Hasting
| |||
| Nom original | (nn) Haesten (nn) Hæsten (nn) Hæstenn (nn) Hæsting (nn) Alsting (la) Aflengus (it) Afflengo  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 810 Dinamarca | ||
| Mort | 896 (85/86 anys) | ||
| Ambaixador | |||
| Jarl | |||
| Dux bellorum | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Nantouillet Castle (en)  | ||
| Religió | Paganisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | explorador, diplomàtic, polític, líder, feudatari | ||
| Alumnes | Bjǫrn Járnsíða | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Noirmoutier-en-l'Île Loira Niebla Algesires emirat de Sabya Oriola Illes Balears Província del Rosselló Narbona Nimes Arle Luni estret de Gibraltar Pamplona Battle of Brissarthe (en) Bourges Orleans Angers Hampshire Berkshire Farnham Mèrcia Tàmesi Y Trallwng Chester Brycheiniog Gwent Glywysing Bridgnorth Castle (en) | ||
| Company professional | Jòrvik | ||
| Altres | |||
| Títol | Jarl Comte | ||
| Fills | Guglielmo | ||
| Germans | Halfdan Ragnarsson | ||
| Parents | Sigurd Hring | ||
 | |||
Hasting (o Aflingus, Afflengo,[1] Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap viking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània. Sovint és esmentat com un fill de Ragnar Lodbrok en les cròniques anglosaxones.
Es va unir als Vikings danesos, i va participar, sota la direcció del cap que aspirava al tron de Dinamarca Horik (Horic o Orik/Oric), als raids del 834 (agost, rebutjat) i 835 (agost, rebutjat, i setembre, victoriós) contra l'illa de Noirmoutier.
Esdevingut cap independent, va destacar per expedicions anuals de pillatge i no vacil·là a tornar allà on havia experimentat un fracàs:
- 838: presa d'Amboise
- 843: s'alia al comte Lambert II, Comte de Nantes i a Nominoe de Bretanya. Són derrotats pel comte Renald de Nantes a la batalla de Messac, però el sorprenen i maten a la batalla de Blain. Confirma la seva aliança amb els bretons i torna Nantes a Lambert.[2]
- 845: raid sobre el Loira i presa d'Ancenis, Angers, Saumur i Chinon, fracassant davant Tours. Deixa un destacament en un camp, i marxa a buscar reforços, que obté al thig del rei de Dinamarca Horik I: torna amb Björn "Costats de Ferro"
- 846: instal·la una base permanent a l'Illa de Noirmoutier.
- 848: pillatge de l'Illa de Ré, Melle, Blaye, Saintes i Angulema
- 849: pillatge de Périgueux, Fronsac, Sainte-Foy, Agen, Montauban; fracàs davant Tarbes; un grup aïllat dels seus vikings és exterminat per pagesos en camp obert.
- 851: pillatge de Blois i Orleans
- 852: pillatge d'Angers, de Tours i de l'abadia de Saint-Martin-de-Tours.
- 854: captura i incendi de Luçon. Hasting hi és assetjat per un cap normand reclutat pel comte de Poitiers, però negocia amb ell i es pot escapar. És derrotat prop de Poitiers pel fill de Carles II el Calb, vingut amb un exèrcit
- 856: Captura d'Orléans el 18 d'agost
- 857: pillatge sistemàtic de la Turena i del Poitou aliat a Pipí II d'Aquitània; la ciutat de Poitiers ha de pagar rescat
- 858: llarg raid contra les costes de la península Ibèrica: La Corunya, Oporto, Lisboa (13 dies de pillatge), Sevilla, Còrdova, Cadis, Algesires, Màlaga, Almeria, Águilas. El continua al Marroc (Nador) i les illes Balears (Palma) i passa l'hivern a la Camarga.
- 859: pillatge de Narbona, Agde, Tarragona, Barcelona, Arle, Marsella i d'algunes ciutats italianes, entre les quals Luna a Etrúria. Segona hivernada a la Camarga
- 860: en el moment del pas de l'estret de Gibraltar, una flota àrab espera els vikings: durant la batalla, diversos drakars són enfonsats. Arribada a Nantes a la tardor
- 862: pillatge de Clermont-ferrand, Llemotges i Tolosa de Llenguadoc
- 863: saqueig d'Angulema. El 4 d'octubre, el comte d'Angulema Turpió és derrotat i mort; expedicions fins a Llemotges, Périgueux i Poitiers
- 864: remuntada del Garona
- 865: pillatge d'Orleans (febrer), de l'Abadia de Fleury i de Poitiers. Temptativa sobre Le Mans, però és derrotat pel comte franc de la regió del Maine.
- 866: pillatge de Le Mans. Els francs arriben durant el saqueig i derroten Hasting a la batalla de Brissarthe, però aconsegueix escapar mentre que Robert el Fort mor al combat.
- 870: fracàs davant Angers; envoltat, capitula i pot retirar-se
- 872: presa d'Angers, que ocupa. És assetjat per l'exèrcit de Carles II el Calb. Els bretons de Salomó I de Bretanya derroten els francs de Carles el Calb i forcen els vikings de Hasting a capitular desviant el riu Maine i deixant així els drakkars en sec.
- 879: Hasting és derrotat per Carloman II
- 882: Hasting accepta esdevenir comte de Chartres
- 886: participa en una expedició a Flandes
- 892: ven el comtat de Chartres per equipar una flota amb 80 vaixells i marxar a l'assalt d'Anglaterra, però desapareix l'any següent al Canal de la Mànega.
Va ser el primer dels caps vikings a qui els autors medievals van atribuir l'estratègia de l'home mort per prendre una plaça. Segons Dudon de Saint-Quentin, Hasting va arribar a Luna i, a causa dels seus edificis de marbre de Carrara, la va confondre amb Roma. Pensant que no podia conquerir-la per la força, va simular estar greument malalt i es va fer batejar al monestir de Luni. Pocs dies després, els seus homes van tornar a la ciutat dient que el seu cap havia mort, que volia ser enterrat cristianament i que deixava la seva fortuna personal al monestir. Al final del funeral, Hasting s'alçà del taüt, assassinà el bisbe, i els seus homes, que omplien l'església, es van llençar al saqueig de la ciutat.[3][4]
Bibliografia
[modifica]- Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, 1995, (ISBN 978-2-910919-09-2)
Referències
[modifica]- ↑ "Storia della famiglia Natoli", Scipione Ammirato, p.10
- ↑ Dillange, Michel. Les Comtes de Poitou Ducs d'Aquitaine (778-1204) (en francès). La Crèche: Geste éditions, 1995. ISBN 2-910919-09-9.
- ↑ Meulder, Marcel A.J. «Le stratagème normand de l' 'homme mort' pour s'emparer d'une place forte a-t-il une origine indo-européenne?» (en (francès)). Classica et Mediaevalia. Museum Tusculanum Press [Copenhaguen], 64, 20-11-2014, pàg. 287-366 [Consulta: 15 febrer 2018].
- ↑ Albu Hanawalt, Emily «hasting Dudo of Saint-Quentin: The Heroic Past Imagined». The Haskins Society Journal 6: Studies in Medieval History. Boydell & Brewer, 6, 1995, pàg. 111-118. ISSN: 0963-4959 [Consulta: 15 febrer 2018].