Haluza
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic  | |||
| Part de | Ruta de l'encens - ciutats del desert del Nègueb | |||
| Període | Hellenistic Palestine (en)  | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 52 ha zona tampó: 278 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | districte del Sud (Israel) | |||
| Localització | Nègueb | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2005 (29a Sessió) | |||
| Identificador | 1107-002 | |||
Haluza (en hebreu, חלוצה), també coneguda com a Halasa, Chellous (Χελλοὺς en grec, encara que en el Mapa de Madaba del segle sisè la ciutat apareix com ΕΛΟΥΣΑ), al-Khalasa, al-Khalūṣ (àrab) i Elusa, és una ciutat situada al Nègueb, Israel, que en l'antiguitat va formar part de la ruta de l'Encens nabatea. Per la seva importància històrica, la Unesco li ha donat l'estatus de Patrimoni de la Humanitat, juntament amb altres tres ciutats del Nègueb: Mamshit, Avdat i Xivtà, l'any 2005.[1] La ciutat és una de les dues ubicacions potencials de la ciutat bíblica de Siclag;[2] en aquest cas, Siclag es considera un derivat d'Halusah, que significa 'fortalesa'.[2] En la traducció judeoàrab de Saadia Gaon del Pentateuc, associa Haluzal amb ciutat bíblica de Gerar (judeoàrab: אלכ'לוץ = al-Khalūṣ).[3]
El jaciment
[modifica]Les ruïnes de la ciutat es troben a Al-Khalasa (Khalasah), al sud-oest de Beerxeba, en una gran plana a Israel-Palestina. S'han trobat nombroses inscripcions al lloc.[4] A la mateixa zona, segons el Tàrgum, es trobava el desert del sud amb el pou on l'àngel va trobar Agar (Gènesi 16:7).[5]
Les excavacions arqueològiques de l'àrea es van dificultar en part per la presència de sorres movedisses als voltants de la ciutat. Malgrat aquests problemes, es van trobar carrers nabatees, juntament amb dues esglésies, un teatre, un lloc per fer vi i una torre.[6] A diferència d'altres ciutats de la ruta de l'Encens, el sòl d'Haluza ha estat excavat sense que es tingués en compte la importància de tornar les pedres als seus llocs originaris, fet que ha complicat les excavacions futures.[7]
Història
[modifica]La ciutat s'esmenta amb el nom Chellous (Χελλοὺς) en el Llibre de Judit, i, 9. També l'anomenen Ptolemeu[8] com a part d'Edom, Esteve de Bizanci com a pertanyent a la província d'Aràbia Pètria i en l'actualitat a Palestina Tertia, Jeroni d'Estridó, el pelegrí Teodosi i Joan Mosc.[9][10] El nom apareix també en la Tabula Peutingeriana.
En la seva biografia d'Hilarió, Jeroni diu que, al segle iv, a Haluza hi havia un gran temple dedicat a Afrodita.[11]
Història eclesiàstica
[modifica]Segons els registres, Hilarió va introduir el cristianisme a Haluza al segle iv.[12]
A principis del segle següent, un bisbe d'Haluza, després d'haver redimit el fill de Nilus de Sinaí, a qui els àrabs s'havien portat des del mont Sinaí, els va ordenar sacerdots tant a ell com al seu pare.[13] Altres bisbes coneguts són Teòdul, 431; Aretes, 451; Pere, 518; i Zenobi, 536.[14]
Haluza continua sent una diòcesi titular del catolicisme romà a la província eclesiàstica de Palestina Tertia, liderada per l'arquebisbe de Petra.
Galeria
[modifica]-
Ruïnes a Haluza -
Restes de la guarnició a l'extrem sud-oest d'Haluza -
Restes d'una casa -
Detall d'un artefacte -
Restes d'un molí de farina
Referències
[modifica]- ↑ «Incense Route - Desert Cities in the Negev». World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 13 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Jewish Encyclopedia; Easton's Bible Dictionary; Cheyne and Black, Encyclopedia Biblica
- ↑ «Rabbi Saadia Gaon's Judeo-Arabic Translation of the Pentateuch (Tafsir), s.v. Genesis 10:19, Genesis 20:2, Genesis 26:17, 20». «M. Naor, Gerar — Tell el Far'a», Bulletin of the Israel Exploration Society (1955), pp. 99–102 (Hebrew)
- ↑ Revue Biblique, 1905, 246-48, 253-55
- ↑ Revue Biblique, 1906, 597
- ↑ The Incense Route (Israel) UNESCO
- ↑ «Benjamin Adam Saidel i Gary L. Christopherson, Palestine Exploration Quarterly, 137, 1 (2005), 53-63.». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 13 maig 2017].
- ↑ V:xv:10
- ↑ In Isaiam V:xv, 4
- ↑ Pratum Spirituale, clxiv
- ↑ "Vita Sancti Hilarionis", 25, in Patrologia Latina, XXIII, col.41
- ↑ Jerónimo, loc.cit.
- ↑ Patrologia Graeca LXXIX:373-93
- ↑ Lequien, Oriens Christianus III, 735
Enllaços externs
[modifica]
- «Incense Route - Desert Cities in the Negev», UNESCO.
- «The Madaba Mosaic Map» - Discussion 109. Elusa - (al Khalasa).
- «Stops on the Incense Road» - Elusa.
«Elusa». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.