Home de Talteüll
Tipus | tàxon fòssil |
---|---|
Epònim | Talteüll |
Data de descobriment | 22 desembre 1971 |
Descobridor | Henry de Lumley i Marie-Antoinette de Lumley |
L'expressió «humà de Talteüll» designa un conjunt de fòssils d'homínids que daten de fa uns 450.000 anys trobats a la cova de l'Aragó, a la comuna nord-catalana de Talteüll, a la comarca del Rosselló, per l'equip de Henry de Lumley.[1]
Interpretació filogenètica
[modifica]Aquestes restes són objecte d'interpretacions filogenètiques diferents segons els autors:
- Per a alguns, entre ells l'equip de descobridors, corresponen a una forma europea d'Homo erectus per a la qual es proposà inicialment el nom d'Homo erectus tautavelensis. En aquest cas, serien anteriors a l'Homo neanderthalensis sobre el sòl europeu, però no necessàriament els seus avantpassats.
- Per a uns altres, es tractaria de preneandertals, avantpassats directes de l'humà de Neandertal. Es consideren en tal cas com a representants de l'espècie Homo heidelbergensis.
Canibalisme
[modifica]Es creu que va ser devorat per membres de la seva mateixa espècie. Fins i tot, existeixen proves evidents que el seu crani va ser fracturat per tal d'extreure-li el cervell, és a dir, va ser canibalitzat, tal vegada en una mena de ritual funerari.
Era un gran caçador: a la Cauna de l'Aragó s'han trobat abundants restes d'animals, sobretot de prat: cavalls de Mosbach, bisons, rinoceronts, furons; i de bosc: daines, cérvols, etc., dieta que complementava també amb alguns ocells i fins i tot herbívors de força volum que baixava a caçar a les terrasses planes de prop dels rius, i grans carnívors com l'os de Deninger, el lleó de les cavernes, panteres, linxs... També s'alimentava de fruita seca, cosa que li era molt beneficiosa per l'aportació de calci en la seva dieta habitual. Els aliments d'origen animal eren la font que tenien més a l'abast per a obtenir proteïnes i calories en grans quantitats. És important assenyalar, tot i les dificultats que, per raons diverses, els homínids del Plistocè poguessin tenir per a trobar aliment, els diferents estudis fets en els fòssils trobats indiquen que els heidelberguensis no patien desnutrició, i que eren[2][3] més vegetarians que carnívors.
L'examen de la cara interna del frontal informa del seu grau de desenvolupament cerebral; el centre de Broca, un lòbul de la primera circumval·lació cerebral, que es reconeix com a centre del llenguatge, està tan desenvolupat en l'ésser humà de Talteüll com en l'ésser humà actual, cosa que permet deduir[4] que era capaç d'articular el llenguatge.
Referències
[modifica]- ↑ Magriñá, 2012.
- ↑ Revista Sapiens. Número 30. Pàgina 22. ISSN 1695-2014.
- ↑ «Els primers homínids». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
- ↑ Abélanet, 2002.
Bibliografia
[modifica]- Abélanet, Jean. «L'homme des origines i L'homme de Tautavel». A: Les Pyrénées-Orientales. Encyclopédie illustrée du Pays catalan. Toulouse: Éditions Privat, 2002. ISBN 2-7089-5824-0.
- Becat, Joan «Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló». Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII. Terra Nostra [Perpinyà], 2015. ISSN: 1243-2032.
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Talteüll». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Diversos autors. «Talteüll». A: Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998 (Història de Catalunya). ISBN 84-297-3521-6.
- Johanson, Donald C.; Edgar, Blake. From Lucy to language (en anglès). Simon & Schuster, 1996. ISBN 0684810239.
- Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya: 69 històries per a ments inquietes. 1ª ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 31-32. ISBN 9788415695042.