Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Clupèids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuClupèids
Clupeidae Modifica el valor a Wikidata

Brevoortia patronus
Dades
Font deoli de clupèid, salted herring skin (en) Tradueix, salted herring (en) Tradueix i smoked herring (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Període
Eocè - recent[1]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1817
Gèneres

Els clupèids o clupeids (Clupeidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels clupeïformes.[2]

Morfologia

[modifica]
  • Són peixos petits o mitjancers oscil·lant, segons l'espècie, entre els 2-75 cm de llargària total.[3]
  • Cos allargat, fusiforme i esvelt, sovint moderadament comprimit i cobert d'escates cicloides i caduques.
  • No tenen radis espinosos.
  • Sense línia lateral.
  • Boca terminal i amb dentició rudimentària.
  • Ventre comprimit, amb una carena longitudinal d'escates en forma d'escudets aguts.
  • Una aleta dorsal, curta i situada cap al centre del dors.
  • Les aletes ventrals, petites, estan situades sota la dorsal.
  • L'aleta caudal és forcada.[4]

Reproducció

[modifica]

Ponen un gran nombre d'ous (fins a 200.000 en algunes espècies) prop de la superfície de l'aigua. Després de l'eclosió, les larves viuen entre el plàncton fins que desenvolupen una bufeta natatòria i es transformen en adults, els quals solen viure en grans moles.[5]

Alimentació

[modifica]

La majoria s'alimenten de petits animals planctònics.[6]

Hàbitat

[modifica]

La majoria dels clupeids són peixos costaners, pelàgics i gregaris. Alguns, com les sabogues, són igratoris (anàdroms) i altres viuen permanentment en aigua dolça.[7] Es troben a tot el planeta entre els 70°N-60°S, però la majoria d'espècies són tropicals.[3]

Vàlua econòmica

[modifica]

Algunes espècies són de gran importància pesquera, ja que són processades com a aliment, oli o farina de peix, com ara el menhaden de l'Atlàntic (Brevoortia tyrannus), l'areng (Clupea harengus), Clupea harengus membras, Clupea pallasii i la sardina (Sardina pilchardus).[8][6]

Gèneres i espècies

[modifica]

És una família que conté, si fa no fa, unes 180 espècies distribuïdes en una seixantena de gèneres.

Clupeids fòssils

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gaudant, J. 1991. Paleontology and history of clupeoid fishes. p. 32-44. A H. Hoestlandt (ed.) The freshwater fishes of Europe. Aula Verlag, Wiesbaden.
  2. ↑ «Clupèids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 FishBase (anglès)
  4. ↑ Duran i Ordinyana, Miquel. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Palma: Moll, 2007, p. 259. ISBN 978-84-273-6508-7. 
  5. ↑ Nelson, Gareth (1998). Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N. ed. Encyclopedia of Fishes. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press. pp. 91-92. ISBN 0-12-547665-5
  6. ↑ 6,0 6,1 FishBase (anglès)
  7. ↑ Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Pàg. 259.
  8. ↑ «Clupeidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 31 de març 2014. [Consulta: 29 d’abril 2009].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Volgens ADW binnen Pellonulinae». Arxivat de l'original el 2006-02-12. [Consulta: 23 març 2010].

Bibliografia

[modifica]
  • Alvarez i Ribera, Josep M.ª «Los Clupeidos de la Península ibérica y del Rif. Lozano Rey, L.». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 1929, pàg. 78.
  • Anyangwa, T.A., 1991. Aspects of the biology and ecology of the family Clupeidae in the coastal waters of Sierra Leone. Institute of Marine Biology and Oceanography, Fourah Bay College, University of Sierra Leone, Freetown, Sierra Leone. 191 p.
  • Balart, E. F., Castro-Aguirre, J. L. i De Lachica-Bonilla, F., 1997. Análisis comparativo de las comunidades ícticas de fondos blandos y someros de la Bahía de La Paz, B.C. S. A Urbán Ramírez, J. i M. Ramírez Rodríguez (Eds.). La Bahía de La Paz investigación y conservación. Universidad Autónoma de Baja California Sur:177-188.
  • Béarez, P., 1996. Lista de los Peces Marinos del Ecuador Continental. Revista de Biología Tropical, 44:731-741.
  • Ben-Tuvia, A., 1956. The biology of Sardinella aurita with a systematic account of the family Clupeidae of the Mediterranean coast of Israel. Fish. Bull., Haifa (7):20-24; (8):14-15, 20-25.
  • Castro-Aguirre, J.L. i Balart, E.F., 2002. La ictiofauna de las islas Revillagigedos y sus relaciones zoogeográficas, con comentarios acerca de su origen y evolución. A Lozano-Vilano, M. L. (Ed.). Libro Jubilar en Honor al Dr. Salvador Contreras Balderas. Universidad Autónoma de Nuevo León:153-170.
  • Cuesta, T.C., 1932. Lista de los peces de las costas de la Baja California. Inst. Biol. Mexico, Anal, 3(1):75-80.
  • Derscheid, J. M., 1924. Note sur certains Clupeidae de la côte W. de l'Afrique. Rev. Zool. Afr. v. 12 (núm. 2), p. 278-282.
  • Gilchrist, J. D. F., 1913. Review of the South African Clupeidae (herrings) and allied families of fishes. S. Afr. Mar. Biol. Rep. Núm. 1, p. 46-66.
  • Gomon, M.F. 1994. Families Halosauridae, Notacanthidae, Clupeidae, Engraulidae, Gonorynchidae, Plotosidae, Salmonidae. pp. 215-231, figs 192-206 a Gomon, M.F., Glover, C.J.M. & Kuiter, R.H. (eds). The Fishes of Australia's South Coast. Adelaida (Austràlia)|Adelaida: State Print 992 pp. 810 figs.
  • Grant, W. S. i Bowen, B. W., 1998. Shallow population histories in deep evolutionary lineages of marine fishes: Insights from sardines and anchovies and lessons for conservation. Journal of Heredity, 89:415-426.
  • Kullander, S.O. i C.J. Ferraris, Jr., 2003. Family Clupeidae (Herrings). p. 36-38. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  • López, M. I. i Bussing, W. A., 1982. Lista provisional de los peces marinos de la Costa Rica. Revista de Biología Tropical, 30(1):5-26.
  • Macleay, W., 1879. On the Clupeidae of Australia. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 4 (pt 3), p. 363-385.
  • Madrid Vera, J., Ruíz Luna, A. i Rosado Bravo, I., 1998. Peces de la plataforma continental de Michoacán y sus relaciones regionales en el Pacífico mexicano., Revista de Biología Tropical, 42(2):267-276.
  • Meek, S.E. i Hildebrand, S.F., 1923. The marine fishes of Panama. Part I., Field Mus. Nat. Hist., Zool. Ser. Publ., XV:1-330.
  • Molina, L., Danulat, E., Oviedo, M., González, J.A., 2004. Guía de especies de interés pesquero en la Reserva Marina de Galápagos. Fundación Charles Darwin / Agencia Española de Cooperación Internacional / Dirección Parque Nacional Galápagos, 115pp.
  • Munroe, T.A., Wongratana, T. & Nizinski, M.S. 1999. Family Clupeidae. pp. 1775-1821 a Carpenter, K.E. & Niem, V.H. (eds). The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO Species Identification Guide for Fisheries Purposes. Roma, Itàlia: FAO pp. 1397–2068.
  • Parrish, R. H., Serra, R. i Grant, W. S., 1989. The monotypic sardines, sardina and sardinops: their toxonomy, distribution, stock structure, and zoogeography., Can. J. Fish Aquatic. Sci., 46:2019-2036.
  • Poll, M. 1965: Un genre nouveau de Clupeidae (Pellonulinae) du bassin central du Congo. Revue de Zoologie et de Botanique Africaines v. 72 (pts 3-4): 309-315.
  • Poll, M., 1974. Synopsis et distribution géographique des Clupeidae d'eau donce africains, descriptions de trois espèces nouvelles. Bull. Acad. R. Belg. (Cl. Sci.) (Ser. 5) v. 60 (núm. 2), p. 141-161.
  • Pondella II, D.J., Gintert, B.E., Cobb, J.R., Allen, L.G., 2005. Biogeography of the nearshore rocky-reef fishes at the southern and Baja California islands., Journal of Biogeography, 32:187-201.
  • Rodríguez-Romero, J., Abitia-Cárdenas, L.A., Galván-Magaña, F., Gutiérrez-Sánchez, F.J., Aguilar-Palomino, B., Arvizú-Martínez, J., 1998. Ecology of fish communities from the soft bottoms of Bahía Concepción, México. Arch. Fish. Mar. Res., 46:61-76.
  • Rojas, J. R., Pizarro, J. F. i Castro, M.V., 1994. Diversidad y Abundancia íctica en tres áreas de manglar en el Golfo de Nicoya, Costa Rica. Revista de Biología Tropical, 42:663-672.
  • Showers, P.A.T., 1996. Comparative growth performance for species of the family Clupeidae of Sierra Leone. Naga ICLARM Q. 19(4):42-44.
  • Svetovidov, A. N. 1952: Fauna SSSR. Fishes. Herrings (Clupeidae). Zool Inst. Acad. Sci. SSSR. New Series núm. 48: 1-331, Pls. 1-53.
  • Tucker, D. W. 1954: Report on the fishes collected by S. Y. "Rosaura" in the North and Central Atlantic, 1937-38. Part I. Families Carcharhinidae, Torpedinidae, Rosauridae (nov.), Salmonidae, Alepocephalidae, Searsidae, Clupeidae. Bulletin of the British Museum (Natural History) Zoology v. 2 (núm. 6): 163-214, Pls. 7-8.
  • Vega, A.J., Villareal, N., 2003. Peces asociados a arrecifes y manglares en el Parque Nacional Coiba. Tecnociencia, 5:65-76.
  • Villareal-Cavazos, A., Reyes-Bonilla, H., Bermúdez-Almada, B. i Arizpe-Covarrubias, O., 2000. Los peces del arrecife de Cabo Pulmo, Golfo de California, México: Lista sistemática y aspectos de abundancia y biogeografía. Rev. Biol. Trop., 48:413-424.
  • Whitehead, P.J.P. 1985. FAO species catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  • Wongratana, T., 1987. Four new species of clupeoid fishes (Clupeidae and Engraulidae) from Australian waters. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 100 (núm. 1), p. 104-111.
  • Youn, C.-H. i Kim, I.-S., 1998. Taxonomic revision of the family Clupeidae (Pisces]: Clupeiformes) from Korea. Korean J. Ichthyol. v. 10 (núm. 1), p. 49-60.


En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clupèids&oldid=33407207»