Buxals
Buxales  | |
|---|---|
 Pachysandra terminalis | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Ordre | Buxales Reveal, 1996 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Takht. |
| Famílies | |
| |
.svg){kind=icon}
Les buxals (Buxales) són un ordre d'angiospermes del clade Eudicotyledoniae[1] que inclou, entre d'altres, el boix. El grup és monofilètic amb una sola família, però n'havia inclòs més, i 120 espècies.[2]
Característiques
[modifica]Tenen alcaloides esteroïdeus del tipus de l'aminopregnà, traqueida veritable i fusta de compressió.
El marge de les fulles és enter. Les flors són petites, imperfectes. En la llavor el tegument extern es transforma en una testa de diverses capes de cèl·lules de gruix. Tenen inflorescències racemoses i el pol·len amb endoabertures.
Taxonomia
[modifica]Antigament l'ordre Buxales contenia tres famílies, Buxaceae, Didymelaceae i Haptanthaceae. Al sistema de classificació APG III,[3] les Didymelaceae van ser incloses a la família Buxaceae, i al sistema APG IV,[1] actualment en ús, la família Haptanthaceae va se inclosa a Buxaceae.
Evolució
[modifica]Anderson et al. (2005)[4] daten a les Buxaceae i tots els seus parents fòssils ja extints en uns 121-117 milions d'anys.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- ↑ «Angiosperm Phylogeny Website - Buxales». [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Angiosperm Phylogeny Group (2009). An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III. Botanical Journal of the Linnean Society 161(2): 105-121.
- ↑ Anderson, C. L., Bremer, K., y Friis, E. M. 2005. Dating phylogenetically basal eudicots using rbcL sequences and multiple fossil reference points. American J. Bot. 92: 1737-1748.
