Consolador

Un consolador (castellanisme), olisbe ^[1] o godomací^[2] és un complement o joguina sexual utilitzada de temps immemorials per a la masturbació d'homes i dones. Hi ha proves que ja s'utilitzaven fa trenta mil anys. Apareixen al primer llibre de sexe d'Europa, el medieval Speculum al foder. Solen tenir forma fàl·lica, si bé per a alguns un consolador és tot allò que es pugui introduir per la vagina per a donar plaer sexual, encara que tinguin un aspecte diferent. Alguns inclouen en aquesta definició les pròtesis de penis, mentre que d'altres les consideren a part. Una variant moderna, que inclou un petit mecanisme que el fa vibrar per si sol, es diu vibrador.

Etimologia

El mot consolador ve del castellà, derivat de consolar, del llatí consŏlātōre.

La forma usada al català medieval, godomassí o godomacil/godamacil (també escrit «guadamassil», «guadamazir» o «guardemacil» amb -r- sobrevinguda), prové de l'àrab hispànic ḡadamisí, i aquesta de l'àrab ḡadāmisī 'de Gadames', en referència al cuir emprat per a fer-lo, que era cuir de la ciutat de Ghadames, a Líbia. És possible que aquesta forma donés el mot en francès godemichou, predecessor de l'actual godemichet.^{[cal citació]}

Vegeu Guadamassil (cuiro adornat amb dibuixos estampats en pintura o en relleu, usat per a cobrir objectes).

Referències escrites antigues

A Europa està referenciat en llatí almenys des del segle ii aC^[3] i en català al Speculum al foder, del qual tenim manuscrits del segle xv, s'esmenta una eina que apareix com a godomassí i que s'utilitza com a consolador.

Origen

Però l'ús del consolador ve de molt més antic. De moltes cultures antigues es conserven figures amb formes d'òrgans sexuals masculins i femenins de diversos materials que posteriorment diversos autors han interpretat que es podien utilitzar com a consoladors o bé com a escultures o decoracions lligades al sexe, a la fertilitat o a la collita.

Per exemple, el consolador més antic del món és del paleolític, es calcula que de 28.000 aC, i es va trobar a la cova de Hohle Fels, prop de Schelklingen, a Ulm, Alemanya. Es tracta d'un fal·lus de pedra molt polida que fa vint centímetres de longitud i tres de diàmetre.^[4] Un altre de 27.000 aC va ser trobat a Dolní Věstonice, República Txeca, però quan el van trobar, els arqueòlegs van decidir que es tractava d'una deessa Venus o de la fertilitat, amb els seus dos pits i molt estilitzada, tot i que no van saber interpretar les marcades estries transversals de tota la part superior de la figura.

Hi ha mostres arqueològiques que evidencien l'ús de consoladors per egipcis, grecs, romans, etc. Consten documents de compravenda d'aquests objectes i també il·lustracions, com per exemple en una ceràmica grega de figures vermelles del segle VI aC, al qual es mostra un home al qual una dona li realitza una fel·lació mentre que un altre home li introdueix un consolador a l'anus.^[5] O un altre vas del segle V aC al qual és una dona la que utilitza el consolador.

També es feien servir a la cultura oriental i asiàtica antiga.

Materials

Els antics consoladors es feien amb cuir o ceràmica, o bé tallats en cera, fusta o pedra. També se n'han fet de metall, per exemple d'acer, però no són prou confortables. Al renaixement es va començar a afegir oli d'oliva com a lubricant. Al segle xx es van començar a fer amb elastòmers i materials plàstics, com el làtex, el cautxú o el PVC. Solien tenir una armadura metàl·lica estreta que podia causar lesions si es trencava la capa superficial de làtex o cautxú. El PVC, usat fins als anys noranta, tenia l'avantatge que no necessitava aquesta guia de metall, però el principal inconvenient que el seu gust era marcat i desagradable. Des dels anys 90 s'ha introduït la silicona, que no presenta aquest inconvenient i que a més és molt econòmic de fer, amb motllos, i permet tota mena de varietats en formes i colors. A més són més fàcils de netejar i de mantenir. De vegades les formes són simpàtiques o humorístiques, per exemple imitant dofins, pingüins o altres animals.

Ús

L'ús principal pel qual estan dissenyats els consoladors és l'estimulació sexual. Aquesta pot ser igual d'intensa que l'obtinguda amb una persona, amb els avantatges que inclou novetats, com el joc de temperatures (poden ser freds o calents, per exemple), formes, colors i també de moviments, ja que hi ha alguns, com els circulars, que són més fàcils de fer amb un estri extern que amb un penis, per exemple. De tota manera, un consolador no té per què substituir una parella sexual sinó que es pot usar també amb ella.

Es pot utilitzar per a fer massatges a qualsevol zona del cos i per a l'estimulació per penetració vaginal o anal. També es pot usar per a la penetració bucal, en una mena de fel·lació artificial. Altres, de gran mida, no s'utilitzen per a la penetració sinó per a l'estimulació visual. Per a alguns és objecte de fetitxisme. Existeixen també consoladors fets amb material transparent, plàstic o pírex, que permeten veure l'interior, encara que sigui deformat, del forat pel qual s'introdueixen.

Higiene

L'ús d'un consolador de per si no impedeix la transmissió de malalties de transmissió sexual, cosa per la qual s'ha d'utilitzar amb condó si l'ús que se li dona implica més d'una persona. També s'ha de netejar bé entre dues sessions amb la fi d'esterilitzar-los, això es pot fer amb alcohol de 90°, o bé fent-los bullir en aigua durant un cert temps. No tots aquests mètodes són bons per a tots els materials, per això convé llegir amb cura l'embalatge o el manual d'ús de cada consolador concret.

També és important que tinguin una base més llarga que el tros a penetrar, o bé una forma que limiti completament que es pugui quedar introduït per complet a l'orifici, ja que després pot ser molt dificultós de treure. Si no es pot extreure amb facilitat, caldrà trucar a un metge perquè ho faci, quirúrgicament si convé.

Cal anar amb compte amb els consoladors fets de vidre o de materials fràgils, perquè es poden trencar durant el seu ús. Els trossos poden quedar a l'interior i fins i tot l'extracció, en un mal angle, d'un d'ells, pot fer ferides importants. En cas que això ocorri cal trucar immediatament un metge.

Evocació a l'art

Teatre

Apareix al Conte d'hivern de William Shakespeare

Cinema

A l'Imperi dels sentits (1976) una escena mostra la utilització d'un consolador en un grup de cortesanes.
Al Rèquiem per un somni, una escena també mostra l'ús d'un consolador.

Galeria d'imatges

Un consolador doble
Un consolador anal
Consolador de vidre per veure-hi
Consolador de gran mida

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consolador

↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00145992.xml
↑ «godomací». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ Segons el fragment H71 de Lucilius fent referència a un noctipungam medicam. Lucilius (éd. François Charpin), Sàtirs. Tom III : Llibres XXIX-XXX i trossos.
↑ Foto i descripció del primer consolador article de Jonathan Amos per a BBC News. 25/juliol/2005. (anglès)
↑ Athenian Red Figure Vases: the Archaic Period. John Boardman. Thames & Hudson (World of Art), 1975. ISBN 0500201439, ISBN 978-0500201435. (anglès)

[1] {[enllaç sense format]} https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00145992.xml

[2] «godomací». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

[3] Segons el fragment H71 de Lucilius fent referència a un noctipungam medicam. Lucilius (éd. François Charpin), Sàtirs. Tom III : Llibres XXIX-XXX i trossos.

[4] Foto i descripció del primer consolador article de Jonathan Amos per a BBC News. 25/juliol/2005. (anglès)

[5] Athenian Red Figure Vases: the Archaic Period. John Boardman. Thames & Hudson (World of Art), 1975. ISBN 0500201439, ISBN 978-0500201435. (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]