Elamita lineal
L'elamita lineal fou un sistema d'escriptura utilitzada a Elam vers el 2100 aC en temps de Puzur-Inshushinak, el darrer dels dotze reis de la llista de reis d'Awan que dona la llista de Susa. Va regnar vers el 2150 aC i fou contemporani d'Urnamu d'Ur i de Gudea de Lagash. Es creu que va derivar de l'escriptura protoelamita, però després d'estar en vigor uns anys va desaparèixer. S'escrivia tant de dreta a esquerra com a l'inrevés i no ha estat desxifrat. Es coneixen 22 documents en aquesta escriptura (documents A-V), 19 de pedra que són al museu del Louvre; 1 objecte (un got finament treballat, lletra Q) és a Teheran. Una inscripció apareix a l'estàtua de la deessa Narunta i a la taula del lleó (una ofrena) identificats com B i D. Un objecte procedent de Susa amb una escriptura amb signes semblants però completament diferents als altres, és considerada representant d'una escriptura prèvia al protoelamita. Els intents de desxifrar-lo semblen anar per bon camí però encara no s'ha avançat prou, tot i que l'arqueòleg francès François Desset i el seu equip van publicar un desxiframent gairebé complet el 2022.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ «Descifrada la escritura fonética más antigua del mundo» (en castellà), 20-12-2020. [Consulta: 13 agost 2022].
- ↑ «The Decipherment of Linear Elamite Writing» (en anglès). Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie, 112, 1, 01-07-2022, pàg. 11–60. ISSN: 1613-1150. 10.1515/za-2022-0003 [Consulta: 13 agost 2022].
- Elena Cassin, Jean Bottéro i Jean Vercoutter, Los imperios del antiguo oriente, Madrid 1971