Economia de Cap Verd
| Moneda | Escut de Cap Verd | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC, Unió Africana | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 1.753.736.711,6727 $  (2017) | ||||||
| PIB (en PPP) | 3.33 miliards (2014) | ||||||
| Rànquing PIB | 181è (2014) | ||||||
| Taxa del PIB | 1.8% (2014) | ||||||
| PIB per càpita | (2014) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 6.912,638 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 9.9%, indústria 18.4%, serveis 71.8% | ||||||
| Inflació | -0.2% (2014) | ||||||
| Taxa de creixement real | 4 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 30% (2000) | ||||||
| Força laboral | 196.700 (2007) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | sense informacions | ||||||
| Taxa d'atur | 12% (2014) | ||||||
| Indústries principals | aliments i begudes, processament de peix, calçats i robes, extracció de sal, reparo d'embarcacions | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 1 617 milions (2014) | ||||||
| Ingressos | 426 milions (2014) | ||||||
| Despeses | 567.6 milions (2014) | ||||||
| Reserves totals | 617.362.329 $ (2017) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
L'arxipèlag de Cap Verd té escassos recursos naturals, incloent aigua, que és agreujada per les perllongades sequeres. L'economia és basada en serveis, amb el turisme, el transport i els serveis públics responent per 3/4 del producte interior brut.[1]
El 70% de la població viu a la zona rural. Arrel de la independència del país i l'eliminació del model colonial, per poder autoabastir el consum es va haver de canviar el model productiu tradicional, basat en agricultura de secà per producció de blat de moro i llegums, per una agricultura més basada en el regadiu i la ramaderia,[2] que tenen una participació en el PIB del 9%. Prop de 75% dels aliments han de ser importats. El potencial de la pesca, principalment llagosta i tonyina no és completament explorat.[1] Hi ha indústries associades a la pesca i a l'alimentació a Mindelo, Praia i Sal.
El turisme és una altra font d'ingressos important, contribuint amb més del 10% dels 820 milions d'Euros del PIB de Cap Verd l'any de 2005.[3]
La seva situació estratègica al mig de l'Atlàntic ha permès que el transport hi tingui un paper important, disposa del port de Mindelo (Porto Grande) i aeroports internacionals a Sai i Praia, amb industries i instal·lacions associades, com la reparació naval.
El principals socis comercials són Austràlia, l'Estat Espanyol, Portugal, França, Xina i Rússia (2017).
El país té anualment un gran dèficit comercial, finançat per l'ajuda internacional i pels molts emigrants escampats pel món,[2] que contribueixen amb remissions financeres que complementen el PIB en més del 20%.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2020-08-31. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 de Albuquerque i Madeira Santos, 1991, p. 18.
- ↑ INE 2005
Bibliografia
[modifica]- de Albuquerque, Luís; Madeira Santos, Maria Emília. História Geral de Cabo Verde (en portuguès). vol.1. Lisboa: Centro de Estudos de História e Cartografia Antiga, Instituto de Investigação Científica Tropical, 1991. ISBN 972-672-537-2.
