Boga de fulla estreta
Typha angustifolia  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164199 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Typhaceae |
| Gènere | Typha |
| Espècie | Typha angustifolia L., 1753 |
.svg){kind=icon}
La boga, bova o balca de fulla estreta (Typha angustifolia) és un hidròfit herbaci i perenne del gènere Typha. És una espècie aquàtica, originària del vell món que prolifera comunament a la vora de rius, aiguamolls permanents i llacs.[1] La planta té molts noms populars: balca, balca de fulla estreta, bova, bova de cadires, ciri, coets, espadanya, fusell.[2]
Les fulles de la planta són planes, molt estretes (entre 3 i 10 mm d'ample) i 80 a 150 mm de llargada en la maduresa; 12 a 16 fulles sorgeixen de cada brot vegetatiu.[3] A la maduresa, tenen tiges distintius que són gairebé tan altes com les fulles, les tiges estan cobertes amb caps de flors de color marró, tou, en forma de salsitxa, pot atènyer d'un a tres metres.[4] Les plantes tenen fortes arrels rizomatoses, que poden estendre fins a 70 cm i solen ser de 2 a 3,5 cm de diàmetre.[5]
L'àrea de distribució geogràfica de la boga de fulla estreta se superposa amb l'espècie molt similar boga de fulla ampla (Typha latifolia). Es distingeix de T. latifolia per les seves fulles més estretes i per una clara separació en dues seccions diferents (flors estaminades a dalt i flors pistil·lades a baix) en els capítols florals.[5] Aquestes dues espècies hibriden i donen Typha x glauca que és un híbrid estèril.[6] L'espècie ha estat introduïda des d'Europa a les costes d'Amèrica del Nord[7] i terra endins.[8]
Ús
[modifica]Són conreades com a plantes ornamentals. Les fulles assecades s'utilitzen per fer seients, estores, cistells i altres objectes. La matèria fibrosa de les inflorescències s'utilitza com a aïllant.[1] Les seves arrels depuren l'aigua i per això aquesta planta s'utilitza per a fer aiguamolls artificials,[9] i es recreen els canyars i boguers en projectes de renaturalització de les vores, per augmentar la capacitat d'autodespol·lució, per crear l'hàbitat d'ocells (bitó i boscaler comuns), libèl·lules, peixos joves i amfibis.[10]
Diverses parts de la planta són comestibles, els brots latents de les arrels i les bases de les fulles, el nucli interior de la tija, les espigues verdes, la flor de pol·len madur i arrels feculoses.[11][12] La tija comestible és anomenada bồn bồn a Vietnam.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Boga de fulla estreta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Boga de fulla estreta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Typha angustifolia - narrow leaf cattail». Global Biodiversity Information Facility.
- ↑ «Typha angustifolia L.». FloraCatalana.net La flora del nostre entorn. Arxivat de l'original el 2015-07-21. [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Rook, Earl J. S. «Typha angustifolia: Narrow Leaf Cattail», 26-02-2006. Arxivat de l'original el 2008-06-09. [Consulta: 28 juny 2013].
- ↑ Selbo, Sarena M. «The potential for hybridization between Typha angustifolia and Typha latifolia in a constructed wetland». Aquatic Botany, 78, 4, 2004, pàg. 361–369. DOI: 10.1016/j.aquabot.2004.01.003.
- ↑ Stuckey, R. L.; Salamon, D. P. «Typha angustifolia in North America: masquerading as a native». Am. J. Bot., 74, 1987, pàg. 757.
- ↑ Mills, Edward L.; Leach, Joseph H.; Carlton, James T.; Secor, Carol L. «Exotic Species in the Great Lakes: A History of Biotic Crises and Anthropogenic Introductions». Journal of Great Lakes Research, 19, 1, 1993, pàg. 1–54. Arxivat de l'original el 2013-10-21. DOI: 10.1016/S0380-1330(93)71197-1 [Consulta: 28 juny 2013]. «The distributional history of the narrow-leaved cattail, a brackish water species native to the Atlantic coast, is debatable. The plant is thought to have invaded inland slowly with the early canal, railroad, and highway systems. It began a rapid inland expansion in through Central New York in the first half of the 20th Century when the de-icing of highways using salt became more widespread.» Arxivat 2013-10-21 a Wayback Machine.; vegeu p. 46.
- ↑ Puértolas i Carasusán, Núria. «Les zones humides». El Bages. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ Nonhof, Cor. «Streefbeelden natte ruigten». Koninklijke Nederlande Natuurhistorische Vereniging. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 6 setembre 2015].
- ↑ Elias, Thomas S.; Dykeman, Peter A. Edible Wild Plants. Nova York, NY: Sterling Publishing Co., Inc., 2009, p. 69–70. ISBN 978-1-4027-6715-9.
- ↑ «Typha angustifolia - Small reed mace». Plants for a Future.
- ↑ Sour hot pot
