El restaurant de l'Alice

El restaurant de l'Alice
Alice's Restaurant
Fitxa
Direcció	Arthur Penn
Protagonistes	James Broderick; Pete Seeger; Lee Hays; Arlo Guthrie; Patricia Quinn; Tina Chen; M. Emmet Walsh; William Obanhein (en) ; Vinnette Justine Carroll; Shelley Plimpton
Producció	Joseph Manduke; Hillard Elkins
Guió	Venable Herndon; Arthur Penn
Música	Arlo Guthrie; Garry Sherman
Fotografia	Michael Nebbia
Muntatge	Dede Allen
Vestuari	Anna Hill Johnstone
Distribuïdor	United Artists
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1969
Durada	110 minuts
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Basat en	Alice's Restaurant (en)
Gènere	Peripècies hippies
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció (1970) ;

El restaurant de l'Alice (títol original en anglès: Alice's Restaurant) és una pel·lícula dels Estats Units de 1969, dirigida per Arthur Penn, adaptació del text de la cançó homònima d'Arlo Guthrie, inspirada d'una anècdota viscuda pel seu autor. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Com la cançó, la pel·lícula és una crítica satírica del servei militar obligatori als Estats Units durant la guerra del Vietnam, en l'estil humorístic dels hippies.

La base és una anècdota viscuda per Arlo Guthrie i els seus amics el 1965:
Durant la festa del Dia d'acció de gràcies, Arlo i un amic havien buidat les galledes de les escombraries dels seus amics Alice Brock i Ray Brock, llançant-les sota un pujol, en estar tancada la deixalleria. Són detinguts per l'oficial Obie i han de comparèixer davant el jutge, recollir les deixalles i pagar una multa de 50 dòlars. Al final de la història, Arlo, en el transcurs d'una visita d'aptitud militar, no pot servir en l'exèrcit a causa d'el seu passat criminal .

Al voltant d'aquesta peripècia, la pel·lícula conta la concentració de tots els seus amics al voltant d'Alice i Ray, del seu restaurant, de les festes organitzades en una capella desconsagrada que han recomprat al poble de Stockbridge.

S'hi veu igualment Arlo retre visita al seu pare Woody Guthrie hospitalitzat, on troba la seva mare i també el cantant Pete Seeger interpretat per ell mateix.^[2]

Repartiment

Arlo Guthrie interpreta el seu propi paper
Alice Brock: Patricia Quinn
Ray Brock: James Broderick
el cap de la polícia de Stockbridge, William Obanhein (Oficial Obie) per ell mateix.
Woody Guthrie: Joseph Boley
Pete Seeger ell mateix

Al voltant de la pel·lícula

La verdadera Alice Brock apareix almenys 3 vegades, encarnant personatges secundaris, seguint el principi cinematogràfic del cameo.
La capella es va convertir després en el Guthrie Center.

Premis i nominacions

Nominacions

1970: Oscar al millor director per Arthur Penn
1970; Script Guild of America pel millor drama per Venable Herndon, Arthur Penn
1970: Tercer premi - Laurel Awards - Golden Laurel for Comedy
1971: BAFTA a la millor música per Arlo Guthrie

Referències

↑ esadir.cat. El restaurant de l'Alice. esadir.cat.
↑ «Alice’s restaurant». The New York Times.

Enllaços externs

Lloc d'Alice Brock Arxivat 2011-12-29 a Wayback Machine. (anglès)

[1] sadir.cat. El restaurant de l'Alice. esadir.cat.

[2] «Alice’s restaurant». The New York Times.

[1]

[2]