Gilmarita
Gilmarita | |
---|---|
Fórmula química | Cu₃(AsO₄)(OH)₃ |
Localitat tipus | Mines de Roua, Daluis, Guillaumes, Alpes-Maritimes, Provença – Alps – Costa Blava, França |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BE.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BE.25 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Color | blau verdós |
Duresa | 3 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blau verdós |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,760 nβ = 1,800 nγ = 1,830 |
Birefringència | δ = 0,070 |
Angle 2V | mesurat: 77°, calculat: 80° |
Dispersió òptica | r > v |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1996-017 |
Símbol | Gmr |
Referències | [1] |
La gilmarita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Gilbert Mari (1944-), mineralogista de la Universitat de Niça Sophia Antipolis, a França.
Característiques
[modifica]La gilmarita és un arsenat de fórmula química Cu₃(AsO₄)(OH)₃. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gilmarita pertany a «08.BE: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 2:1» juntament amb els següents minerals: augelita, grattarolaïta, cornetita, clinoclasa, arhbarita, allactita, flinkita, raadeïta, argandita, clorofenicita, magnesioclorofenicita, gerdtremmelita, dixenita, hematolita, kraisslita, mcgovernita, arakiïta, turtmannita, carlfrancisita, synadelfita, holdenita, kolicita, sabel·liïta, jarosewichita, theisita, coparsita i waterhouseïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a les mines de Roua, a Daluèis, Guillaumes, dins la regió de Provença – Alps – Costa Blava (França). Posteriorment també ha estat descrita a Alemanya, la República Txeca, Hongria, Xile i els Estats Units.