Cirerola
Ribes alpinum | |
---|---|
Fruits | |
Planta | |
Tipus de fruit | baia |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Saxifragales |
Família | Grossulariaceae |
Gènere | Ribes |
Espècie | Ribes alpinum L., 1753 |
La cirerola, agrassó de muntanya, riber de muntanya, riber dels Alps o encara gaixiver(a) de muntanya[1] (Ribes alpinum) és una planta pròpia de les bardisses, matollars i marges dels boscos caducifolis de l'estatge subalpí i de l'estatge montà per damunt dels 1.000 m (Pirineus, Prepirineus -des de la Vall d'Aran fins a l'Alt Ripollès-, la Garrotxa i el Montseny).[2] És rara al País Valencià (l'Alcalatén) i manca a les illes Balears.[3]
Etimologia
[modifica]Del llatí alpinum (dels Alps).[3]
Descripció
[modifica]És un arbust sense espines, de 0,5 a 1,5 m d'alçària. Fulles més aviat petites, de menys de 4 cm d'amplada, palmatífides, amb els lòbuls dentats amb dents grolleres, lluents pel revers. La floració té lloc entre l'abril i el juny. Les flors són d'un verd grogós: les masculines en raïms erectes de 10 a 30 flors, les femenines en raïms de poques flors (de 2 a 5), situades en peus diferents (planta dioica). Corol·la amb 5 pètals molt curts. 5 estams. Calze amb 5 sèpals patents, quatre o cinc vegades més grans que els pètals, soldats per la base. Els fruits, les cireroles, agrassons de muntanya, ribes de muntanya o gaixives de muntanya són baies vermelles, disposades en raïms erectes, comestibles, però sense a penes gust.[3] Presenta dues subespècies: Ribes alpinum subsp. alpinum i Ribes alpinum subsp. lucidum (Kit.) Pawl.[4]
Entorn i distribució geogràfica
[modifica]Acostuma a estar acompanyada per Betula pendula, Juniperus communis, Gentiana lutea, Astrantia major, Knautia sylvatica, Pinus sylvestris, Pinus uncinata, Fraxinus excelsior, Fagus sylvatica, Lonicera xylosteum i Rhamnus alpinus.[2] A més dels Països Catalans, també és present a Àustria, Anglaterra, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Suïssa, Espanya, Hongria, Itàlia, els Balcans, Noruega, Polònia, la Rússia europea, els estats bàltics, Suècia, el Caucas, Turquia (Anatòlia), l'Iran i el Marroc. Ha estat introduïda als Estats Units (Michigan).[4]
Ús medicinal i gastronòmic
[modifica]És antibacteriana, hipotensora, vitamínica, remineralitzant, diürètica, laxant i depurativa. Està indicada per a casos de restrenyiment, tensió alta, retenció de líquids i feblesa, i se solen emprar els fruits en forma de sucs, extractes o xarops.[2] Pel que fa al seu ús culinari, els fruits (de gust àcid, però agradable) són utilitzats per a fer melmelades, compotes, sucs, gelats, sorbets, pastissos, dolços, guisos i amanides.[2]
Referències
[modifica]- ↑ TERMCAT (català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Flora Catalana Arxivat 2015-10-06 a Wayback Machine. (català)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pascual, Ramon, 1999. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Natura. Barcelona. ISBN 8473065042. Pàg. 41.
- ↑ 4,0 4,1 Catalogue of Life Arxivat 2015-10-07 a Wayback Machine. (anglès)
Enllaços externs
[modifica]- Herbari Virtual del Mediterrani Occidental (català)
- The Plant List (anglès)
- Flora Vascular (castellà)
- Missouri Botanical Garden (anglès)