Guaiac
Guaiacum officinale  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Lignum vitae i gum guaicum (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 33701 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Zygophyllales |
| Família | Zygophyllaceae |
| Gènere | Guaiacum |
| Espècie | Guaiacum officinale L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El guaiac (Guaiacum officinale) és un arbre de la família de les zigofil·làcies, propi de l'Amèrica Central i que proporciona una fusta dura i resistent, força emprada en ebenisteria i també una resina utilitzada com a laxant i estimulant.
Descripció
[modifica]Planta medicinal i aromàtica. És un arbre de 15 m d'alçada, escorça grossa, llisa i grisenca. Té les fulles persistents i compostes i ovals. A les petites flors blau marí, amb forma d'estel, succeïxen els fruits de la mida d'una cirera, gairebé amb forma de cor.
Té branques flexibles; fulles de 3 a 9 cm amb 4 a 6 folíols (generalment 4), ovals o obovats, glabres, d'1 a 5 cm, arrodonits a l'àpex, coriacis quan són adults; estípules pubescents, d'1 mm. Els folíols normalment posseeixen nervis prominents en ambdues cares i el nervi central no arriba a la punta del folíol. Les flors tenen peduncle, són pubescents, tenen sèpals d'ovalats a orbiculars, de 5 a 7 mm, pètals blaus, obovats, de 12 mm, arrodonits o mucronats. Fruit generalment bicarpel·lar, de 15 a 20 mm, llavors elipsoïdals de 10 a 12 mm.
Ecologia
[modifica]El guaiac creix en matorrals xerofítics o boscos secs, consolidats en substrats arenosos o rocosos, sempre en àrees costaneres. La seva àrea de distribució és en l'arc oriental de la regió del gran Carib. S'escampa des de les Bahames i les Antilles Majors, a l'Est passant per les Antilles Menors fins a Barbados, les Antilles holandeses, Venezuela i Colòmbia.
Vulnerabilitat
[modifica]Les poblacions de G. officinale han declinat fortament darrerament degut a una explotació excesiva i són amenaçades o properes a l'extinció a una gran part de la seva àrea de distribució natural al Carib. Està en els annexes de CITES.
Principis Actius
[modifica]- Furoguaiacidin, guaiacin, furoguaiacin, furoguaiaoxidin.
- Àcids de resina; àcids guaiarètic, hydroguaiarètic, guaiàcic i àcid a i b guaiacònic.
- Miscelània; vainillina, terpenoids incloent-hi el guaiagutin, guaiasaponin.
Acció farmacològica, usos
[modifica]Al segle xvi, va ser ràpidament incorporada a la Farmacopea Europea per les seves propietats en el tractament de la sífilis, el reumatisme i febres en general. El guaiacum officinale s'utilitza també en artritis, la gota i erupcions cutànies. L'extracte de la fusta i la resina s'utilitza com estimulant, laxant, diurètic i sudorífic. Les serradures de la fusta de guaiac, barrejades amb alcohol s'usen contra el reuma. De la llavor s'extreu un oli analgèsic contra els mals de queixal.
- 1580. De la fusta de guaiac com a remei de la sífilis parlaren alguns autors com Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés i Nicolás Monardes.[1][2]
Diverses espècies del gènere produeixen una de les fustes comercials més pesants. La fusta del guaiac s'utilitza principalment per dispositius mecànics en coixinets i en arbres per a hèlixs de vaixell, però també per pebrers, boles de la bolera i estoigs.
- 1943. El submarí USS PAMPANITO (SS-383) estava dissenyat i construït per a funcionar amb coixinets de fusta de guaiac.[3]
- No fou el primer vaixell en emprar aquesta solució. L'arbre de l'hèlix de molts vaixells actuals disposa de coixinets de rodadura i empenyiment de fusta de guaiac.[4]
L'arbre és un arbre ornamental.
Toxicitat
[modifica]Si s'abusa de la seva resina i dels seus fruits pot resultar tòxica.
Referències
[modifica]- ↑ D. Jos? Amador de los Rios; Gonzalo Fern?ndez de Oviedo y Vald?s Historia general y natural de las Indias. Рипол Классик, p. 363–. ISBN 978-5-87583-107-2.
- ↑ Nicolaus Monardes. Historia medicinal de la s cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales que sirven en medicina. Tratado de la piedra Bezaar y dela yerva Esuerconera. Dialogo de las grandezas del Hierro y des sus virtudes medicinales. Tratado de la nieve y del bever frio etc. Diaz, 1580, p. 10–.
- ↑ HISTORY AND CREW OF USS PAMPANITO (SS-383)
- ↑ «Lignum-Vitae Water Lubricated Bearings». Arxivat de l'original el 2017-04-18. [Consulta: 26 abril 2017].
- IUCN: 2006, asesores: Americas Regional Workshop (Manejo y Conservación Sustentable de Árboles, Costa Rica, noviembre de 1996). 1998. ID: 33701. Guaiacum officinale. 11 mayo 2006. Listado como En Riesgo de Extinción (EN C2a v2.3)
Enllaços externs
[modifica]- CITES Medicinal Plants Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. (anglès)
PDF