François Hanriot
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 desembre 1759 Nanterre (França) |
Mort | 28 juliol 1794 (34 anys) París |
Causa de mort | decapitació |
Activitat | |
Ocupació | orador, escriptor, militar |
Carrera militar | |
Rang militar | general de divisió |
Participà en | |
5 maig 1789 | Revolució Francesa |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
François Hanriot (Nanterre, 3 de setembre de 1761 – 28 de juliol de 1794) va ser un líder jacobí francès durant la Revolució francesa, que va tenir un paper clau en la caiguda dels Girondins.
Biografia
[modifica]François Hanriot nasqué a Nanterre, un suburbi de París.[1] Els seus pares eren criats de la burgesia de París[2]
Hanriot va exercir diversos oficis.[3] Va ser un orador per a una secció local dels sans-culottes.
Hanriot aviat va ser conegut pel seu punt de vista antiaristocràtic. Va ser soldat a la Guàrdia Nacional francesa i va arribar a ser-ne capità.[4]
El 30 de maig de 1793 la Commune nomenà Hanriot "Commandant-General" de la Guàrdia Nacional de París,[5] i ordenà que les seves tropes marxessin l'endemà cap al Palau Nacional.[6] El seu propòsit era forçar la Convenció per dissoldre els comitès de Salvació Pública i arrestar 22 girondins seleccionats.[7] El President de la Convenció, Herault de Sechelles, va demanar a Hanriot que marxés amb les seves tropes, però ell s'hi negà.[6][8]
Hanriot intentà alliberar Robespierre i altres presoners, però ell mateixt va ser arrestat.[9] Va ser portat en el mateix carro que Robespierre i morí guillotinat[10] el 28 de juliol de 1794.[11]
Referències
[modifica]- ↑ "François Hanriot". NNBD, Soylent Communications, 2008, <http://www.nnbd.com/people/021/000101715> (20 January 2008).
- ↑ Lenotre, G. Romances of the French Revolution: From the French of G. Lenotre. Translated by George Frederic William Lees. Vol. II. (London: W. Heinemann, 1908), 270.
- ↑ The Encyclopædia Britannica, 11th Edition. Vol. XII. (Nova York: The Encyclopædia Britannica Company, 1910).
- ↑ Andress, David. The Terror. (Nova York: Farrar, Straus, and Giroux, 2006), 396.
- ↑ Stevens, Henry Morse. A History of the French Revolution. (Nova York: Charles Scribner's Sons, 1891), p.242.
- ↑ 6,0 6,1 Chronicle of the French Revolution p.341 Longman Group 1989
- ↑ Schama, S. Citizens p. 722 Penguin 1989
- ↑ Slavin, Morris. The Making of an Insurrection. (London: Harvard University Press, 1986), 99-116.
- ↑ Scurr, R. Fatal Purity p.320 Vintage Books 2007
- ↑ Scurr, R. Fatal Purity p.324 Vintage Books 2007
- ↑ Andress, David. The Terror. (Nova York: Farrar, Straus, and Giroux, 2006), 341-344.)
- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.