Dextran
| Substància química | classe estructural d'entitats químiques  |
|---|---|
| Rol | anticoagulant i substitut del plasma |
| Estructura química | |
 | |
El dextran és un polisacàrid complex i ramificat format per nombroses molècules de glucosa; unitats en cadenes de longitud variable (de 10 a 150 kilodaltons). És usat com a antitrombòtic (antiplaqueta) i per reduir la viscositat de la sang.
El dextran el va descobrir Louis Pasteur com a producte microbià en el vi.[1]
La cadena consta d'unions glucosídiquesll α1→6 entre molècules de glucosa, mentre que les ramificacions comencen en unions α1→4 (en alguns casos també en unions α1→2 i α1→3). El dextran se sintetitza a partir de la sacarosa per certs bacteris acidolàctics, dels quals els més coneguts són Leuconostoc mesenteroides i Streptococcus mutans. La placa dental és rica en dextran.
Referències
[modifica]- ↑ Pasteur, L «On the viscous fermentation and the butyrous fermentation». Bull. Soc. Chim. Paris, 11, 1861, pàg. 30–31.