Boeing 707
 Boeing 707 de l'administració d'aviació civil de la Xina | |
| Tipus | Avió comercial de fuselatge estret |
|---|---|
| Fabricant | Boeing |
| Estat | Estats Units d'Amèrica  |
| Basat en | Boeing 367-80 |
| Primer vol | 20 de desembre de 1957[1] |
| Dimensions | 46,61 ( ) m |
| En servei | Octubre de 1958 amb Pan American - |
| Estat | Fora de producció, en ús limitat |
| Ús | aviació comercial |
| Operador/s | |
| Altres usuaris | Continental Air Lines Pan Am BOAC |
| Producció | 1957 — 1979 |
| Construïts | 1.010[2] |
| Cost unitari | 4,3 milions de dòlars (preu de 1955)[3] |
| Variants |
|
El Boeing 707 és un avió de reacció comercial de quatre motors desenvolupat per Boeing a principis de la dècada del 1950. Boeing lliurà un total de 1.010 Boeing 707, que dominaren el transport aeri de passatgers a la dècada del 1960 i continuaren sent comuns durant la dècada del 1970. Boeing també oferí una versió més petita i ràpida de l'avió, venuda com a Boeing 720.
Tot i que no fou el primer avió de reacció comercial en entrar en servei (aquesta distinció pertany al de Havilland Comet), el 707 fou el primer a tenir èxit comercial, i es considera que és l'avió que va inaugurar l'època dels Jets. Establí Boeing com un dels més grans fabricants d'avions per a passatgers, i conduí a la posterior sèrie d'avions amb designacions 7x7.
Disseny i desenvolupament
[modifica]Donat que Boeing ja tenia experiència en avions militars a reacció, amb l'XB-47 o l'XB-52 Stratofortress aviat va decidir investigar per construir un cuadrireactor civil partint del B-52. El 20 de maig de 1952 Boeing va decidir construir un prototip del 707 que va ser conegut com a 367-80 i va volar per primer cop el 15 de juliol de 1954 a Renton, a prop de Seattle. Aquest prototipus, anomenat també Dash 80, estava propulsat per un Pratt & Whitney JT3C de 4.500 kg d'empenyiment.[4] La posada a punt no va ser fàcil degut a problemes desconeguts fins a l'època a causa de les mides, l'estructura metàl·lica flexible i les ales en fletxa.[5]
L'aparell va ser presentat pel pilot de proves de Boeing, Tex Johnston, fent figures acrobàtiques i les comandes van començar a arribar de diferents països i companyies. Els primers models del 707 no eren transatlàntics però aviat es va ampliar la capacitat dels dipòsits de combustible i el nombre de seients, establint Pan American, el 26 d'octubre de 1958, el primer servei diari Estats Units - Europa, entre Nova York i Londres,[4] amb una duració de vol dos cops menor i una tripulació de tres persones menys que la dels avions d'hèlix, el que va fer que la seva popularitat creixés entre totes les companyies del món.[5]
Ordres i entregues
[modifica]Entregues
[modifica]| 1994 | 1993 | 1992 | 1991 | 1990 | 1989 | 1988 | 1987 | 1986 | 1985 | 1984 | 1983 | 1982 | 1981 | 1980 | 1979 | 1978 | 1977 | 1976 | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 1 | 5 | 14 | 4 | 5 | 0 | 9 | 4 | 3 | 8 | 8 | 8 | 2 | 3 | 6 | 13 | 8 | 9 | 1011 |
| 1975 | 1974 | 1973 | 1972 | 1971 | 1970 | 1969 | 1968 | 1967 | 1966 | 1965 | 1964 | 1963 | 1962 | 1961 | 1960 | 1959 | 1958 | 1957 | |
| 7 | 21 | 11 | 4 | 10 | 19 | 59 | 111 | 118 | 83 | 61 | 38 | 34 | 68 | 80 | 91 | 77 | 8 | 0 |
_Cockpit.jpg)
Cultura popular
[modifica]En els simuladors de vol existeixen una o més variants del Boeing 707, com el simulador de vol de codi obert FlightGear, així com en el sector comercial.[6]
Especificacions
[modifica]| 720 (707-020) | 707-120B | 707-320B | |
|---|---|---|---|
| Tripulació de cabina | Tres | ||
| Passatgers | 140 | 110 (2 classes) 179 (1 classe) |
147 (2 classes) 202 (1 classe) |
| Longitud | 41,25 m | 44,07 m | 46,61 m |
| Envergadura alar | 39,90 m | 44,42 m | |
| Altura a la cua | 12,65 m | 12,93 m | |
| Pes màxim a l'enlairament | 100.800 kg | 116.570kg | 151.320 kg |
| Pes en buit | 46.785 kg | 55.580 kg | 66.406 kg |
| Recorregut en pista a l'enlairament amb pes màxim | 2.515 m | 3.330 m | 3.280 m |
| Capacitat de combustible | 60.900 l | 65.590 l | 90.160 l |
| Recorregut d'aterratge | 1.740 m | 1.875 m | 1.813 m |
| Abast operatiu (màxima càrrega) | 3.680 milles nàutiques (6.820 km) | 3.735 mn (6.920 km) | |
| Abast amb pes màxim (màxim combustible) | 3800 mn (7.040 km) | 4.700 mn (8.704 km) | 5.750 mn (10.650 km) |
| Velocitat de creuer | 540 nusos (1000 km/h) | 525 nusos (972 km/h) | |
| Amplada del fuselatge | 3,76 m | ||
| Propulsors (4 x) | Pratt & Whitney J57: 53,3 kN) |
Pratt & Whitney JT3D-1: 75,6 kN |
Pratt & Whitney JT3D-3: 80 kN Pratt & Whitney JT3D-7: 84,4 kN) |
Referències
[modifica]
- ↑ "Boeing 707 Jet Transport." aviation-history.com. Recuperat: 27 desembre 2009.
- ↑ «707 Model Summary». Boeing Commercial Airplanes. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2013. [Consulta: 10 desembre 2010].
- ↑ pàg. 434. Bowers, Peter M.. Boeing Aircraft since 1916. London: Putnam Aeronautical Books, 1989. ISBN 0-85177-804-6
- ↑ 4,0 4,1 Swanborough, Gordon; Green, William. Guía ilustrada de los aviones de línea y compañías aéreas. (en castellà). Madrid: San Martin, 1982, p. 41,42. ISBN 8471402157.
- ↑ 5,0 5,1 Besse, François. 100 aviones de leyenda (en castellà). Reditar Libros, S.L., 2006, p. 72. ISBN 9788496449268.
- ↑ «Boeing 707 al wiki de FlightGear» (en anglès). Comunitat de FlightGear. [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ "Boeing 707 Family." Boeing. Recuperat: 27 de desembre de 2009.
- ↑ "Boeing 720." Boeing. Recuperat: 27 de desembre de 2009.
| 707 | 717 | 727 | 737 (MAX) | 747 | 757 | 767 | 777 | 787 |