Golf d'Alaska

Golf d'Alaska
	(en) Gulf of Alaska
Tipus	golf
Part de	oceà Pacífic
Localització
País de la conca	Estats Units d'Amèrica
Entitat territorial administrativa	Alaska (EUA)
	57° N, 144° O / 57°N,144°O
Limita amb	Sitka
Afluents	riu Copper ,riu Alsek ,Seal

El Golf d'Alaska és un braç corbat de l'oceà Pacífic a la costa sud d'Alaska. Es troba entre la península d'Alaska i l'illa Kodiak a l'oest, i l'arxipèlag d'Alexander a l'est, on es troba el Parc i Reserva Nacional Glacier Bay.

Meteorològicament, el golf és un continu generador de tempestes que es mouen cap al sud recorrent la costa de la Colúmbia Britànica, Washington, i Oregon. La majoria de les pluges estacionals del Nord-oest del Pacífic provenen del golf d'Alaska. El principal corrent d'aigua marina és el corrent d'Alaska. La badia de Lituya és l'indret on s'ha registrat el major tsunami en temps històrics.^[1]

Geografia

A la riba del golf hi ha una barreja de boscos, muntanyes i glaceres. La costa és profundament accidentada, amb profundes entrades, com la badia de Cook, l'estret del Príncep Guillem, la badia de Yakutat i el Cross Sound.

Tota la costa del golf d'Alaska es caracteritza per un grau de fragmentació particularment alt. Algunes de les glaceres més grans del continent finalitzen el seu flux a les costes del Golf d'Alaska, entre ells les glaceres Malaspina i Bering. Les illes estan dividides en dos arxipèlags, al nord Kodaik i al sud-est l’arxipèlag Alexander.

La costa és força costeruda i la plana costanera relativament estreta. Les altes muntanyes volcàniques Mont Logan (6.050 m) i el Mont Saint Elias (5.490 m) s'eleven en molts llocs gairebé verticalment des de l'oceà.

Meteorologia

El Golf és un gran generador de tempestes.^[2] A més d’abocar grans quantitats de neu i gel al sud d’Alaska, donant lloc a algunes de les concentracions més grans al sud del cercle polar àrtic, moltes de les tempestes es desplacen cap al sud al llarg de les costes de la Columbia Britànica, Washington, Oregon i al sud fins al sud Califòrnia (principalment durant els esdeveniments d'El Niño). Gran part de les precipitacions i nevades estacionals al Pacífic nord-oest i sud-oest dels Estats Units provenen del golf d’Alaska.

Ecologia

El Golf d'Alaska es considera de classe I, ecosistema altament productiu (més de 300 grams de carboni per metre quadrat a l'any).^[3]

S'hi poden trobar molts coralls d'aigües profundes. La Primnoa pacifica ha contribuït a etiquetar la zona com a hàbitat d'especial preocupació.^[4] El P. pacifica és un corall d'aigües profundes que al golf d'Alaska es troba entre 150 i 900 metres de profunditat.^[5]

Delimitació de la IHO

La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars a efectes de navegació marítima, l'Organització Hidrogràfica Internacional («International Hydrographic Organization», IHO), considera el golf d'Alaska com un mar. En la seva publicació «Limits of oceans and seas» (3a edició de 1953), li assigna el número d'identificació 58 i el defineix de la forma sigüent:

«	Al nord. La costa d'Alaska. Al sud. Una línia traçada des del cap de Spencer, el límit nord de [les Aigües costaneres del sud-est d'Alaska i la Colúmbia Britànica, a punta Kabuch, el límit sud-est [del mar de Bering], de tal manera que totes les illes adjacents estan incloses al golf d'Alaska.	»
— Limits of oceans and seas, pàg. 34.^[6]

Illes

Ecologia i química del mar

Una branca del Corrent de Kuroshio se separa cap a l'est i flueix cap a les aigües del Golf d'Alaska com el Corrent d'Alaska. El curs va des del sud cap a les costes nord i oest de l'estat d'Alaska en sentit antihorari. Gràcies a aquest corrent, les aigües de la badia són una mica més càlides en comparació amb zones de latituds similars, per la qual cosa la temperatura mitjana de l'aigua arrossegada per aquest corrent és d'uns 4 °C, mentre que la salinitat és de mitjana d'uns 32,6‰ (al sector pròxim a la superfície).^[7] Té la velocitat més alta durant l'hivern quan arriba a 0,3 m/seg, mentre que la intensitat més feble es produeix a la part destiu de lany, quan els forts vents sovint canvien de direcció.^[7]

Tot i que les aigües del Golf d'Alaska estan relativament netes i lliures de contaminants importants, el panorama ecològic de la badia no és ideal. Els contaminants més grans són les plantes industrials al llarg de la costa, però també la intensa activitat comercial a les aigües de la badia. El desastre mediambiental més important va passar el 1989 al port de Valdez, quan prop de 50 milions de litres de cru es van abocar al mar des del petrolier Exxon Valdez, que va contaminar més de 2500 quilòmetres de costa. També va ser el desastre petrolier més gran en la història dels Estats Units. Un gran problema és l'abocament incontrolat d'aigües residuals de les plantes industrials al llarg de la costa.^[8]^[9]

Fauna i flora

A causa de les condicions climàtiques i de la relativa neteja de l'aigua, l'ecosistema del Golf és molt ric i variat. L'ecosistema marí del Golf s'allunya dels ecosistemes altament productius de la classe prajm amb un màxim de 300 grams de carboni per metre quadrat a l'any.^[3] La badia acull una de les concentracions de plàncton més grans de la Terra.

Al fons marí de la badia hi viuen nombroses espècies de corall, la més famosa de les quals és Primnoa pacifica que, encara que viu majoritàriament a profunditats entre 150 i 900 metres, habita als fiords del voltant de la ciutat de Juneau a profunditats de només 30 metres.^[4]^[5]

Peixos i marisc constitueixen l'ecosistema més nombrós de la badia, i les més esteses són les espècies diàdromes que habiten tant en aigua dolça com salada. Entre ells destaquen diversos tipus de salmó salmó de l'Atlàntic, seguits del bacallà, el verat i la plana del Pacífic. Dels crancs, els més nombrosos són el crabe real, Chionoecetes i les gambetes.

La pesca industrial és una activitat econòmica important a la badia. Així és el 1990. Es van capturar unes 650.000 tones de peix i els anys següents es van capturar quantitats similars. La caça incontrolada ha portat moltes de les espècies a la vora de l'extinció.^[10]

Des de la península d'Alaska fins a l'illa Unimak, s'estén l'ecosistema de muntanya taigà (fins a una altura d'uns 1200 metres). Els vessants estan coberts d'una raquítica vegetació llenyosa dominada per Empetrum nigrum, Salix arctica (salze àrtic) i Dryas octopetala. A les parts més baixes i una mica més protegides creixen diverses espècies de salze, vern Sitka (Alnus viridis sinuata), mentre que a les zones baixes de plana al·luvial àlber (Populus balsamifera).^[11]

Referències

↑ Leonard, L J; Rogers, G C; Hyndman, R D. «Open File 6552». A: Geological Survey of Canada. Natural Resources Canada, 2010, p. 248.
↑ United States. Congress. Senate. Hearings. U.S. Government Printing Office, 1951, p. 6-PA90 [Consulta: 25 agost 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 Hogan, C. Michael «Gulf of Alaska. Topic ed. P.Saundry. Ed.-in-chief C.J.Cleveland. Encyclopedia of Earth». National council for Science and the Environment, 2011 [Consulta: 13 juny 2013].
↑ ^4,0 ^4,1 «Estat dels ecosistemes de corall profund a la regió d'Alaska: Golf d'Alaska, Mar de Bering i les Illes Aleutianes». En: Lumsden SE et al, 2007, pàg. 65-108.
↑ ^5,0 ^5,1 Waller, RG; Stone, RP; Mondragon, J; Clark, CE «Reproduction of Red Tree Corals in the Southeastern Alaskan Fjords: Implications for Conservation and Population Turnover». In: Pollock NW, ed. Diving for Science 2011. Proceedings of the American Academy of Underwater Sciences 30th Symposium. Dauphin Island, AL: AAUS; 2011., 2011. Arxivat de l'original el 2013-12-13 [Consulta: 13 juny 2013]. Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine.
↑ En línia a «International Hydrographic Organization Arxivat 2009-06-24 a Wayback Machine.» (anglès)
↑ ^7,0 ^7,1 The Encyclopedia of Earth. Steve Baum - Oceans and seas: Alaska Current
↑ The Encyclopedia of Earth. C. Michael Hogan - Oceans and seas: Gulf of Alaska. Acces date 2013.
↑ W. James Ingraham; Bakun, A; Favorite, Felix (1976). Physical oceanography of the Gulf of Alaska. Northwest Fisheries Center, National Marine Fisheries Service.
↑ The Encyclopedia of Earth. C. Michael Hogan - Oceans and seas: Gulf of Alaska.
↑ Ricketts 1999

Bibliografia addicional

; Bakun, A; Favorite, Felix Physical oceanography of the Gulf of Alaska. Northwest Fisheries Center, 1976.
Ricketts, Taylor H. Terrestrial Ecoregions of North America: A Conservation Assessment. Island Press, 1999. ISBN 978-1-55963-722-0.
Leonard, L. J.; Rogers, G. C.; Hyndman, R. D.. Natural Resources Canada. Geological Survey of Canada, 2010, p. 248.
Shulski, Martha; Wendler, Gerd. The Climate of Alaska. University of Alaska Press, 2007. ISBN 978-1-60223-007-1.
Mundy, Phillip Roy; Program, Alaska Sea Grant College; Council. University of Alaska Fairbanks, Alaska Sea Grant College Program. The Gulf of Alaska: biology and oceanography, 2005. ISBN 978-1-56612-090-6.
Cameron, Ian. Salem House. Lost Paradise: The Exploration of the Pacific, 1987. ISBN 978-0-88162-275-1.
Routledge. Development and Social Change in the Pacific Islands, 1989. ISBN 978-0-415-00917-1.
Gilbert, John. Aldus. Charting the Vast Pacific, 1971. ISBN 978-0-490-00226-5.
Igler, David. Oxford University Press. The Great Ocean: Pacific Worlds from Captain Cook to the Gold Rush, 2013. ISBN 978-0-19-991495-1.
Jones, Eric, Lionel Frost, and Colin White. Coming Full Circle: An Economic History of the Pacific Rim (Westview Press, 1993)
Lower, J. Arthur. University of British Columbia Press. Ocean of Destiny: A Concise History of the North Pacific, 1500–1978, 1978. ISBN 978-0-7748-0101-0.
Napier, W. Doubleday. Pacific Voyages, 1973. ISBN 978-0-385-04335-9.
Nunn, Patrick D. editorips@usp.ac.fj. Pacific Island Landscapes: Landscape and Geological Development of Southwest Pacific Islands, Especially Fiji, Samoa and Tonga, 1998. ISBN 978-982-02-0129-3.
Oliver, Douglas L. University of Hawaii Press. The Pacific Islands, 1989. ISBN 978-0-8248-1233-1.
Paine, Lincoln. The Sea and Civilization: A Maritime History of the World (2015).
Ridgell, Reilly. Bess Press. Pacific Nations and Territories: The Islands of Micronesia, Melanesia, and Polynesia, 1988. ISBN 978-0-935848-50-2.
Samson, Jane. British imperial strategies in the Pacific, 1750–1900 (Ashgate Publishing, 2003).
Soule, Gardner. The Greatest Depths: Probing the Seas to 20000. and Below|any=1970|editor=Macrae Smith|lloc=Philadelphia|isbn=978-0-8255-8350-6|url=https://archive.org/details/greatestdepthspr00soul}}
Spate, O.H.K.. University of Minnesota Press. Paradise Found and Lost, 1988. ISBN 978-0-8166-1715-9.
Terrell, John. Cambridge University Press. Prehistory in the Pacific Islands: A Study of Variation in Language, Customs, and Human Biology, 1986. ISBN 978-0-521-30604-1.
Calder, Alex, et al. eds. Voyages and Beaches: Pacific Encounters, 1769–1840 (U of Hawai‘i Press, 1999)
Davidson, James Wightman. "Problems of Pacific history." Journal of Pacific History 1#1 (1966): 5–21.
Dirlik, Arif. “The Asia-Pacific Idea: Reality and Representation in the Invention of a Regional Structure,” Journal of World History 3#1 (1992): 55–79.
Dixon, Chris, and David Drakakis-Smith. “The Pacific Asian Region: Myth or Reality?” Geografiska Annaler: Series B, Human Geography 77#@ (1995): 75+
Dodge, Ernest S. New England and the South Seas (Harvard UP, 1965).
Flynn, Dennis O., Arturo Giráldez, and James Sobredo, eds. Studies in Pacific History: Economics, Politics, and Migration (Ashgate, 2002).
Gulliver, Katrina. "Finding the Pacific world." Journal of World History 22#1 (2011): 83–100. online
Korhonen, Pekka. "The Pacific Age in World History," Journal of World History 7#1 (1996): 41–70.
Munro, Doug. The Ivory Tower and Beyond: Participant Historians of the Pacific (Cambridge Scholars Publishing, 2009).
"Recent Literature in Discovery History." Terrae Incognitae, annual feature in gener issue since 1979; comprehensive listing of new books and articles.
Routledge, David. "Pacific history as seen from the Pacific Islands." Pacific Studies 8#2 (1985): 81+ online
Samson, Jane. "Pacific/Oceanic History" in Kelly Boyd. Encyclopedia of Historians and Historical Writing vol 2. Taylor & Francis, 1999, p. 901–02. ISBN 978-1-884964-33-6.
Stillman, Amy Ku‘uleialoha. “Pacific-ing Asian Pacific American History,” Journal of Asian American Studies 7#3 (2004): 241–270.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golf d'Alaska

Gulf of Alaska a worldatlas.com

[GeoSurvey-1] Leonard, L J; Rogers, G C; Hyndman, R D. «Open File 6552». A: Geological Survey of Canada. Natural Resources Canada, 2010, p. 248.

[United_States._Congress._Senate_1951_p._6-PA90-2] United States. Congress. Senate. Hearings. U.S. Government Printing Office, 1951, p. 6-PA90 [Consulta: 25 agost 2021].

[Hogan2011-3] 3,0 ^3,1 Hogan, C. Michael «Gulf of Alaska. Topic ed. P.Saundry. Ed.-in-chief C.J.Cleveland. Encyclopedia of Earth». National council for Science and the Environment, 2011 [Consulta: 13 juny 2013].

[Stone2007-4] 4,0 ^4,1 «Estat dels ecosistemes de corall profund a la regió d'Alaska: Golf d'Alaska, Mar de Bering i les Illes Aleutianes». En: Lumsden SE et al, 2007, pàg. 65-108.

[Waller2011-5] 5,0 ^5,1 Waller, RG; Stone, RP; Mondragon, J; Clark, CE «Reproduction of Red Tree Corals in the Southeastern Alaskan Fjords: Implications for Conservation and Population Turnover». In: Pollock NW, ed. Diving for Science 2011. Proceedings of the American Academy of Underwater Sciences 30th Symposium. Dauphin Island, AL: AAUS; 2011., 2011. Arxivat de l'original el 2013-12-13 [Consulta: 13 juny 2013]. Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine.

[6] En línia a «International Hydrographic Organization Arxivat 2009-06-24 a Wayback Machine.» (anglès)

[six-7] 7,0 ^7,1 The Encyclopedia of Earth. Steve Baum - Oceans and seas: Alaska Current

[8] The Encyclopedia of Earth. C. Michael Hogan - Oceans and seas: Gulf of Alaska. Acces date 2013.

[9] W. James Ingraham; Bakun, A; Favorite, Felix (1976). Physical oceanography of the Gulf of Alaska. Northwest Fisheries Center, National Marine Fisheries Service.

[La_Enciclopedia_de_la_Terra-10] The Encyclopedia of Earth. C. Michael Hogan - Oceans and seas: Gulf of Alaska.

[Ricketts1999-11] Ricketts 1999

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]