Cucurbita foetidissima
 Fruit madur | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 20742647  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Cucurbitales |
| Família | Cucurbitaceae |
| Tribu | Cucurbiteae |
| Gènere | Cucurbita |
| Espècie | Cucurbita foetidissima Kunth |
.svg){kind=icon}
Cucurbita foetidissima és una espècie de planta amb flors del gènere Cucurbita dins la família de les cucurbitàcies (Cucurbitaceae). És una planta nativa d'Amèrica de Nord, de les zones subtropicals de la part oest i central del sud dels Estats Unnits i de Mèxic del nord i central.[1]
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia monoica perenne, un geòfit tuberós de tiges prostrades puberulentes o escabres, amb circells ramificats i hirsuts. Les fulles son peciolades, triangulars, triangulars acuminades o triangulars lanceolades, amb dos o cap lòbuls. Amb els marges amb mucrons o dentats. Les flors es presenten solitàries a les axil·les, tenen un hipant en forma de campana d'entre 10 i 18 mm de llargària, el calze té con sèpals d'entre 10 i 25 mm, la corol·la està formada per cinc pètals de color groc soldats a la base formant un tub acampanat rematat per cinc lòbuls. Les flors masculines tenen un androceu format per tres estams i sense pistil·lodi. A les flors femenines al gineceu ovari és ínfer i tenen tres estaminodis. El fuit és una pepònide globosa, verda amb franges blanques que a la maturitat acabarà essent de color groguenc o ataronjat a la maturitat, que ateny un diàmetre d'entre 5 i 10 cm.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1817 al segon volum de l'obra Nova genera et species plantarum pel botànic alemany Carl Sigismund Kunth (1788-1850).[3][4]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims de Cucurbita foetidissima:[1]
- Sinònims homotípics
- Pepo foetidissimus (Kunth) Britton
- Sinònims heterotípics
- Cucumis foetidissimus Hemsl.
- Cucumis perennis E.James
- Cucurbita perennis (E.James) A.Gray
- Ozodycus perennis (E.James) Raf.
Usos
[modifica]De les llavors se n'obté un oli que els amerindis per a fer sabó. En la seva composició d'àcids grassos hi domina l'àcid linoleic (64,5%) i l'àcid oleic (17,1%).
Creix de pressa i alguns han proposat cultivar-lo com biocombustible[5] o etanol[6]
Galeria
[modifica]-
Aspecte general de la planta -
Flor femenina -
Flor masculina -
Vista de les fulles i un fruit immadur -
Tres aspectes del fruit en diferents estadis de maturitat
.jpg){kind=small}
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Cucurbita foetidissima Kunth» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 agost 2024].
- ↑ Nixon, Kevin C. Flora of North America (en anglès). vol. 6. via eFloras, Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 1977 [Consulta: 22 agost 2024].
- ↑ «Cucurbita foetidissima Kunth» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 22 agost 2024].
- ↑ Kunth, 1817, p. 123.
- ↑ Smeal, D. «Carbohydrate biofuels. III. Consumptive-use and root yield of buffalo gourd (Cucurbita foetidissima HBK)». Fuel and Energy Abstracts, 38, 5, 1997, pàg. 325. DOI: 10.1016/S0140-6701(97)81177-0 [Consulta: 22 agost 2008].
- ↑ Blume, David. Alcohol Can Be a Gas! Fueling an Ethanol Revolution for the 21st Century. The International Institute For Ecological Agriculture, 2007.
Bibliografia
[modifica]- von Humboldt, Alexander; Bonpland, Aimé Jacques Alexandre; Kunth, Carl Sigismund. Nova genera et species plantarum :quas in peregrinatione ad plagam aequinoctialem orbis novi collegerunt /descripserunt, partim adumbraverunt Amat. Bonpland et Alex. de Humboldt ; ex schedis autographis Amati Bonplandi in ordinem digessit Carol. Sigismund. Kunth (en llatí). vol. 2, 1817.
