Daigo-ji

Infotaula edificiDaigo-ji
Epònim	sarpir-maṇḍa (en)
Dades
Tipus	Temple budista i chokugan-ji
Part de	monuments històrics de l'antiga Kyoto, peregrinatge Kannon de Kansai, Shinbutsu Reijō Junpai no Michi, 49 sites sacrés de Saigoku Yakushi (fr) , En no Gyōja Reiseki Fudasho (en) , divuit temples de la secta budista Shingon, Els 100 indrets de floració de cirerers del Japó i Kinki Thirty-six Fudoson Sacred Ground (en)
Construcció	874
Cronologia
	Cherry Blossom Viewing at Daigo (en)
Dedicat a	Bhaisajyaguru
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 378,7 ha; zona tampó: 218,7 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Fushimi-ku (Japó)
Localització	Mount Daigo (en)
	34° 57′ 04″ N, 135° 49′ 10″ E / 34.9511°N,135.8194°E
Format per	Sanbō-in (en) ; Golden Hall, Daigoji (en) ; Seiryū-gū Haiden, Daigoji (en) ; Five-storied Pagoda, Daigoji (en) ; Shinnyo Sanmaya-dō (en) ; Daigo-ji Kyōzō (en) ; Yakushi Hall, Daigoji (en)
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1994 (18a Sessió)
Identificador	688-006
Tresors Nacionals del Japó
Tresors Nacionals del Japó
	Sanbō-in
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Sanbō-in
Data	?
	;
Tresors Nacionals del Japó
	Five-storied Pagoda, Daigoji
Data	9 juny 1951
Propietats culturals destacades del Japó
	Five-storied Pagoda, Daigoji
Data	28 desembre 1897
Data de finalització	9 juny 1951
	;
Tresors Nacionals del Japó
	Golden Hall, Daigoji
Data	20 març 1954
Propietats culturals destacades del Japó
	Golden Hall, Daigoji
Data	1r agost 1908
Data de finalització	20 març 1954
	;
Tresors Nacionals del Japó
	Seiryū-gū Haiden, Daigoji
Data	20 març 1954
Propietats culturals destacades del Japó
	Seiryū-gū Haiden, Daigoji
Data	27 març 1901
Data de finalització	20 març 1954
	;
Tresors Nacionals del Japó
	Yakushi Hall, Daigoji
Data	27 juny 1959
Propietats culturals destacades del Japó
	Yakushi Hall, Daigoji
Data	27 març 1901
Data de finalització	27 juny 1959
Activitat
Religió	Shingon-shū Daigo-ha (en)
Fundador	Shōbō (en)
Lloc web	daigoji.or.jp

Daigo-ji (醍醐寺, Daigo-ji) és un temple budista shingon situat a Fushimi-ku, Kyoto, Japó. La honzon —devoció principal— és Bhaisajyaguru, el Buda de la Medicina. Daigo, literalment «ghi», és un terme utilitzat figuradament com a significat del «millor del millor», una metàfora de la part més profunda dels pensaments budistes.^[1]

Història

El temple fou fundat durant el Període Heian, l'any 874, per Rigen-daishi (Shōbō).^[2] Després de caure malalt i abdicat el 930, l'Emperador Daigo va ingressar en les seves dependencies. Com a monjo budista, va prendre el nom de Hō-Kongo; i poc després, va morir a l'edat de 46 anys. Va ser enterrat en el temple, pel que el seu nom pòstum va ser Daigo.^[3]

Tresors nacionals

Diverses estructures, incloent el kondō i la pagoda de cinc pisos, estan qualificades com a Tresors Nacionals del Japó. El temple posseeix 18 tresors nacionals, incloent els edificis i altres obres; i conté, a més a més, dotzenes d'importants béns culturals. Les pintures murals van ser objecte d'una investigació acadèmica, que va guanyar el Premi de l'Acadèmia Imperial del Japó el 1960.^[4]

També forma part dels «Monuments històrics de l'antiga Kyoto», pel que està designat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.^[5]

Jardí

Més de set segles després de la seva fundació, Toyotomi Hideyoshi establir una famosa festa per veure els cirerers en flor —anomenada Daigo no hanami— a partir d'una visió en la que se li manifestà Daigo^[6] al temple de Sambō-in.^[7]

Traçat

Daigo-ji està format estructuralment per tres parts: Sambo-in, Shimo-Daigo (Baix Daigo), i Kami-Daigo (Ala Daigo).^[8] Sambo-in i Shimo-Daigo es troben a la base de la muntanya, de fàcil accés, i atrauen més turisme; Kami-Daigo està al cim de la muntanya, requereix una caminada llarga, i per tant menys és visitat. Els carrers al voltant de Sambo-in es poden recórrer lliurement, però Sambo-in, el museu, Shimo-Daigo, o Kami-Daigo tenen accés restringit i sols mitjançant entrades. Sambō-in compren diversos complexos emmurallats, connectats per carrers plens de flors de cirerer. Conté el temple pròpiament dit, incloent un jardí de te, un museu, i altres complexos. Shimo-Daigo és un gran recinte, que conté sales individual, incloent l'edifici més antic de Kyoto, junt amb espais oberts. Kami-Daigo, a part d'un petit grup d'edificis a la base, es troba al cim de la muntanya, i es pot arribar travessant Shimo-Daigo, o per un camí al costat d'aquest. A l'entrada al complex principal es troba la Daigo-Sui, una font d'aigua sagrada, que fou l'origen de Daigo-ji. Seguint muntanya amunt s'assoleix la cimera, amb altres sales, entre les quals destaca el Kaisan-dō Sala del fundador (開山堂). Darrere de la muntanya hi ha el Oku-no-in (奥之院, Santuari interior) i una gruta amb un parell d'estàtues. A prop es troba el Higashi-no-nozoki Vigia de l'est (東の覗き).^[9]

Referències

↑ Soothill, W.E.; Hodous, Lewis. A Dictionary of Chinese Buddhist Terms, 1937.
↑ Ponsonby-Fane, Richard. (1956). Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869, p. 115.
↑ Titsingh, p. 134.
↑ Japan Academy, Imperial Prize, "Wall-paintings in Daigo-ji Pagoda", 18 de maig de 1960; consultat 2011-08-15
↑ «Historic Monuments of Ancient Kyoto (Kyoto, Uji and Otsu Cities)» (en anglès). World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 22 novembre 2016].
↑ Sosnoski, Daniel. Introduction to Japanese Culture. Tuttle Publishing, 1996, p. 12. ISBN 0804820562.
↑ Main, Alison. (2002). The Lure of the Japanese Garden, p. 27.
↑ Guia de Daigoji
↑ ～４．上醍醐寺＊東の覗き/醍醐寺回峯道～山ある記！ (en japonès)

Bibliografia

Brown, Delmer and Ichiro Ishida, eds. (1979). Jien, 1221, Gukanshō; "The Future and the Past: a translation and study of the 'Gukanshō,' an interpretive history of Japan written in 1219". ISBN 0-520-03460-0
Ponsonby-Fane, Richard Arthur Brabazon. (1956). Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869. Kyoto: The Ponsonby Memorial Society.
Titsingh, Isaac. (1834). Nipon o daï itsi ran; o Annales des empereurs du Japon. Paris: Royal Asiatic Society.
Varley, H. Paul, ed. (1980). Kitabatake Chikafusa, 1359, Jinnō Shōtōki ("A Chronicle of Gods and Sovereigns: Jinnō Shōtōki of Kitabatake Chikafusa" traduït per H. Paul Varley). Nova York: Columbia University Press. ISBN 0-231-04940-4

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daigo-ji

Daigo-ji - Lloc web oficial

[Soothill-1] Soothill, W.E.; Hodous, Lewis. A Dictionary of Chinese Buddhist Terms, 1937.

[2] Ponsonby-Fane, Richard. (1956). Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869, p. 115.

[3] Titsingh, p. 134.

[4] Japan Academy, Imperial Prize, "Wall-paintings in Daigo-ji Pagoda", 18 de maig de 1960; consultat 2011-08-15

[5] «Historic Monuments of Ancient Kyoto (Kyoto, Uji and Otsu Cities)» (en anglès). World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 22 novembre 2016].

[6] Sosnoski, Daniel. Introduction to Japanese Culture. Tuttle Publishing, 1996, p. 12. ISBN 0804820562.

[main27-7] Main, Alison. (2002). The Lure of the Japanese Garden, p. 27.

[8] Guia de Daigoji

[9] ～４．上醍醐寺＊東の覗き/醍醐寺回峯道～山ある記！ (en japonès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]