Elia Viviani

Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
Campionat del Món en pista

Elia Viviani
Biografia
Naixement	Elia Viviani; 7 de febrer de 1989 (35 anys); Isola della Scala (Itàlia)
Nacionalitat	Itàlia
Alçada	178 cm
Pes	67 kg
Activitat
Ocupació	ciclista de pista, ciclista
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	ciclisme en pista ; ciclisme de carretera
Disciplina esportiva	ciclisme en pista
Posició a l'equip	Esprínter
Trajectòria
	Equip
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	5 etapes al Giro d'Itàlia ; 3 etapes a la Volta a Espanya; 1 etapa al Tour de França
Curses d'un dia	EuroEyes Cyclassics (2017); Bretagne Classic (2017); Cadel Evans Great Ocean Road Race (2019)
Família
Cònjuge	Elena Cecchini (2022–)
Germans	Attilio Viviani
Premis
	(19 desembre 2016) Comendador de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; Collar d'or al Mèrit Esportiu ;
Lloc web	eliaviviani.com

Elia Viviani (Vallese, Verona, Vèneto, 7 de febrer de 1989) és un ciclista italià, professional des del 2010. Combina el ciclisme en pista, amb la carretera.

En pista destaca la medalla d'or en la prova d'Òmnium als Jocs Olímpics de Rio de 2016 i una de bronze als de Tòquio de 2020, i les medalles aconseguides als Campionats del món del 2011 en la prova de Scratch, i el 2015 en Madison i Òmnium.

En carretera les seves victòries més destacades cinc etapes al Giro d'Itàlia, una el 2015^[1] i quatre el 2018,^[2] tres a la Volta a Espanya de 2018^[3] i una al Tour de França de 2019.^[4]

Palmarès en pista

2006
- Campió d'Europa júnior en Scratch
- Campió d'Itàlia de velocitat per equips junior, amb Tomas Alberio i Marco Benfatto
- Campió d'Itàlia de madison junior, amb Tomas Alberio
2007
- Campió d'Europa júnior en Puntuació
- Campió d'Itàlia de velocitat per equips junior, amb Andrea Guardini i Stefano Melegaro
- Campió d'Itàlia de persecució per equips junior, amb Filippo Fortin, Mario Sgrinzato i Mirko Tedeschi
- Campió d'Itàlia de la cursa americana, amb Nicolò Martinello
2008
- Campió d'Europa sub-23 en Scratch
- Campió d'Europa sub-23 en Madison, amb Tomas Alberio
- Campió d'Itàlia de persecució per equips, amb Alex Buttazzoni, Gianni da Ros, Davide Cimolai i Jacopo Guarnieri
2009
- Campió d'Europa sub-23 en Scratch
- Campió d'Itàlia d'òmnium
- Campió d'Itàlia de persecució per equips, amb Daniel Oss, Davide Cimolai i Jacopo Guarnieri
2010
- Campió d'Itàlia d'òmnium
2011
- Campió d'Europa sub-23 en Puntuació
- Campió d'Europa sub-23 en Òmnium
- Campió d'Itàlia de persecució
- Campió d'Itàlia de puntuació
- Campió d'Itàlia en Madison, amb Davide Cimolai
- 1r als Sis dies de Fiorenzuola d'Arda, amb Andrea Guardini
2012
- Campió d'Europa en Puntuació
- Campió d'Itàlia de persecució per equips, amb Alex Buttazzoni, Angelo Ciccone i Alessandro De Marchi
- Campió d'Itàlia en Madison, amb Michele Scartezzini
- Campió d'Itàlia en Derny
2013
- Campió d'Europa en Puntuació
- Campió d'Europa en Madison, amb Liam Bertazzo
- Campió d'Europa de Derny
- Campió d'Itàlia de puntuació
- Campió d'Itàlia de persecució per equips, amb Alex Buttazzoni, Paolo Simion i Marco Coledan
- Campió d'Itàlia en Madison, amb Michele Scartezzini
2014
- Campió d'Europa en Òmnium
- Campió d'Itàlia d'Òmnium
2015
- Campió d'Europa en Òmnium
- 1r als Sis dies de Fiorenzuola d'Arda, amb Alex Buttazzoni
2016
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro en Òmnium
- 1r als Sis dies de Fiorenzuola d'Arda, amb Michele Scartezzini
2017
- 1r als Sis dies de Torí, amb Francesco Lamon
2018
- 1r als Sis dies de Gant, amb Iljo Keisse
2019
- Campió d'Itàlia d'òmnium
- 1r als Sis dies de Londres, amb Simone Consonni
2021
- Campió d'Itàlia de puntuació

Palmarès en ruta

2006
- 1r al Memorial Leonardo Massaro
2009
- 1r a La Popolarissima
2010
- 1r al Memorial Frank Vandenbroucke
- 1r al Memorial Marco Pantani
- 1r a La Popolarissima
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Cuba
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Turquia
2011
- 1r al Gran Premi de la costa dels Etruscs
- 1r al Tour de Mumbai I
- 1r al Gran Premi Nobili Rubinetterie
- Vencedor de 2 etapes del Tour del Colorado
- Vencedor d'una etapa del Tour de Pequín
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Eslovènia
- Vencedor d'una etapa del Giro de Padània
2012
- 1r al Gran Premi de la costa dels Etruscs
- 1r al Giro de la Província de Reggio de Calàbria i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa del Tour de Pequín
- Vencedor d'una etapa al Tour de San Luis
- Vencedor d'una etapa de la Setmana Internacional de Coppi i Bartali
2013
- 1r al Tour d'Elk Grove i vencedor de 2 etapes
- 1r al Dutch Food Valley Classic
- Vencedor d'una etapa al Critèrium del Dauphiné
- Vencedor d'una etapa de la Volta a la Gran Bretanya
2014
- 1r a la Coppa Bernocchi
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Turquia
- Vencedor d'una etapa de la Setmana Internacional de Coppi i Bartali
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Eslovènia
- Vencedor d'una etapa de la USA Pro Cycling Challenge
2015
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa a l'Eneco Tour
- Vencedor d'una etapa al Tour de Dubai
- Vencedor de 3 etapes de la Volta a la Gran Bretanya
- Vencedor de 2 etapes a l'Abu Dhabi Tour
2016
- Vencedor d'una etapa al Tour de Dubai
- Vencedor d'una etapa als Tres dies de De Panne-Koksijde
2017
- 1r a l'EuroEyes Cyclassics
- 1r a la Bretagne Classic
- Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia
- Vencedor d'una etapa a la Ruta del Sud
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Àustria
- Vencedor de 2 etapes al Tour de Poitou-Charentes
- Vencedor d'una etapa a la Volta a la Gran Bretanya
2018
- Campió d'Itàlia en ruta
- 1r al Tour de Dubai i vencedor de 2 etapes
- 1r als Tres dies de Bruges-De Panne
- 1r a l'EuroEyes Cyclassics
- Vencedor d'una etapa al Tour Down Under
- Vencedor d'una etapa a l'Abu Dhabi Tour
- Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itàlia
- Vencedor de 3 etapes a l'Adriatica Ionica Race
- Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya
2019
- Campió d'Europa en Ruta
- 1r a la Cadel Evans Great Ocean Road Race
- 1r a la RideLondon-Surrey Classic
- 1r a l'EuroEyes Cyclassics
- Vencedor d'una etapa al Tour Down Under
- Vencedor d'una etapa a l'UAE Tour
- Vencedor d'una etapa a la Tirrena-Adriàtica
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Suïssa
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Eslovàquia
2021
- 1r al Gran Premi Cholet-País del Loira
- 1r al Gran Premi d'Isbergues
- 1r al Gran Premi de Fourmies
- Vencedor de 2 etapes a l'Adriatica Ionica Race
- Vencedor de 2 etapes al Tour de Poitou-Charentes
2022
- Vencedor d'una etapa al Tour La Provence
- Vencedor d'una etapa al Tour de Croàcia
2023
- Vencedor d'una etapa al Tour de Croàcia
- Vencedor d'una etapa al Tour de Guangxi

Resultats a la Volta a Espanya

2012. 128è de la classificació general
2018. 145è de la classificació general. Vencedor de 3 etapes

Resultats al Giro d'Itàlia

2013. 119è de la classificació general
2014. 145è de la classificació general
2015. 125è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
2016. Fora de control (8a etapa)
2018. 132è de la classificació general. Vencedor de 4 etapes
2019. Abandona (12a etapa)
2020. 112è de la classificació general
2021. 135è de la classificació general

Resultats al Tour de França

2014. 162è de la classificació general
2019. 130è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
2020. 135è de la classificació general

Referències

↑ «Viviani gana y Matthews, nuevo líder del Giro». El Mundo Deportivo, 10-05-2015 [Consulta: 10 maig 2015].
↑ Piedrabuena, Celes «Póquer de Elia Viviani bajo el diluvio en el Giro de Italia». El Mundo Deportivo, 23-05-2018 [Consulta: 2 juny 2018].
↑ «Elia Viviani se anota su tercera victoria de la» (en castellà). [Consulta: 23 febrer 2022].
↑ «Elia Viviani se estrena en el Tour de Francia» (en castellà), 09-07-2019. [Consulta: 23 febrer 2022].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elia Viviani

[MD2-1] «Viviani gana y Matthews, nuevo líder del Giro». El Mundo Deportivo, 10-05-2015 [Consulta: 10 maig 2015].

[2] Piedrabuena, Celes «Póquer de Elia Viviani bajo el diluvio en el Giro de Italia». El Mundo Deportivo, 23-05-2018 [Consulta: 2 juny 2018].

[3] «Elia Viviani se anota su tercera victoria de la» (en castellà). [Consulta: 23 febrer 2022].

[4] «Elia Viviani se estrena en el Tour de Francia» (en castellà), 09-07-2019. [Consulta: 23 febrer 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]