Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Gegant blau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gegant blava)
Infotaula objecte astronòmicGegant blau
Tipustipus espectral Modifica el valor a Wikidata
Comparació de Bellatrix (un gegant blau, dalt a l'esquerra), Algol (β Per) (gegant carabassa), el Sol (al centre) i altres objectes.

En astronomia, es denomina gegant blau un estel de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants). En el diagrama Hertzsprung-Russell, aquests estels se situen en la part superior esquerra, donada la seva alta lluminositat i el seu tipus espectral.

Característiques físiques

[modifica]

Els gegants blaus són estels de tipus espectral O o B molt lluminosos, que arriben a magnituds -5, -6 i fins i tot majors. Donada la seva elevada temperatura superficial -fins i tot de més de 50.000 kèlvins-, una bona part de la seva radiació s'emet en la regió ultraviolada de l'espectre electromagnètic i lluen amb un color blau, per això reben aquest nom. Es troben en una fase de curta durada, en la qual han acabat la fusió de l'hidrogen i evolucionen cap a una etapa d'expansió i refredament que els durà a convertir-se en gegants roigs. Són estels massius, la vida dels quals és molt curta -de l'ordre de desenes o centenars de milions d'anys- i la teoria actual d'evolució estel·lar prediu que, en la major part dels casos, acabaran la seva vida com a supernoves.

Donada la seva curta vida, comparada amb estels de menor massa com el Sol, sovint se'ls troba prop de nebuloses brillants o formant part d'associacions estel·lars o cúmuls oberts.

Els gegants blaus no s'han de confondre amb els supergegants blaus, com Rigel (β Orionis), ni amb els estels blaus de la seqüència principal, com Regulus (α Leonis).

Principals gegants blaus

[modifica]

En la taula inferior, hi ha alguns dels gegants blaus més coneguts:

Nom Denominació de Bayer Tipus espectral Lluminositat (sols) Temperatura (K) Distància
(anys llum)
Spica A Alfa Virginis B1 III-IV 13.400 22.400 260
Bellatrix Gamma Orionis B2 III 4.000 21.500 240
Hadar Beta Centauri B1 III 11.200 22.500 530
Murzim Beta Canis Majoris B1 II-III 34.000 25.800 500
Alpha Lupi B1.5 III 20.000 21.600 550
Beta Lupi B2 III 13.600 22.650 525
Alfirk Beta Cephei B2 IIIv 14.600 26.700 595
Alcíone Eta Tauri B7 IIIe 1.400 13.000 440

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Blue giant. The Internet Encyclopedia of Science (anglès).