Gilaki
| گیلکی Giləki | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 3,3 milions |
| Parlants nadius | 2.550.000 (2023 ) |
| Autòcton de | Costa sud-oest de la mar Càspia |
| Estat |  Iran, província de Gilan |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques occidentals llengües iràniques nord-occidentals llengües càspies | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | escriptura àrab |
| Codis | |
| ISO 639-2 | cap valor |
| ISO 639-3 | glk |
| Glottolog | gila1241 |
| Ethnologue | glk |
| IETF | glk |
El gilaki és una de les llengües iràniques del grup nord-occidental. És la llengua dels gilakis o gilanis, habitants de la província de Gilan, parlada per més de tres milions de persones, bàsicament a l'Iran. És un idioma amenaçat per manca de reconeixement institucional. Té dues varietats principals, el Galeshi i el Rashti,[1] i té moltes similituds amb el mazanderani.[2]
La seva gramàtica és similar a la del persa, llengua de què té una forta influència per motius de contacte polític i que és la segona llengua de la majoria dels parlants de gilaki. Els verbs simples es formen a partir de dues arrels o temes, una de present i una de perfet, mentre que els compostos es formen mitjançant afixos. El gilaki declina els noms en cas nominatiu, acusatiu i genitiu.
Referències
[modifica]- ↑ Hammarström, Harald & Forkel, Robert & Haspelmath, Martin & Nordhoff, Sebastian. «Language: Gilaki». Glottolog 2.3. Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, 2014. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ «Gilaki». Ethnologue. [Consulta: 7 març 2015].
