Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Gamma de la Vela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGamma de la Vela
Tipusestrella binària espectroscòpica, estrella de Wolf-Rayet, estrella variable, font astronòmica de ràdio, font de ràdio centimètrica, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)WC8+O7.5[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVela Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra157 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,83 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,92 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)10,43 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6,07 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial15 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 9m 31.9501s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-48° 39' 48.2892''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
IRAS 08079-4711 (IRAS)
SAO 219504 (Catàleg SAO)
2MASS J08093195-4720115 (2MASS)
GSC 08140-06533 (GSC)
HD 68273 (Henry Draper Catalogue)
HIP 39953 (Catàleg Hipparcos)
HR 3207 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
γ Vel (nomenclatura de Bayer)
1ES 0807-47.1 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
1RXS J080933.7-472027 (1RXS)
CCDM J08095-4721A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 2193 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CPC 0 5440 (Cape Photographic Catalogue)
FK5 309 (FK5)
GC 11105 (Catàleg General de Boss)
GCRV 5419 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GUM 12a (Catàleg Gum)
HIC 39953 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 08065-4703 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
JP11 1639 (JP11)
N30 1888 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 1940.01 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PPM 312662 (Catàleg d'estrelles PPM)
SACS 178 (Segon catàleg d'astrolabis de Santiago)
TYC 8140-6533-1 (Catàleg Tycho)
UBV 7815 (UBV)
gam02 Vel (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J08095-4720A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WDS J08095-4720Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
UCAC4 214-020008 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
SBC9 500 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
GOS G262.80-07.69 01 (A galactic O star catalog)
SBC7 334 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
PMSC 08065-4702AP (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
PMSC 08065-4702Aab (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
PMSC 08065-4702A (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WEB 7786 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
TIC 354825513 (TESS Input Catalog)
ALS 980 (Catalog of galactic OB stars) Modifica el valor a Wikidata

Gamma de la Vela (γ Velorum) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Vela amb magnitud aparent +1,75. En realitat és un sistema estel·lar complex amb, almenys, set components.

Noms

[modifica]

Gamma de la Vela rep el nom tradicional de Suhail al-Muhlif, que pot ocasionar certa confusió, ja que Suhail és el nom de la veïna λ Velorum.

Modernament se l'ha denominat Regor, paraula inventada com una broma de l'astronauta de l'Apol·lo 1 Gus Grissom cap al seu company Roger Chaffee (Regor és Roger al revés).[6]

Gamma¹ de la Vela

[modifica]

El seu company més proper, a 41,2 segons d'arc, és Gamma¹ de la Vela o Gamma de la Vela B (HD 68243), estel subgegant de tipus B i magnitud +4,7, que pot resoldre's fàcilment amb binocles.[7] Alhora és un binari espectroscòpic amb un període de 1,483 dies.[8] La seva distància real a Gamma² de la Vela és de més de 15.000 ua.[6]

Gamma² de la Vela

[modifica]

La component més brillant, Gamma² de la Vela o Gamma de la Vela A (HD 68273), és un estel binari format per dos estels molt massius i calents: un estel de Wolf-Rayet i un estel blau de tipus espectral O7.5.[9] El primer té una temperatura superficial entre 57.000 i 70.000 K, mentre que la del segon és de 32.500 K. Els dos estels són extraordinàriament lluminosos, l'estel blau 180.000 vegades més lluminós que el Sol, i l'estel de Wolf-Rayet és 100.000 vegades més lluminós. L'estel blau és un estel massiu amb una massa 30 vegades major que la del Sol, i el seu radi és 13 vegades més gran que el radi solar. No obstant això, l'estel de Wolf-Rayet, més evolucionat que el seu company, era antany més massiu, amb una massa inicial de 40 masses solars. Avui té una massa 10 vegades major que la del Sol a causa de la pèrdua de massa estel·lar; el fort vent estel·lar que bufa des de la seva superfície fa que cada any perdi l'equivalent a una centmil·lèsima de la massa solar. Amb una edat d'uns pocs milions d'anys, es troba en les últimes etapes abans d'explotar com a supernova. La separació entre els dos estels és d'aproximadament 1 unitat astronòmica (ua) amb un període orbital d'uns 78,5 dies.[6]

Components addicionals

[modifica]

El sistema té diversos components més tènues. Gamma de la Vela C (SAO 219505) és un estel blanc de tipus F0 i magnitud +7,4, situat a 62,3 segons d'arc de Gamma2 de la Vela.[10] Una mica més allunyat d'aquest últim, a 93,5 segons d'arc, es troba un altre sistema binari, format per un altre estel de tipus F0 i magnitud 9,4 —Gamma de la Vela D (SAO 219506)— i un altre acompanyant més tènue de magnitud 13 —Gamma de la Vela E—, ambdós separats 1,8 segons d'arc.[11]

Referències

[modifica]
  1. Paul Crowther «The {gamma} Velorum binary system. II. WR stellar parameters and the photon loss mechanism» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 187–200.
  2. «The interstellar Ca II distance scale» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 15-09-2009, pàg. 833–840. DOI: 10.1051/0004-6361/20079144.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. 6,0 6,1 6,2 Regor (Stars, Jim Kaler)
  7. Gamma1 Velorum (SIMBAD)
  8. Gamma1 Velorum Arxivat 2013-01-15 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. Gamma2 Velorum (SIMBAD)
  10. Gamma Velorum C (SIMBAD)
  11. Gamma Velorum D (SIMBAD)