Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Franciscus Portus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFranciscus Portus
Biografia
Naixement22 agost 1511 Modifica el valor a Wikidata
Réthimno (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1581 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
República de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHel·lenista i pedagog
OcupadorUniversitat de Ginebra
Universitat de Ferrara Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsArsenius Apostolius Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarlo Sigonio Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsÉmile Portus Modifica el valor a Wikidata

Franciscus Portus (Réthimno, illa de Creta (Grècia), 22 d'agost, 1511 - Ginebra (Suïssa), 5 de juny, 1581), fou un hel·lenista italià.

Es va educar a Pàdua i a l'Escola de Joves Grecs, de Venècia, establiment del qual en va ser director durant algun temps.[1] El 1536 es va traslladar a Mòdena, on per espai de sis anys es va dedicar a l'ensenyament del grec. L'any 1546 es trobava establert a Ferrara; allí va cuidar de l'educació del fill de la duquessa Renata de França, i em marxar aquesta a la seva pàtria, Portus, que havia professat el protestantisme, es va veure perseguit, i va fixar la seva residència a Ginebra. Va escriure:

  • Annotationes in aphthonicum, Hermogenem et Dionysium Longinum (1569);
  • Commentaria in Pindari carmina (1583);
  • Imomnes Sophoclis tragaedias prolegomena (1584),
  • Annotationes in varía Xenophontis opuscula et Thucydidem (1586);
  • Notae in Aristotelis rhetoricam (1598), obres quasi totes elles pòstumes;
  • Una traducció dels Himnes (Ὕμνοι) de Sinesi, unes correccions á la Antologia grega, notes als Discursos de Demòstenes, un escrit de polèmica religiosa, Réponse aux lettres difamatoires de Pierre Charpentier, contra els assassinats d'agost de 1572/73, etc...Portus havia esta membre de l'Acadèmia dels Filaxeti.

El seu fill Émile (1550-1610), va seguir la mateixa carrera que ell (hel·lenista i pedagog de l'idioma grec).

Referències

[modifica]
  1. Flammini, Giuseppe «Il contributo di Giovanni Salanitro alla filologia greca e latina». Giornale Italiano di Filologia, 67, 1-2015, pàg. 385–393. DOI: 10.1484/j.gif.5.109936. ISSN: 0017-0461.

Bibliografia

[modifica]