Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Cançó immortal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCançó immortal
Song Without End Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCharles Vidor i George Cukor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióWilliam Goetz Modifica el valor a Wikidata
GuióOscar Millard Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMorris Stoloff Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJames Wong Howe i Charles Lang Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam A. Lyon Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada130 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeÀustria Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical, cinema romàntic, drama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0054324 FilmAffinity: 355711 Allocine: 2158 Rottentomatoes: m/song_without_end Letterboxd: song-without-end Allmovie: v45637 TCM: 27541 TV.com: movies/song-without-end AFI: 53289 TMDB.org: 129553 Modifica el valor a Wikidata

Cançó immortal (Song Without End) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Charles Vidor, estrenada el 1960 i doblada al català.[1] És la biografia del famós pianista i compositor Franz Liszt, interpretat per Dirk Bogarde.

Vidor va morir durant el rodatge i George Cukor va acabar la realització. La pel·lícula va obtenir l'Oscar a la millor banda sonora.

Argument[2]

[modifica]

Jove pianista de talent i saludat per la crítica, Franz Lizst no deixa per això de ser un personatge torturat per la solitud. En una gira europea, el jove artista coneix la princesa Caroline Sayn-Wittengenstei. Tots dos comencen un idil·li veient que aquesta nova relació té una conseqüència negativa sobre les actuacions de Franz

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Cançó immortal
  2. «Song without end». The New York Times.