Enio
Tipus | deïtat grega deïtat de la guerra |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Teogonia |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
Dades | |
Gènere | femení |
Residència | Olimp |
Família | |
Parella | Ares |
Mare | Hera |
Pare | Zeus |
Fills | Enyalius, Eros, Ànteros, Fobos, Dimos, Flègies, Harmonia, Thrax (en) , Enòmau i Adrestia |
Germans | Polemos |
Altres | |
Part de | mitologia grega |
Domini | guerra, destrucció i conquesta |
Símbol | shield of Achilles (en) |
Equivalent | Bel·lona, Ma (en) i Morrigan |
Enio (en grec Ένυώ, «horror») era, en la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes. Amb freqüència era retratada amb Fobos i Dimos com a companya d'Ares, el déu de la guerra, i s'ha dit que era tant la seva mare com la seva germana.
A Tebes i Orcomen se celebrava un festival anomenat Όμολώϊα en honor de Zeus, Demèter, Atenea i Enio, i es deia que Zeus havia rebut l'epítet homoloios d'Homolois, una sacerdotessa d'Enio (Suidas Homolois). Una estàtua d'Enio, feta pels fills de Praxítel·les, s'erigia al temple d'Ares a Atenes (Pausànias i.8§5). Entre les grees que enumerava Hesíode a la seva Teogonia (273) hi figura Enio.
La seva equivalent en la mitologia romana era Bel·lona.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 159. ISBN 9788496061972.