Forès

Forès
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 29′ 39″ N, 1° 14′ 16″ E / 41.4941°N,1.2379°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Capital	Forès
Població humana
Població	47 (2023) (2,94 hab./km²)
Llars	28 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	16 km²
Altitud	866 m
Limita amb	Passanant i Belltall ; Sarral ; Rocafort de Queralt ; Conesa ; Solivella
Organització política
• Alcalde	Julià Josep Plaza i Briansó (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43425
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43061
Codi IDESCAT	430614
Lloc web	fores.cat

Forès és un municipi de la Conca de Barberà.

Geografia

Llista de topònims de Forès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Forès és situat a la part nord de la Conca de Barberà, a la baixa Segarra. Hi ha un nucli antic amb el castell de Sant Miquel de Forès en ruïnes, situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa.

És, principalment, un municipi d'estiueig i de segones residències.

Forès té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar Mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
24	23	28	100	167	522	509	507	418	437

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
445	339	309	302	209	86	71	63	61	61

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
72	67	68	62	59	57	49	43	50	46

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
47	42	43	48	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions municipals

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit^[1]^[2]

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
Junts	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	3	3
PSC	-	-	-	-	-	-	-	-	0	-	0	0
ERC	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	0
CiU	5	5	1	-	1	1	1	1	3	3	-	-
Altres	-	-	-	1^a	0^b	-	-	-	0^c	-	-	-
Total	5	5	1	1	1	1	1	1	3	3	3	3
^a Unió d'Independents Conca de Barberà; ^b Unió d'Independents Conca de Barberà - FIC; ^c Independent;

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Forès, 2012
Candidatura		Cap de llista	Vots	% vots
	CiU	Artur Mas	23	67,64
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	4	11,76
	ERC	Oriol Junqueras	3	8,82
	C's	Albert Rivera	2	5,88
	CUP	David Fernández	1	2,94
	Vots en blanc		1	2,94
	Altres		0	0
Total		34		68

Història

Fou vila reial, com consta al seu escut, i va tenir representació a les Corts Catalanes fins que l'any 1390 va complir-se el testament de Pere el Gran (3 de novembre de 1285) i fou del monestir de Santes Creus fins a la supressió dels senyorius l'any 1835.

L'any 1990, dins del Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, encpaçalat per Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al terme de Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria. La decisió va generar un rebuig força generalitzat a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp, i es desenvolupà un fort moviment ciutadà d'oposició al projecte. La contestació al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i, posteriorment, es consensués entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències fou la creació del partit comarcal Unió d'independents Conca de Barberà.

Església romànica de Forès

També, destaca l'església parroquial dedicada a Sant Miquel. És un edifici romànic, de la segona meitat del segle xii, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. Al segle xiv s'afegiren dues capelles laterals que donaren lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes, les dues a migdia. La més antiga, emprada per les dones, està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. Està més d'un metre per sota del nivell del carrer i s'hi accedeix per esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, és la porta dels homes. És més sòbria i a sobre seu s'alça el campanar, bastit sobre la mateixa volta de creuer. El campanar és de planta quadrada en el seu tram inicial i la seva part superior fou reconstruïda en època barroca amb tronc octogonal. S'hi conserva una fidel reproducció policromada d'una imatge gòtica (1324) de la Mare de Déu de la Salut, dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.

Creus de terme

Resten dues creus de terme, una situada a la cruïlla dels camins a Conesa i a Rocafort de Queralt i l'altra al peu de la Bassa, ambdues són de tronc octogonal amb capitell esculpit. (A sota a la galeria de fotografies es pot veure la creu de terme al peu de la Bassa).