Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Claude François Milliet Dechales

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClaude François Milliet Dechales

Primera plana del seu Cursus (1674). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1621 Modifica el valor a Wikidata
Chambèri (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1678 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Torí (Ducat de Savoia) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Milliet Modifica el valor a Wikidata


Claude François Milliet Dechales (Chambèri, 1621 - Torí, 28 de març de 1678) (a vegades escrit de Chales) va ser un matemàtic i jesuïta, del segle xvii conegut pels seus llibres de text.

Vida

[modifica]

Nascut a Chambèri (aleshores França, però que havia estat la capital de Savoia durant molts anys), va ingressar a l'orde dels jesuïtes als 14 anys, on va rebre tota la seva formació.[1] Va donar classes a diferents col·legis jesuïtes: primer al Collège de Clermont de Parìs i, després a Lió i a Chambèri. També va anar de missioner a Turquia alguns anys.[2]

Va ser nomenat per Lluís XIV professor d'hidrografia a Marsella, on va ensenyar navegació, enginyeria militar i altres aplicacions de les matemàtiques. Finalment, va ser nomenat professor de matemàtiques a Torí, on va morir als cinquanta-set anys. A part d'aquesta darrera activitat, molt poc es coneix de la seva vida.[3]

Art de naviguer, 1677

Obra

[modifica]

Milliet és recordat, sobretot, pel seu llibre Cursus seu mundus mathematicus (Lyon, 1674),[4] un tractat complet de matemàtiques que va ser reeditat i traduït al francès, a l'anglès i a l'italià. Era un extens tractat en tres grossos volums que incloïa moltes aplicacions pràctiques de les matemàtiques, com mecànica, estàtica, òptica, geografia, arquitectura, música, navegació, hidroestàtica... Aquest tractat va ser l'inspirador del tractat de matemàtiques del matemàtic valencià Vicent Tosca.[5][6] De totes maneres i malgrat el seu elevat sentit didàctic, era un llibre a l'antiga usança, que no recollia els treballs més recents de Descartes, Wallis o Fermat.[7] En una nova edició que es va publicar el 1690, s´hi va afegir una introducció històrica, escrita pel propi Dechalles, entre 1673 i 1678,[8] que proporciona una comprensió ben definida de l'estatus i la natura de les matemàtiques, enfocada, sobre tot , en el passat més recent.[9]

Fruit de les seves classes a Marsella són els llibres tècnics:[10]

  1. L'art de fortifier, de défendre et d'attaquer les places, suivant les méthodes françoises, hollandoises, italiennes & espagnoles (Paris, 1677)
  2. L'art de naviger demontré par principes & confirmé par plusieurs observations tirées de l'expérience (Paris, 1677)
  3. Les principes généraux de la géographie (Paris, 1677).

També va fer una traducció al francès dels vuit primers llibres dels Elements d'Euclides (1660-1672) que va ser força popular a França.[11]

Referències

[modifica]
  1. Lacoarret, 1957, p. 55.
  2. Malet, 2022, p. 465.
  3. Malet, 2022, p. 466.
  4. MacDonnell, 1989, p. 11.
  5. Navarro Brotons, 2000, p. 191.
  6. Cámara, 2005, p. 133.
  7. Schaaf, 2008, p. Dict., citant Hutton, la qualifica de very old fashioned..
  8. Malet, 2022, p. 467.
  9. Malet, 2022, p. 486-487.
  10. Malet, 2022, p. 489.
  11. Lacoarret, 1957, p. 47.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Claude François Milliet Dechales» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Schaaf, William. «Dechales, Claude François Millet» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 maig 2014].
  • Westfall, Richard S. «Dechales, Claude F. M.» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 3 maig 2014].