Charlotte Badger
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1778  Bromsgrove (Anglaterra) |
| Mort | segle XIX (>1815) |
| Activitat | |
| Ocupació | corsària |
Charlotte Badger (1778 - 1818 o més tard)[1] va ser una dona australiana d'origen anglès, àmpliament considerada la primera pirata australiana. També va ser una de les dues primeres dones colones blanques a Nova Zelanda.[2]
Primers anys de vida
[modifica]Badger va néixer el 1778, filla de Thomas i Ann Badger. Va ser batejada el 31 de juliol de 1778.[2] La seva família era pobra, i un dia de 1796,[3] va robar diverses guinees i un mocador de seda per intentar ajudar-los,[4] però va ser capturada i arrestada. Va ser condemnada a set anys de servitud penal a Nova Gal·les del Sud.[4]
El motí del Venus
[modifica]Badger va arribar a bord de l'Earl Cornwallis el 1801.[5] El 1806 servia a la fàbrica femenina de Parramatta, època durant la qual va donar a llum una filla.[5]
El 1806, va viatjar amb la seva filla a bord del Venus, amb els plans de ser serventa a Van Diemens Land.[4][6] El capità del vaixell, Samuel Chase, tenia el costum de flagelar les dones per entretenir-se, fins que els seus oficials i la seva tripulació es van amotinar.[4][7] Badger i una altra condemnada, Catherine Hagerty, van convèncer els homes a bord per apoderar-se del vaixell, mentre el capità estava a terra a Port Dalrymple, al nord de Tasmània.[6][8]
El 1806, Badger i Hagerty i els seus amants, John Lancashire i Benjamin Kelly, van anar a la Badia de les illes, a l'extrem nord de Nova Zelanda, on es van establir al país de Rangihoua.[6][8] L'abril del 1807, Hagerty havia mort i al final de l'any Lancashire i Kelly també havien marxat.[5]
El 1826, el vaixell nord-americà Lafayette va desembarcar a Vavaʻu. En arribar a Sydney, van informar que Charlotte Badger i la seva filla s'hi havien aturat vuit anys abans. Badger podia parlar maori amb fluïdesa i comunicar-se en tongà i viatjava en un vaixell balener cap a Amèrica.[5][6]
Algunes històries suggereixen que els altres amotinats van fugir, però finalment van ser capturats i penjats,[4] mentre que altres suggereixen que es van dedicar a la pirateria després de la partida de Badger, Hagerty, Lancashire i Kelly, tot i no saber com fer navegar el vaixell. Llavors, els māori va capturar el Venus, el van cremar per recuperar-ne la ferralla i van cuinar els homes de a bord. Mentrestant, Lancashire i Kelly tornaren a ser recuperats i Hagerty va morir de febre.[8]
Polèmica
[modifica]La historiadora Jennifer Ashton ha descobert proves que suggereixen que ni Badger ni Hagerty eren presents a Venus quan va ser capturat.[9]
Ashton diu que Charlotte Badger apareix a la reunió de convictes de Nova Gal·les del Sud cada any des de la seva arribada el 1801 fins al 1825, a part d'un cens el 1806 (l'any en què es va capturar Venus). Una possible explicació de la seva absència és que Badger es trobava al Venus i que va tornar a Austràlia poc després, però Ashton considera que aquest escenari és molt poc probable: "... si algú que havia estat involucrat en la pirateria arribés de nou a Nova Gal·les del Sud, se n'hauria donat la notícia i aquesta persona s'hauria enfrontat a una justícia addicional, i no s'esmenta que s'enfronti a cap altra justícia".
Ashton també va trobar documents que demostraven que Hagerty va rebre un indult complet i va tornar a Anglaterra el 1800 i diu que no hi ha constància que hagi tornat mai a Austràlia. la historiadora afirma que aquesta evidència documental contradiu directament les denuncies interposades pel capità del Venus que esmenta a Badger i Hagerty com a amotinades, però diu que és possible que es degui a un cas d'identitat errònia.
A la cultura popular
[modifica]Charlotte Badger va ser objecte d'una novel·la de ficció històrica del 2002 de l'autora Angela Badger. El 2008 aquesta història es va transformar en una obra de teatre d'Euan Rose.[10]
La dramaturga australiana / neozelandesa Lorae Parry va explicar part de la història de Charlotte Badger a la seva obra Vagabonds.[11]
El gener de 2013, Jack Hayter va publicar Charlotte Badger amb la companyia discogràfica Audio Antihero, oferint una simpàtica re-explicació de la història.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Oxford Dictionary entry of Charlotte Badger». Oxford University Press, 2004. [Consulta: 16 juny 2008].
- ↑ 2,0 2,1 «History of Immigration to New Zealand». www.teara.govt.nz. [Consulta: 16 juny 2008].
- ↑ Journal of Lesbian Studies Published 1997 Haworth Press Google Books Consultat el 2008-06-16
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Frontier of Dreams trivia site». tvnz.co.nz. [Consulta: 16 juny 2008]. [Enllaç no actiu]
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Story: Badger, Charlotte». Dictionary of New Zealand Biography, 1990. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2017. [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Alexander, Roy «Australia's Only Woman Pirate». Sydney Morning Herald [Sydney], 26-10-1937 [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ «Piratical Capture of the Venus Colonial Brig». The Sydney Gazette and New South Wales Advertiser, 13-07-1806, p. 4.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Swashbuckle – Real women pirates». Kelly Gardiner, 2006. Arxivat de l'original el 2007-12-10. [Consulta: 16 juny 2008].
- ↑ «Pirate Mystery: the story of Charlotte Badger» (en New Zealand English). Radio New Zealand, 01-03-2018 [Consulta: 4 octubre 2018].
- ↑ «Charlotte Badger – the play». Indra Publishing, 24-04-2009.
- ↑ «Vagabonds». Playmarket. Arxivat de l'original el 19 de febrer 2019. [Consulta: 27 març 2016].
- ↑ «Jack Hayter – Charlotte Badger/Glass Bells Chime». The Sound of Confusion, 09-03-2013.