Després del maig
Après mai | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Olivier Assayas |
Protagonistes | |
Producció | Charles Gillibert |
Guió | Olivier Assayas |
Fotografia | Éric Gautier |
Muntatge | Luc Barnier |
Vestuari | Jürgen Doering |
Productora | MK2 |
Distribuïdor | Officine UBU, Vertigo Média, Netflix i Hulu |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Alemanya |
Estrena | 2012 |
Durada | 122 min |
Idioma original | francès |
Color | en color |
Pressupost | 5.400.000 € |
Recaptació | 1.300.000 $ |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | París |
Lloc web | ifcfilms.com… |
Després del maig (francès: Après mai) és una pel·lícula dramàtica francesa del 2012 escrit i dirigit per Olivier Assayas.[1] La pel·lícula va ser seleccionada per competir pel Lleó d'Or al 69a Mostra Internacional de Cinema de Venècia,[2] on Assayas va guanyar el Premi al millor guió.[3] Ha estat doblada al català.[4]
Argument
[modifica]L'any 1971, l'estudiant francès Gilles s'enreda en convulsions polítiques contemporànies encara que preferiria ser un artista creatiu. Mentre es divideix entre la seva solidaritat amb els seus amics i les seves ambicions personals, s'enamora de Christine.
Repartiment
[modifica]- Clément Métayer com a Gilles
- Lola Créton com a Christine
- Félix Armand com Alain
- Carole Combes com a Laure
- India Menuez com a Leslie
- Hugo Conzelmann com a Jean-Pierre
- Martin Loizillon com a Rackam le Rouge
- André Marcon com el pare de Gilles
Producció
[modifica]Amb l'excepció de Lola Créton (i André Marcon i Martin Loizillon en papers secundaris), tots els actors són principiants en cinema.[5]
Recepció crítica
[modifica]Després de la projecció a la Mostra de Venècia, el crític Serge Kaganski veu en aquesta pel·lícula un gran èxit i una gran pel·lícula sobre la joventut dels anys 1970.[6]
Les crítiques són molt contrastades ‒ entre l'entusiasme de Thomas Sotinel a Le Monde
« | Aquest adolescent de les conseqüències del maig troba un lloc al món, i és el cinema qui li ofereix[7] | » |
i la gran reserva de L'Express[8] o de Joachim Lepastier a les Cahiers du cinéma
« | Aquest etern “Què ens queda dels nostres vint anys?" és l'única pregunta que cal fer quan pinta el quadre d'un moment tan històric? No n'estic segur. | » |
Distincions
[modifica]- 2012 : Premi Osella al millor guió a la Mostra de Venècia[9]
- Festival de Cinema de Gant de 2012: Premi Georges Delerue a la millor banda sonora.
Referències
[modifica]- ↑ «Something in the Air». unifrance.org. [Consulta: 21 gener 2014].
- ↑ «Venezia 69». labiennale. Arxivat de l'original el 28 July 2012. [Consulta: 26 juliol 2012].
- ↑ «Official Awards of the 69th Venice Film Festival». labiennale. Arxivat de l'original el 12 September 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
- ↑ Després del maig a esadir.cat
- ↑ Clément «generation-assayas_824320 Génération Assayas». Liberation, 25-06-2012.[Enllaç no actiu]
- ↑ Kaganski, Serge «Mostra de Venise 2012, jour 5 : Après mai d’Assayas, notre Lion d’or personnel». Les Inrockuptibles, 04-09-2012..
- ↑ Article du Monde du 13 novembre 2012.
- ↑ Critiques de presse sur allocine.fr.
- ↑ Kaganski, Serge «Mostra de Venise 2012: belle édition, médiocre palmarès». Les Inrockuptibles.