Família | |
| Germans | Fernando Pierrard Alcedar |
Blas Pierrad Alcedar (Semur-en-Auxois,[1] Côte-d'Or, 15 d'agost de 1812 – Saragossa, 29 de setembre de 1872) fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts espanyoles durant el sexenni democràtic.
Biografia
[modifica]Era fill d'un brigadier d'origen francès que havia lluitat a la guerra del francès i hi era presoner. El 1825 va ingressar com a alferes a la Guàrdia Reial. Va lluitar en la primera guerra carlina, destacant a la batalla d'Osca (26 de maig de 1837), raó per la qual fou nomenant tinent coronel de cavalleria el 1842. El 1848 fou ascendit a coronel i el 1853 a brigadier.
El 1854 va donar suport la vicalvarada i el 1856 fou nomenat governador militar de Madrid. Després fou destinat a les Filipines i al Nord d'Àfrica; en aquells anys es va afiliar al Partit Progressista. El 1866 va donar suport als intents colpistes del general Joan Prim i Prats i participà activament en la revolta de la caserna de San Gil i en la revolta dels Pirineus de 1867, raó per la qual hagué d'exiliar-se.
Quan esclatà la revolució de 1868 entrà per la Jonquera i es posà de part de la Junta de Revolucionària de l'Empordà, que dirigia la revolta a Figueres. Aleshores va ingressar al Partit Republicà Democràtic i fou elegit diputat per Ronda a les eleccions generals espanyoles de 1869. A causa de les seves relacions amb els republicans intransigents del club de Viralta de Barcelona participà en els aldarulls de Tortosa de setembre de 1869, que provocaren una insurrecció federalista i la mort del secretari del govern civil. Per aquest motiu fou empresonat al castell de Montjuïc fins que fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1871. Fou reescollit com a diputat pel districte de La Carolina a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872, però va morir un mes després de ser escollit.
Himne
[modifica]El compositor Pablo Miguel de Perlado (1846-1870) va compondre un himne en honor de Pierrad que tingué molt d'èxit en la seva època.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Lisso, 1871, p. 87.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 43, pàg. 946 (ISBN 84-239-4543-X)
Bibliografia
[modifica]- Lisso «Blas Pierrad». La Ilustración Republicana y Federal [Madrid], I, 6, 23-07-1871, pàg. 87-89. ISSN: 1576-6764.
- «Blas Pierrad Alcedar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Ficha en el Congreso de los Diputados
- La gran decepción de José Martí.