Deir Dibwan
دير دبوان | ||||
Tipus | vila | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Municipi | ||||
Graella palestina | 175/146 | |||
Població humana | ||||
Població | 4.169 (2017) | |||
Geografia | ||||
Altitud | 669 m | |||
Organització política | ||||
Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 641 | |||
Fus horari | ||||
Deir Dibwan (àrab: دير دبوان, Dayr Dibwān) és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 7 kilòmetres a l'est de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 6.721 habitants en 2016.[1] Hi havia 5.016 persones de Deir Dibwan vivint a l'estranger.[2] Deir Dibwan es troba prop de les ruïnes d'Et-Tell.
Nom
[modifica]La paraula «Deir» vol dir monestir (església o temple) i la paraula «Dibwan» procedeix de divà o «consell». També podria haver-se anomenat Deir Dubwan, on Dubwan seria un nom propi.[3]
Història
[modifica]Et-Tell és un monticle situat a l'oest de la vila. S'hi ha trobat ceràmica de la Mitjana Edat de Bronze, de l'Edat de Ferro, hel·lenística/romana, romana d'Orient, croada/aiúbida i mameluc.[4]
Deir Dibwan ha estat identificat amb el lloc croat anomenat Dargebaam, o Dargiboan.[5]
Època otomana
[modifica]S'hi ha trobat terrissa dels primers anys de l'època otomana.[4] A finals del període otomà, el 1838, l'erudit estatunidenc Edward Robinson va declarar a Deir Dibwan "tolerablement ric" i, segons sembla, el productor de grans quantitats de figueres.[6]
L'explorador francès Victor Guérin va visitar el poble el juliol de 1863, i va descriure que tenia cinc-cents habitants, situats en un altiplà rocós. El punt més alt de l'altiplà estava ocupat per les restes d'una antiga construcció, que es coneixia com a Ed-Deir (el monestir). També assenyala diverses cisternes excavades a la roca, que va suposar datades des de l'antiguitat.[7] Una llista de pobles otomans de l'any 1870 va mostrar que "Der Diwan" tenia 161 cases i una població de 459, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[8][9]
En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia Deir Diwan com «un gran i ben construït poble de pedra, situat sobre un terreny pla, amb una vall humida al nord i obert a terra Al sud, hi ha algunes oliveres disperses al voltant del lloc. Els habitants són en part cristians.»[10]
En 1896 la població de Der Diwan era estimada en unes 1,338 persones.[11]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic Dair Dilwan, tenia 1.382 musulmans,[12] incrementats en el cens de 1931 a 1.688 musulmans, en un total de 384 cases.[13]
En el cens de 1945 la població era de 2.080 musulmans,[14] mentre que l'àrea de terra era de 73,332 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[15] D'aquests, 5.052 eren per plantacions i regadiu, 10.695 per cereals,[16] mentre 164 dúnams eren sòl edificat.[17]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Deir Dibwan fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Migron
[modifica]Segons el govern israelià,[18] la Cort Suprema d'Israel,[19] i l'organització israeliana Pau Ara, la terra de l'assentament il·legal israelià de Migron es troba a la propietat de nombroses famílies palestines que viuen a Burqa i Deir Dibwan.[20]
L'agost de 2008, el lideratge dels colons de Migron va votar una proposta del Ministeri de Defensa israelià per traslladar l'assentament no autoritzada Migron, possiblement a una àrea no desenvolupada d'un assentament proper. Des de l'informe del Comitè Sasson per part del govern israelià es va concloure que es van invertir més de 4 milions de NIS de fons públics en l'assentament. El 17 de desembre de 2006, l'Estat israelià va respondre una petició dels propietaris legals, palestins de Deir Dibwan i Burqa, l'Estat israelià va admetre que mai no hi hagué cap autorització de cap funcionari, atorgat pel seu establiment. A més, l'Estat israelià va admetre les posicions més avançades en terrenys privats palestins. Després que el primer ministre israelià, Ehud Olmert, i el ministre de Defensa israelià, Ehud Barak, van decidir evacuar l'assentament no autoritzat de Migron, la Fiscalia de l'Estat israelià va informar al Tribunal Superior de Justícia israelià la decisió.[21][22][23]
Associació Deir Dibwan
[modifica]L'Associació Deir Debwan[24] té la seu a Nova Jersey, Estats Units. La pertinença no es limita a cap clan o tribu específic. Compta amb representants de cada clan o tribu, així com grups de refugiats que viuen a la ciutat. L'associació serveix per proporcionar un enllaç a la ciutat, una font d'identitat per als seus membres, per augmentar l'honor dels seus membres i també augmentar l'honor de la ciutat. Aquesta associació proporciona una font d'honor per a aquells que viuen als Estats Units i pels familiars a la ciutat.
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 30 agost 2017].
- ↑ «Deir Debwan Official Website». Arxivat de l'original el 2010-11-18. [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ Palmer, 1881, p. 293
- ↑ 4,0 4,1 Finkelstein et al., 1997, p. 533
- ↑ Finkelstein et al., 1997, p. 533, citant Prawer i Benvenisti, 1970. Noteu que Conder, 1890, p. 30 era d'una altra opinió.
- ↑ Robinson and Smith, 1841, p. 118 ff, 312
- ↑ Guérin, 1869, p. 53-54
- ↑ Socin, 1879, p. 151
- ↑ Hartmann, 1883, p. 143
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, p. 9
- ↑ Schick, 1896, p. 121
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16
- ↑ Mills, 1932, p. 48.
- ↑ Govern de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 111
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 161
- ↑ Chaim Levinson 02.08.11 «Israel's Supreme Court orders state to dismantle largest West Bank outpost». Haaretz, 02-08-2011 [Consulta: 25 març 2012].
- ↑ Tovah Lazaroff "Migron settlers sign relocation agreement" Arxivat 2013-03-14 a Wayback Machine. at Jerusalem Post, 11 March 2012: "According to the court, Migron was constructed without proper permits on land that the state has classified as belonging to private Palestinians.."
- ↑ «The Migron Petition». Peace Now, 01-10-2006. Arxivat de l'original el 4 de novembre 2011. [Consulta: 29 novembre 2011].
- ↑ «Peace now». Arxivat de l'original el 2007-10-23. [Consulta: 30 agost 2017].
- ↑ "State: Migron outpost to be evacuated within six months" Ha'aretz 23 January 2008 by Yuval Yoaz
- ↑ "Settlers leaders to vote on moving Migron outpost" The Jerusalem Post 7 August 2008 by Tovah Lazaroff
- ↑ http://www.deirdebwancharity.com
Bibliografia
[modifica]- Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Clermont-Ganneau, C.S.. Archaeological Researches in Palestine 1873-1874, translated from the French by J. McFarlane. 2. Londres: Palestine Exploration Fund, 1896. p. 283
- Conder, C.R. «Norman Palestine». Quarterly statement - Palestine Exploration Fund, 22, 1890, pàg. 29–37.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Govern de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Govern de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.