Can Masdeu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Canyelles (Barcelonès) | |||
| Localització | Camí de Can Masdeu | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30263 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 2893 | |||
| Lloc web | canmasdeu.net | |||
Can Masdeu és una masia al barri de Canyelles (Barcelona), dins del Parc natural de Collserola, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment és un centre social ocupat, residència i hort comunitari.[2][3][4] Des de l'estació de metro L3 Canyelles s'hi pot accedir per una pista de terra, al principi de la qual, a 500 m de la casa, hi ha una indicació que posa «Vall de Can Mas Deu».
Descripció
[modifica]El terreny mantingut pels okupes inclou la masia, gairebé una hectàrea de terres en ús com a horts, i 15 hectàrees de bosc de pi.[2] És de planta rectangular a quatre vents i té planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta balcons i una lateral està formada per dos pisos de galeries porxades cobertes, a la part davantera de les quals es conserva la façana de la capella. Els terrats tenen trencaaigües.[5]
Història
[modifica]Primer va tenir el nom de Mas Poch, després Roure i Sapila. Posteriorment, passà successivament a Ferran Oliver, a Bartomeu Sala, a Cabiscol Cordells i a Francesc Corbera, que l'any 1639 la va vendre a Francesc Pla, notari públic de Barcelona.[5] Aquest la va vendre a Enric Masdeu i Farrera, de qui la masia agafà el nom actual, i l'heretà la seva filla Clara Masdeu i Pla.[5][6] Tenia una font de molta anomenada i una gran extensió de vinyes.[6]
El 1901, l'Hospital de la Santa Creu la comprà en subhasta pública, i la destinà a leprocomi.[7] El 1904 s'hi traslladaren els malalts leprosos de l'antic hospital de Sant Llàtzer o dels hospital dels Mesells, a la plaça del Pedró.[8] El nou hospital de Sant Llàtzer tenia capacitat per a 25 malalts, homes i dones, i disposaven d'un petit hort.[7]
El 1931 en fou nomenat director el doctor Nogués, que va decidir ampliar l'hospital amb un nou edifici situat més amunt, però la Guerra Civil espanyola aturà les obres de construcció. Acabada la guerra, el nou edifici va ser destinat a 200 nens i nenes tuberculosos, fins que el 1975 es va tancar i no ha tingut cap altre ús. El 1960, la Junta Provincial de Sanitat va tancar can Masdeu per insalubre, i els malalts leprosos van ser traslladats a l'hospital Fontilles, a la Vall de Laguar (Alacant).[7]
El lloc va ser famós el 2002 quan els ocupants van resistir al seu desallotjament encadenant i pujant sobre trípodes.[9] Durant una oposició que va durar tres dies, la policia va ser incapaç de desallotjar els ocupants, el que va portar a un judici: tres anys els propietaris van guanyar el judici però no hi ha hagut ordre de desallotjament fins al moment.[2]
La majoria dels diumenges el centre s'obre, i entre 100 i 300 persones pugen al turó a menjar o participar en activitats relacionades amb l'ecologia, l'activisme i l'autogestió.[2] Cada cap de setmana s'hi organitzen diverses activitats orientades als veïns, com tallers o visites guiades.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Can Masdeu». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 López, Helena «Can Masdeu cumple 10 años como símbolo de integración okupa». El Periódico de Catalunya, 05-01-2012 [Consulta: 23 octubre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «El dia a dia a Can Masdeu». TV3. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 19-01-2012.
- ↑ «Can Masdeu - Centro de Investigación Social y Ecológica en Barcelona». Ecosistema Urbano, 28-12-2009. [Consulta: 23 octubre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Can Masdeu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 6,0 6,1 Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. quarta edició. Barcelona: El Tinter, SAL, abril 2003, p. 122.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Hernández, Sergi. «Sant Llàtzer, la leproseria de Barcelona». Va passar aquí. betevé, 04-02-2021.
- ↑ «Hospital dels Mesells /Hospital de santa Margarida». Barcelona entre muralles. Francesc Font.
- ↑ Muñoz, Óscar; Sierra, Lluís «La Muntanya y Can Masdeu, casas símbolo». La Vanguardia. Vivir, 08-12-2006, pàg. 5.
Enllaços externs
[modifica]- Can Masdeu - Lloc web oficial
- «Can Masdeu: paradigma de l'okupació agroecològica». El salmón contracorriente. José Luis Vicente Vicente, 05-04-2017.
| Catalunya |
|  |
|---|---|---|
| País Valencià |
| |
| Alemanya |
| |
| Dinamarca |
| |
