Carmela
  | ||||
| Tipus | obra escultòrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Creador | Jaume Plensa i Suñé | |||
| Creació | 2015 | |||
| Material | ferro | |||
| Mida | 450 ( ) cm | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Adreça | carrer de Sant Pere Més Alt | |||
| ||||
Carmela és una escultura de Jaume Plensa, situada davant del Palau de la Música Catalana, al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona.
Història i descripció
[modifica]Inicialment hi devia estar instal·lada entre el 7 d'abril i mitjan setembre del 2016, però després d'una pròrroga fins a mitjan octubre, Plensa va dipositar-la a la ciutat de Barcelona per un termini de vuit anys.[1][2][3][a] L'obra, de ferro fos i de 4'5 m d'altura,[5] fou acompanyada per tres escultures més del mateix artista, que s'ubicaren a l'interior del Palau de la Música entre el 7 d'abril i el 16 maig de 2016. Es tracta de Sanna’s dream i Rui Rui’s dream, dues escultures de bronze de l'any 2014 instal·lades a la Sala Lluís Millet, i Silent music III, una escultura d'acer inoxidable pintat i pedres de marbre instal·lada al foyer de l'edifici.[b][5]
Carmela mostra el cap d'una adolescent i posa l'accent sobre el moment de trànsit que s'experimenta en deixer d'ésser una nena i passar a ser una dona adulta i tot proposant una reflexió al voltant del concepte que cada generació té de la idea de "clàssic".[1][5] De fet, el rostre és el d'una nena de Barcelona, a qui Plensa va fotografiar l'any 2013 —quan aquesta tenia 14 anys— i va escanejar per obtenir una imatge en tres dimensions del seu cap. Aquesta imatge, després del procés de manipulació, fou el punt de partida de l'obra final, un cap comprimit lateralment i força allargat que, malgrat tot, mostra una bellesa mediterrània, atemporal.[6] Les particularitats formals de l'obra fan que l'escultura canviï la seva aparença (des d'una peça en tres dimensions i ben proporcionada fins a una imatge pràcticament plana) segons el punt des d'on s'observi, un joc de deformació que evoca el procés que realitza la memòria humana quan emmagatzema els records.[7]
| « | Per a mi aquest procés és una fusió entre fotografia i escultura, entre allò efímer i allò etern; en definitiva, entre allò humà i allò diví. | » |
| — Jaume Plensa[6] | ||
Pel que fa a les escultures instal·lades a l'interior del Palau de la Música, les de la Sala Millet ja havien estat exposades al Museu d'Art Modern de Ceret l'estiu de 2015 i mostren els rostres de Sanna, una nena de Suècia, i de Rui Rui, una nena de Xangai. El diàleg silenciós entre ambdues figures era, segons Plensa, un homenatge als músics, aquells que millor coneixen què és el silenci, i era a la vegada una metàfora del gènere humà i la seva bellesa fugaç i canviant.[6] L'escultura del foyer mostra un cos humà fet a base de notes musicals i partitures, una referència als músics i l'alfabet comú amb el que treballen.[6]
El 2024 es va anunciar que l'escultura romandria com a mínim 8 anys més al seu emplaçament actual.[8]
Notes
[modifica]- ↑ Estava previst que l'escultura es retirés de la via pública el 22 de setembre de 2016, però pocs dies abans d'iniciar-ne el desmuntatge va transcendir que l'Ajuntament de Barcelona havia iniciat negociacions amb l'artista per mantenir obra seva —ja fos aquesta escultura o una altra— a l'espai públic de la ciutat.[4]
- ↑ El foyer és l'estança que hi ha just abans del que són pròpiament les sales de concerts o els teatres. Podria considerar-se un sinònim de "vestíbul", però als edificis on s'hi interpreta música o s'hi representen arts escèniques és conegut comunament amb aquest mot, provinent del francès foyer (fogar).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Ribas Tur, Antoni «Quin Plensa volem?». Ara, 18-04-2016 [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ RIBAS, ANTONI «Jaume Plensa instal·la una escultura monumental davant el Palau de la Música». Ara.cat, 2016.
- ↑ Massot, Josep «‘Carmela’, la escultura de Plensa se queda ocho años en Barcelona». La Vanguardia, 21-10-2016.
- ↑ Palau, Maria «Tornem-hi: Plensa sí, Plensa no». El Punt Avui, 19-09-2016 [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Jaume Plensa». Palau de la Música. Programació. Arxivat de l'original el 19 d'abril 2016. [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Playà Maset, Josep «Las esculturas de Jaume Plensa dialogan con el modernismo del Palau de la Música». La Vanguardia, 07-04-2016 [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ «Volem la 'Carmela'!». Vilaweb, 09-08-2016. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ «L'escultura 'Carmela' de Jaume Plensa romandrà vuit anys més davant el Palau de la Música de Barcelona». Vilaweb, 04-10-2024. [Consulta: 7 octubre 2024].