Honorat de Tolosa
- Per a d'altres persones anomenades Honorat vegeu: Honorat
  | |
| Nom original | (la) Honoratus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Honoratus; en occità: Honorat segle III Navarra (Espanya) |
| Mort | segle III Tolosa (França) |
| Sepultura | Basílica de Sant Serni (Tolosa) |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Sant llegendari, no va existir en la realitat; suposadament, va ser el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Període | Imperi Romà |
| bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Pelegrinatge | Tolosa |
| Festivitat | 22 de desembre |
| Iconografia | Robes de bisbe |
 | |
Honorat de Tolosa (Navarra?, s. III - Tolosa de Llenguadoc, segona meitat del s. III) va ser venerat, des del 1265, com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica. En realitat, mai no va existir i és el producte d'una llegenda pietosa.
Hagiografia
[modifica]
Se'n conserven poques notícies, entre les quals que va ser el segon bisbe de Tolosa. Hauria estat convertit al cristianisme per Sadurní de Tolosa. La llegenda diu que va instruir i consagrar bisbe Fermí de Pamplona, quan, convertit, va arribar a Tolosa. Altres llegendes el fan originari de Navarra, on Sadurní l'hauria convertit.
El seu culte començà cap al 1256, quan el 3 d'octubre se'n trobaren les restes a la Basílica de Sant Sadurní de Tolosa. A la cripta de la basílica hi ha un sarcòfag la coberta del qual porta gravada la inscripció, en lletres gòtiques: S(ANCT)VS HONORAT[VS]. La seva festivitat litúrgica és el 22 de desembre.
El seu nom, al·legòric, apareix a la llegenda de Sant Fermí d'Amiens, qualificada com una de les "peces més fabuloses" de l'hagiografia medieval[1] i a les actes de martiri de Sant Sadurní, també tardanes i inversemblants. Comença a aparèixer als episcopologis el 1296 i al breviari, amb festivitat litúrgica, el 1404. Duchesne, però, el descarta en 1907 com a figura apòcrifa i llegendària.
En 1938 va ser eliminat del calendari litúrgic de Tolosa després de consultar-ho amb la Santa Seu, que el 5 de gener de 1939 va decretar-ne la supressió. Baccrabère i Magnou-Nortier o P. Cabau ja no l'inclouen a les seves llistes de bisbes de 1983 i 1999, respectivament.
Notes
[modifica]- ↑ Per Duchesne, en 1907
Enllaços externs
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Patrice CABAU. Les évêques de Toulouse (IIIe-XIVe siècles) et les lieux de leur sépulture. 1999. http://www.societes-savantes-toulouse.asso.fr/samf/memoires/T_59/cabau.htm Arxivat 2006-11-26 a Wayback Machine. (Mémoires de la Société Archéologique du Midi de la France; LIX).