Boudinage
El boudinage (del francès boudin, botifarra) és una estructura geològica menor d'origen tectònic que generalment presenta aspecte de salsitxes delimitades per lligats en la seva forma transversal —pot presentar-se, de vegades, en forma rectangular, lenticular o d'altres—, cadascuna de les quals s'anomena boudin.[1] Es forma quan un cos tabular competent, més rígid que la roca que l'envolta, es deforma per estirament o aixafament, adaptant-se la roca més plàstica al contorn deformat.[2] Poden formar-se a roques sedimentàries, ígnies o metamòrfiques, sempre que es donin les condicions d'estirament i diferència de ductilitat entre capes. En el procés de la deformació per aixafament es donen engruiximents i aprimaments locals, arribant a poder-se dividir les capes.[2] En els casos d'estirament a zones de cisalla poden donar-se morfologies en «S», en forma de fitxes de dòmino, i d'altres.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Boudinage». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Fregenal, M.; López Gómez, J. y Martín Chivelet, M. (coords.). Ciencias de la Tierra. Madrid: Editorial Complutense, 2009, p. 879. ISBN 978-84-89784-77-2.
- ↑ Goscombe, B. D.; Passchier, C. W. y Hand, M. «Boudinage classification: end-member boudin types and modified boudin structures». Journal of Structural Geology, 26, 2004, pàg. 739–763. DOI: 10.1016/j.jsg.2003.08.015 [Consulta: 5 juny 2013].[Enllaç no actiu]
