Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Iane Sandanski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIane Sandanski

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bg) Яне Сандански Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(bg) Яне Иванов Сандански Modifica el valor a Wikidata
18 maig 1872 Modifica el valor a Wikidata
Vlahi (Bulgària) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1915 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Melnik (Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSts. Cyril and Methodius Church, Rozhen Monastery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsПиринския орел
Сандан паша
Пиринския цар
Старика Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, revolucionari Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Balcànica
Segona Guerra Balcànica Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Iane Ivanov Sandanski[1] (búlgar: Яне Сандански, macedònic: Јане Сандански (18 de maig de 1872 – 22 d'abril de 1915), fou un revolucionari búlgar, reconegut com a heroi nacional a Bulgària i a Macedònia del Nord.[2] És conegut com l'Àguila de Pirin, búlgar: Пиринския орел, Tsar de Pirin, búlgar: Пиринския цар, Sandan Paixà, búlgar: Сандан паша i El vell, búlgar: Старика.[3] Sandanski també era un maçó búlgar.[4]

Estatuts del Partit Federatiu Popular (secció búlgara) escrit en búlgar: Art. 1: Pot ser membre de la secció búlgara del Partit Federatiu dels Pobles qualsevol ciutadà búlgar o otomà de més de 20 anys que accepti l'agenda del partit i participi en una de les seves organitzacions locals. NOTA: un ciutadà d'una altra nacionalitat pot ser acceptar com a membre, fins que s'estableixi una secció de partit per a aquesta nacionalitat. No obstant això, aquesta possibilitat mai es va donar.[5]
Iane Sandanski com a conscripte a l'exèrcit búlgar

En la seva joventut, Sandanski es va interessar per la política búlgara i va tenir una carrera com a governador de la presó local de Dúpnitsa. Després va estar involucrat en la lluita antiotomana, i s'uní inicialment al Comitè Suprem de Macedònia i Adrianòpolis (CSMA), però més tard es va canviar a l'Organització Interna Revolucionària de Macedònia (ORIMA). Sandanski es va convertir en un dels líders de l'ORIMA al districte revolucionari de Serres i cap de l'ala d'extrema esquerra de l'organització. Va donar suport a la idea d'una Federació Balcànica i Macedònia com a estat autònom en el seu marc, com una solució definitiva dels problemes nacionals a la zona. Durant el segon període constitucional es va convertir en un polític otomà i emprenedor, va col·laborar amb els Joves Turcs i va fundar el Partit Popular Búlgar. Sandanski va prendre les armes del costat de Bulgària durant les Guerres dels Balcans (1912-13). Finalment, va tornar a involucrar-se en la vida pública búlgara, però finalment va ser assassinat pels activistes rivals de la facció dreta de l'ORIMA.

L'herència de Sandanski continua sent discutida avui entre la historiografia búlgara i macedònia. Els historiadors macedonis es refereixen a ell en un intent de demostrar l'existència d'un nacionalisme macedoni o, almenys, d'un protonacionalisme dins d'una part del moviment revolucionari local en el seu moment. Malgrat el suposat autonomisme o federalisme "antibúlgar" de Sandanski, és poc probable que hagués desenvolupat la identitat nacional macedònia en un sentit estricte o considerés els exarquistes búlgars a la Macedònia Otomana com una nació separada dels búlgars. Contràriament a les afirmacions de Skopje, el seu "separatisme" representava un projecte supranacional, no nacional. Encara més, els compatriotes, que van convèncer a Sandanski d'acceptar idees d'esquerres, eren socialistes búlgars, la majoria dels quals eren d'origen no macedoni. El mot "macedoni" era llavors un "terme paraigua" que abastava diferents nacionalitats a la zona i, quan es va aplicar als eslaus locals, denotava principalment la comunitat búlgara regional. No obstant això, contràriament a les afirmacions búlgars, les seves idees d'una entitat política macedònia separada, han estimulat el posterior desenvolupament del nacionalisme macedoni.

Biografia

[modifica]

Sandanski va néixer al poble de Vlahi prop de Kresna, llavors a l'Imperi Otomà el 28 de maig de 1872.[6] El nom de Iane prové del diminutiu del nom del seu pare, Ivan. Durant la guerra d'alliberament russoturca, la seva família vivia a Gorna Djumaià. El seu pare va participar en la rebel·lió de Kresna-Razlog com a portaestendard. Després que l'alçament fos esclafat, el 1879 la seva família es va traslladar a Dúpnitsa, que, a diferència de Gorna DJumaià, romania a Bulgària. Allà Sandanski va assistir l'escola primària i va estudiar dos anys a la secundària. Durant dos anys i mig va estudiar de sabater i va treballar com a aprenent amb un mestre local de Dúpnitsa. Del 1892 al 1894 fou soldat de l'exèrcit búlgar. Després de deixar l'exèrcit, va tornar a Dúpnitsa i va començar a treballar com a assistent al despatx d'advocats del seu oncle Spas Harizànov.

Comitè Suprem

[modifica]

Sandanski era un partidari actiu de l'ala de Radoslàvov del Partit Liberal i poc després de la seva arribada al poder el febrer de 1899, fou nomenat cap de la presó de Dúpnitsa. A causa d'això, el seu nom "Sandanski" es va distorsionar a "Zindanski", que prové del turc "Zindancı" ("carceller").[7]

Yane Sandanski, posant davant la bandera otomana amb l'activista dels Joves Turcs Nureddin Beg.

Iane Sandanski va participar en el Moviment Revolucionari de Macedònia i Tràcia i es va convertir en un dels seus líders. Es va unir inicialment al Comitè Suprem de Macedònia i Adrianòpolis (CSMA) el 1895 durant una incursió a les regions habitades per musulmans del Ròdope central a Tràcia.[8] Durant els següents cinc anys, Sandanski va ser activista de CSMA a la regió de Pirin, però el 1900 va tornar a ser director de la presó local de Dúpnitsa. El 1901, Sandanski va passar a l'Organització Revolucionària de Macedònia i Adrianòpolis (ORMA). Va construir la xarxa de comitès de l'organització als districtes de Serres i Gorna Djumaia a la regió de Pirin, i per això la gent li va donar el sobrenom de "Tsar de Pirin" (búlgar: Пиринския цар Pírínskia tsar). També va ser un dels organitzadors de la crisi d'ostatges coneguda com a afer Miss Stone, El 3 de setembre de 1901, una missionera protestant anomenada Ellen Stone anava a cavall a través de l'interior muntanyós de Macedònia i fou emboscada per una banda de revolucionaris armats. Sandanski també estigué actiu en l'aixecament antiotomà d'Ilinden-Preobrajènie. Les milícies actives a la regió de Serres, liderades per Iane Sandanski i un destacament insurgent del Comitè Suprem de Macedònia, van retenir una gran força turca. Aquestes accions van començar el dia de la Festa de la Creu i no van implicar tant a la població local com a d'altres regions, sinó que se situaren ben bé a l'est de Monastir i a l'oest de Tràcia.

El fracàs de la insurrecció d'Ilinden va donar lloc a l'eventual divisió de l'OIRM en una facció esquerrana (federalista) als districtes de Serres i Strúmica i una facció de dreta (centralistes) als districtes de Bitola, Uskub. La facció d'esquerres s'oposava al nacionalisme búlgar i advocava per la creació d'una Federació Socialista Balcànica amb igualtat per a tots els subjectes i nacionalitats. La facció centralista de l'OIRM va derivar cap al nacionalisme búlgar, ja que les seves regions rebien incursions de bandes armades sèrbies i gregues, que van començar a infiltrar-se a Macedònia després del 1903. Els anys 1905-1907 foren testimonis de la divisió entre les dues faccions, quan el 1907 Tòdor Panitsa va assassinar els activistes de la facció dretana Borís Saràfov i Ivan Garvànov per ordre de Sandanski.

Joves Turcs i intents d'assassinat

[modifica]

Després de la Revolució dels Joves Turcs el 1908 i durant el Segon Període Constitucional Sandanski es va passar al costat dels Joves Turcs. Adoptà les idees de l'otomanisme, que els joves acabats d'arribar al poder proclamaven com a ideologia oficial. També proclamaven la creació d'una nació otomana unificada, composta per les nacions individuals de l'Imperi. Els seus opositors l'acusaren fins i tot de cobrar un sou mensual de 50 lires.

El congrés de Kiustendil de la facció dretana de l'Organització Interna Revolucionària de Macedònia (OIRM) el 1908, va sentenciar Sandanski i Panitsa a mort, i va conduir a una desintegració definitiva de l'organització. De conformitat amb aquesta decisió, Tane Nikòlov, amb la col·laboració de Dimítar Zapriànov i Ivan Mòskov va tractar, sense èxit, d'assassinar Iane Sandanski a Tessalònica; en l'atemptat van morir els guardaespatlles de Sandanski Mitso Vranski i Tantxo Atanàssov, però Sandanski se salvà i només resultà ferit. El congrés per a l'establiment de l'ORMA, previst per a la tardor de 1908, va fracassar després de l'atemptat. Un any més tard, però, es crea un nou Partit Federatiu Popular (PFP), que en realitat reemplaça el projecte per crear l'ORMA.[9]

El 1909, Sandanski i els seus seguidors participaren en la marxa dels Joves Turcs a Istanbul i en el destronament del sultà Abdul Hamid II, al març de 1909. Després Sandanski es reuní amb Josep I, a qui considerava un oponent de l'alliberament. Després de reunir-se amb el cap espiritual búlgar, es va convertir en el seu amic. En aquell moment, per ordre de Tòdor Aleksàndrov i Tòdor Làzarov, un grup de diverses persones, incloent Kotxo Avràmov, Iordan Ivànov i Vladi Slànkov, van dur a terme un nou intent frustrat d'atacar Sandanski a Constantinoble. El 14 d'agost de 1909, Vladi Slànkov va fer un tercer intent, sense èxit, de matar Sandanski a la cafeteria "Kolombo" de Tessalònica.[10][11] Decebut pels Joves Turcs, espantat pels atacs i exclòs, després de greus conflictes, pel PFP, Sandanski es va retirar el 1910 al monestir de Rojen.

Creació de l'ORMA i el PFP (secció búlgara)

[modifica]

Se suposava que aquest projecte federalista incloïa diferents seccions ètniques en si mateix, però aquesta idea va fracassar i l'única secció que es va crear va ser la facció de Sandanski, anomenada "secció búlgara". D'aquesta manera, els seus activistes només "van ressuscitar" la seva identificació nacional búlgara, ja que la facció de Sandanski propugnava els interessos particulars de la "nacionalitat búlgara" a l'Imperi.[12][13][14][15][16] Sandanski somiava amb la creació d'una República Federativa Balcànica d'acord amb els plans de la Federació Socialista dels Balcans, i Macedònia formaria part d'aquesta Federació.[17] Va exigir que l'OIRM abastés totes les nacionalitats de la regió, no només els búlgars.[18]

D'aquesta manera, seria possible crear un sistema saludable dirigit a l'organització d'un aixecament massiu.[19] Posteriorment Sandanski i la seva facció van donar suport activament a l'exèrcit búlgar en les Guerres Balcàniques de 1912-1913, inicialment amb la idea que el seu deure era lluitar per una Macedònia autònoma,[20][21] però després lluitant per Bulgària.[22] En observar les atrocitats dels serbis sobre la població local, els antics membres de l'OIRM van començar a restaurar la xarxa organitzativa. En el mateix període, un grup al voltant de Petar Txaulev va començar negociacions amb els revolucionaris albanesos. El govern albanès temporal els va proposar una revolta comú per organitzar-se i ressuscitar. Les negociacions de la part de l'Organització les havia de dur a terme Petar Txaulev. El govern búlgar, però, va creure que no arribaria a una nova guerra amb Sèrbia, per la qual cosa no va assistir a les negociacions. No obstant això, més tard, al juny de 1913, el govern búlgar va enviar a Tirana a Iane Sandanski per a noves negociacions. Va concedir una entrevista al diari "Seculo", on va dir que havia arribat a un acord amb els albanesos i que, des del bàndol búlgar, hi havia bandes i assalts organitzats. Així que va ajudar a la preparació de l'aixecament d'Ohrid-Debar, organitzat conjuntament per l'OIRM i els albanesos de Macedònia Occidental.[23] Després de les Guerres Balcàniques, Macedònia de Pirin va ser cedida el 1913 a Bulgària i Sandanski es va reubicar novament al Regne de Bulgària, on va ser assassinat el 1915 pels seus opositors polítics.

Sandanski, Dimo Hadjidímov, Tòdor Panitsa i altres federalistes amb els Joves Turcs

Controvèrsia

[modifica]

El moviment d'alliberament macedoni estava format per tres importants faccions. Menat per les seves excessives ambicions, Sandanski va entrar en conflicte amb la majoria: els centralistes de l'ORIMA i els varhovistes o supremistes.[24] Tot i que inicialment era un membre de la facció nacionalista búlgara dels varhovistes, més tard, Iane Sandanski i el seu grup de Serres (els federalistes) proclamaren una lluita per una Macedònia autònoma que havia d'estar inclosa en una Federació Socialista Balcànica. D'aquesta manera, la política de Sofia es va identificar completament amb el personatge adversari d'Atenes i Belgrad.[25][26] Tanmateix, els activistes de Serres estipulaven que la qüestió macedònica no es podia resoldre si es formulava com a part d'una qüestió nacional búlgara. Després de l'aixecament d'Ilinden, aquest grup va insistir en la cooperació amb tots els grups ètnics i religiosos de l'Imperi Otomà i va preveure la inclusió de Macedònia i el districte d'Adrianòpolis en una Federació Balcànica.[27] Tanmateix, la idea de l'autonomia macedònia era estrictament política i no implicava una secessió de l'ètnia búlgara, tal com es va veure en una etapa posterior de la lluita del grup entorn de Sandanski, que va defensar una sèrie d'idees clàssiques liberals entrellaçades amb el socialisme, importat de Bulgària.[28][29][30]

D'altra banda, la fracció més gran (els centralistes), així com la de l'altra organització revolucionària - Comitè Suprem de Macedònia-Adrianòpolis - varhovistes, (la majoria dels quals es van unir als "centralistes" després de la seva dissolució el 1903) apuntaven també a l'autonomia. Però no esperaven la inclusió en una Federació Socialista balcànica i no tenien una política tan extrema per la seva relació amb Sofia. Aquestes diferències polítiques van donar lloc a un fort conflicte entre ells.

Probablement el pecat més gran de Sandanski en el context de tot el moviment van ser els assassinats del voivoda Mihail Dàev i posteriorment d'Ivan Garvànov i Borís Saràfov, tots dos membres del Comitè Central de l'OIRM. Va arribar a lamentar aquests i altres assassinats més tard.[31][32] Per això, fins i tot va ser condemnat a mort pels centralistes. Les autoritats búlgares van investigar els assassinats i van sospitar que Sandanski era la força principal que hi havia darrere. D'altra banda, va ser amnistiat pel Parlament búlgar després del suport que va donar a l'exèrcit búlgar durant les Guerres Balcàniques.

El manifest proclamat per Iane Sandanski al començament de la Revolució dels Joves Turcs

Hi havia una llarga història de fricció entre l'exarcat búlgar i l'organització, ja que els més propers a l'exarcat eren moderats i no revolucionaris. Per tant, els dos cossos mai no havien pogut mirar-se cara a cara en una sèrie de temes importants que afectaven la població de Tràcia i Macedònia. En els seus informes periòdics a l'exarca, el bisbe búlgar de Mèlnik sol referir-se a Iane com la bèstia salvatge i deliberadament va escriure el seu nom sense majúscules. Malgrat els ultraesquerrans, ell també havia rebutjat l'exarcat búlgar com a institució, o va negar que jugués cap paper en la vida dels búlgars macedonis.[14] Sandanski també va col·laborar més tard amb els Joves Turcs, i es va oposar a altres faccions de l'OIRMA, que lluitaven contra les autoritats otomanes en aquest període.

Durant els primers dies de la Revolució dels Joves Turcs, la col·laboració dels esquerrans macedonis amb els activistes otomans es va manifestar en un "Manifest especial a totes les nacionalitats de l'Imperi".[33] La lleialtat a l'Imperi declarada per Sandanski feia deliberadament borrosa la distinció entre l'agenda política macedònia i l'otomana. Aquesta transició ideològica va ser bastant suau atès que la retòrica del supranacionalisme autonomista macedoni era ja molt propera a la idea otomana de l'anomenada "unitat dels elements".[34] Durant la lluna de mel dels revolucionaris de Serres i de les autoritats otomanes, van ser les idees internacionalistes d'activistes socialistes búlgars les que van deixar el seu segell a l'agenda de Sandanski: calia sotmetre al panotomanisme el que es consideraven interessos nacionals, per tal d'aconseguir una "unió supranacional" de totes les nacionalitats dins d'un imperi reformat. Després que Bulgària perdés les Guerres Balcàniques, i com a resultat que la major part de Macedònia va ser cedida a Grècia i Sèrbia, Sandanski va intentar organitzar l'assassinat del tsar Ferran I, però va fracassar.

Els centralistes van organitzar diversos intents frustrats d'assassinat contra Sandanski. Van estar a prop d'aconseguir el seu objectiu a Tessalònica, on Tane Nikòlov va aconseguir matar altres dos federalistes i va ferir Sandanski. Finalement, Sandanski va morir prop del Monestir de Rojen el 22 d'abril de 1915, mentre viatjava des de Mèlnik a Nevrokop, abatut per un escamot d'activistes locals de l'ORIMA.[35] Es creu que l'assassinat va ser organitzat per Stoian Fílipov, i Andon Katxàrkov el va assenyalar com un dels que va participar físicament en l'assassinat, tot i que el tribunal no va trobar proves per incriminar-lo. El seu cos va ser trobat pels integrants d'una caravana. Fou enterrat a la vora del Monestir de Rojen, a l'Església dels Sants Círil i Metodi.

Tomba de Iane prop del Monestir de Rojen, Mèlnik, on hi ha escrites les seves paraules: Viure és lluitar - l'esclau per la llibertat i el lliure - per la perfecció

Llegat

[modifica]

Tot i que el llegat de Sandanski continua sent discutit entre la historiografia búlgara i macedònia, hi ha hagut intents entre acadèmics internacionals de reconciliar la seva conflictiva i controvertida activitat. Segons el professor turc d'història Mehmet Hacısalihoğlu, que està interessat en la construcció de nacions a finals de l'Imperi Otomà,[36] és molt difícil trobar respostes definitives a algunes qüestions delicades relacionades amb la biografia de Sandanski. L'opinió de Hacısalihoğlu és que Sandanski era de facto un traïdor dels interessos nacionals búlgars a Macedònia, que col·laborava amb els Joves Turcs, donant suport a la idea de l'autonomia de la regió en l'Imperi Otomà i s'oposava a la seva incorporació a Bulgària. Això li permetria de mantenir el seu paper polític, com un dels líders natius de la regió. Tanmateix, això no vol dir que ell considerés els búlgars de Macedònia com una nació macedónia separada.[37] A més, tots els ideòlegs principals, que van adoctrinar a Sandanski amb aquestes idees d'esquerres, eren socialistes de Bulgària pròpiament dita.[38] Mercia MacDermott que és autora d'un llibre biogràfic sobre Sandanski, ha admès que ha tingut una "batalla real" sobre aquesta controvertida figura.[39] Tanmateix, ella l'ha qualificat de revolucionari búlgar, que sota la influència de les idees d'esquerres, va intentar resoldre la qüestió macedònia unint tots els pobles dels Balcans.[40] En conjunt, durant els primers anys del segle xx, la idea d'una identitat macedònia separada va ser promoguda només per petits cercles d'intel·lectuals, però la majoria dels eslaus a Macedònia es consideraven búlgars.[41][42][43][44][45] L'Organització Revolucionària Interna Macedònia de principis de segle era, en realitat, d'orientació pro-búlgara i els seus membres tenien identitat ètnica búlgara,[46][47][48] incloent Sandaski.[49]

L'historiador Hristo Siliànov ofereix una posició de Sandanski on afirma que la solució de la qüestió macedònia no és la unitat amb els búlgars, i que la població macedònia havia d'emancipar-se com a poble autodeterminat (o independent). No obstant això Siliànov descrivia tots els revolucionaris de l'ORIMA com a búlgars i usava el terme "macedoni" només com a designació regional.[50]

Sandanski (esquerra) amb membres de l'ORIMA que donaven suport a les tropes búlgares durant les Guerres Balcàniques.

A Macedònia del Nord, Sandanski es considera un heroi nacional i una de les figures revolucionàries més destacades del segle xx. No obstant això, alguns especialistes macedonis, del corrent principal, sobre la història del moviment revolucionari local, com l'acadèmic Ivan Katardžíev i el doctor Zoran Todorovski, argumenten que el separatisme polític de Sandanski representava una forma primerenca del nacionalisme macedoni,[51] afirmant que en aquell moment era només un fenomen polític, sense caràcter ètnic. Ambdós defineixen tots els revolucionaris macedonis des d'aquest període com a "búlgars", com a productes del sistema educatiu búlgar i l'Església búlgara, que tenien una política de produir "consciència nacional búlgara" les seves escoles exarquistes.[52][53] Segons ells, la identitat macedònia va sorgir sobretot després de la Primera Guerra Mundial i Sandanski es va identificar també com a búlgar.[54] L'historiador búlgar Stoian Boiadjíev, ha qualificat Sandanski com un revolucionari búlgar extremadament controvertit, l'activitat separatista del qual, tot i així, va produir com un gran nacionalisme macedoni.[55] Avui, Sandanski és un dels noms esmentats en l'Himne Nacional de Macedònia del Nord. A Bulgària, el règim comunista va apreciar Sandanski per les seves idees socialistes i el va honrar reanomenant el poble de Svetí Vratx com a Sandanski, el 1949. En els anys posteriors a la caiguda del comunisme, alguns historiadors búlgars de dretes han volgut desacreditar la seva reputació.[56] El Punt Sandanski a la costa est de la Península Ioannes Paulus II de l'Illa Livingston, a l'Antàrtida, va rebre aquest nom en honor seu per part de l'Expedició Antàrtica Búlgara.

Referències

[modifica]
  1. ↑ També es pot trobar transcrit Yane Ivanov Sandanski o Jane Ivanov Sandanski
  2. ↑ (serbi)Revolució a Turquia", entrevista de Branislav Nušić amb Iane Sandanski]
  3. ↑ Nikòlov, Borís. ВМОРО - пVMORO - psevdonimi i xifri 1893 – 1934, Zvezdi, 1999, pàgs. 79, 85, 90 (búlgar)
  4. ↑ Bàlgarski hroniki: Poema. 1878-1943. Tom 3, TRUD Publishers, 2008, ISBN 9545288612, pàg. 475 (búlgar)
  5. ↑ Macdermott Mercia, For Freedom and Perfection. The Life of Yane Sandansky, 1988, Publicat per Journeyman, Londres, ISBN 1-85172-014-6, pàg. 403.
  6. ↑ [1]Mercia MacDermott. For Freedom and Perfection. The Life of Yane Sandansky, 1988, Publicat per Journeyman, Londres, ISBN 1-85172-014-6, ISBN 978-1-85172-014-9, OCLC 16465550, pàg. 1.
  7. ↑ (turc) Uzer, Tahsin, Makedonya Eşkiyalık Tarihi ve Son Osmanlı Yönetimi, Publicacions de la Societat Històrica de Turquia, Ankara 1999 ISBN 975-16-1119-9 pàg. 118
  8. ↑ Historical Dictionary of the Republic of Macedonia, Dimitar Bechev, Scarecrow Press, 2009, pàg. 196.
  9. ↑ (búlgar) Lluites d'alliberament de Macedònia, vol II, Hr. Siliànov, pàgina 576.
  10. ↑ (búlgar) Nikòlov, Toma. "Memòries del meu passat", editorial Otétxestvenia front, Sofia, 1989, pàg. 369
  11. ↑ (búlgar) Dumbalàkova, Mihaila. "A través de les flames de la vida i la revolució"] Tom II, Sofia, 1937, pàgs. 41-45.
  12. ↑ (anglès) Entangled Histories of the Balkans: Volume One, Roumen Dàskalov, Tchavdar Marínov, BRILL, 2013, ISBN 900425076X, pàg. 303.
  13. ↑ (búlgar) Macedonisme i la resistència de Macedònia contra ell, Kosta Tsarnuixànov, Univ. ed. St. Kliment Òhridski, Sofia, 1992, pàg. 101.
  14. ↑ 14,0 14,1 Quan, al Congrés de Prati, un dels més extremistes de l'ala esquerra va començar a atacar l'exarcat búlgar durant un debat sobre educació, Iane, que presidia la sessió, va dir: Deixa l'Exarcat tot sol! La situació a Turquia és encara fluida. "Hi va haver una gran revolada i Iane va ajornar la sessió. Durant l'interval, es va dirigir al delegat que havia atacat l'exarcat i va dir: No saps res! Si això per un casual passa, i els búlgars a Macedònia no reben el que volen, defensaré l'exarcat amb una arma a la mà. Mercia MacDermott. For Freedom and Perfection. The Life of Yane Sandansky, 1988, Journeyman, Londres, ISBN 1-85172-014-6, pàg. 425 (anglès)
  15. ↑ Com a òrgan del Partit Federatiu Popular del Bulgària, "Narodna Vòlia" defensa i expressa els interessos principalment d'aquesta part de la població búlgara, que inclou la seva majoria predominant, i que és l'element més important en aquest partit: els petits propietaris privats de tot estat de protecció, camperols sense terra o pobres, petits comerciants, artesans i comerciants. Aquests són els estrats socials els interessos dels quals són avui els interessos de la nacionalitat búlgara a l'Imperi. Considerem que aquests interessos exigeixen, en primer lloc, l'enfortiment del règim constitucional, l'expansió de les llibertats i l'ampliació de les reformes en el sistema administratiu i econòmic. Només d'aquesta manera podem crear condicions per a l'augment del nivell de vida i la prosperitat dels búlgars a l'Imperi. Extret d'un important article titulat "Les nostres posicions" al diari "Narodna Vòlia", explica les demandes del Partit Federatiu Popular Búlgar; diari "Narodna Vòlia", Soloun, núm. 1, 17 de gener de 1909; l'original està en búlgar. / El diari "Narodna Vòlia", subtitulat «Òrgan del Partit Federatiu Popular de Búlgària», era l'òrgan de la facció esquerrana al Moviment de Macedònia i Adrianòpolis en el moment de la Hürriyet, i va preparar el terreny ideològicament per a la fundació del Partit Federatiu Popular, la secció búlgara del qual va ser creada al congrés celebrat l'agost de 1909./ Macedònia: documents i materials. Sofia: Acadèmia Búlgara de Ciències, 1978.
  16. ↑ Si aquesta actitud no fos peculiar i diferent en comparació amb llur actitud cap a les altres nacionalitats de l'Imperi, sens dubte ni tan sols esmentaria el nom de la nacionalitat búlgara a la qual pertanyem. El nostre principi bàsic és lluitar pels drets i les llibertats de totes les nacionalitats, sense excepció, i ens esforçarem per la igualtat total de tots els assumptes de l'Imperi Otomà, independentment de la nacionalitat i la religió. Des d'aquest punt de vista, no dubtarem el més mínim a sortir en defensa de qualsevol nacionalitat, sempre que estiguem convençuts que està sent objecte de discriminació i està per sota del nivell actual de llibertat i justícia gaudida per totes les altres nacionalitats. No dubtarem tampoc a fer front a la nostra pròpia nacionalitat, si se'ls donés alguns avantatges i privilegis amb desavantatge de les altres nacionalitats i si la seva posició privilegiada comprometés el règim d'igualtat política i civil universal al país. Un article periodístic a "Konstitoutsionna Zarià" titulava: 'La peculiar actitud del govern envers la nacionalitat búlgara'. 26 de novembre de 1908; l'original està en búlgar. / Era un que expressava les opinions de la facció de l'esquerra de l'organització: el grup de Iane Sandanski, després de la Revolució dels Joves Turcs. A principis de 1909 es va fusionar amb el diari "Edinstvo" i va continuar apareixent sota el nom de "Narodna Vòlia. Macedònia: documents i materials. Sofia: Acadèmia Búlgara de Ciències, 1978.
  17. ↑ En cap cas, la població s'ha d'enganyar amb l'esperança d'obtenir ajuda externa. Ha de confiar en les seves pròpies forces, i el centre de gravetat de l'Organització ha de passar dels txeti a la massa de la gent, amb els txeti actuant principalment com a instructors i inspectors. Tots els que estan «descontents amb el règim existent» han d'ingressar a l'Organització, i això s'ha d'entendre com a significat no només de búlgars sinó de totes les nacionalitats que habiten el territori de l'Organització. La Federació Balcànica està indicada com una solució definitiva del problema nacional, ja que és "l'únic camí per a la salvació de tots". Vegeu: Pàvel Deliràdev, "Развитието на федеративната идея, Македонска мисъл"/El desenvolupament de la idea federal, el pensament macedoni, llibre 5-6, 1946, pàgs. 203-208 (búlgar); també "For freedom and perfection. The Life of Yané Sandansky", Mercia MacDermott, Journeyman, Londres, 1988, pp. 152-153 (anglès)
  18. ↑ Avui, tots nosaltres, turcs, búlgars, grecs, albanesos, jueus i altres, tots hem jurat que treballarem per la nostra estimada Pàtria i serem inseparables, i tots ens sacrificarem per ell i, si és necessari, fins i tot vessarem la nostra sang". - Aquesta part del discurs de Iane a la ciutat de Nevrokop durant la Revolució dels Joves Turcs se cita d'un fullet escrit a mà, que porta el segell del Comitè Razlog per a la Unió i Progrés. El fulletó va ser trobat entre els papers de Làzar Koltxagov de Bansko, i va ser publicat per Ivan Divizíev a Исторически Преглед / "Revisió històrica", 1964, llibre 4 (Нов Документ за Яне Сандански / "Nou document per a Iane Sandanski").
  19. ↑ "Fa molt de temps que vós us referiu a la nostra qüestió de Macedònia-Adrianòpolis només com a qüestió búlgara. La lluita que estem duent a terme, vós la considereu com una lluita pel triomf de la nacionalitat búlgara sobre les altres que viuen amb nosaltres. Permeteu-vos d'oblidar, d'ara en endavant, qui és búlgar, qui és grec, qui és serbi, qui és vlah, però recordeu qui és esclau desfavorit."- Una carta als ciutadans grecs de Mèlnik, (Революционен лист (Full revolucioanri), núm. 3, 17.09.1904)
  20. ↑ (macedònic) J. Bogatínov - "Спомени", бр.11 од в. "Доброволец", 1945.
  21. ↑ Segons Tòdor Ròmov, seguidor de Iane Sandanski del poble de Rojen, Macedònia de Pirin, Sandanski va dir: “Bulgària vol conquerir-nos, absorbir-nos. No volen ajudar-nos. Recorda Fins i tot el règim turcotomà era millor que un eventual règim búlgar, perquè durant el règim turc, almenys teníem una idea de perquè lluitar; per contra, els búlgars ens menjarien.“ (Stòiko Stòikov. Табy: Време на страх и страдание - Преследването на Македонците в България по времето на комунизма (1944-1989) - Сборник спомени и документи, pàg. 331, Editorial: Дружество на репресираните Македонците в България, Благоевград, 2014 г. (búlgar)
  22. ↑ El periodista rus Víktorov-Topàrov, que es va reunir amb Iane al maig de 1913, va escriure: A principis de 1913, quan el règim d'ocupació serbi i grec va obligar els búlgars macedonis, un cop més, a considerar el destí del seu país, greus dubtes havien atacat Sandanski. I sempre recordaré aquell vespre, el 1913, quan Sandanski va venir a mi per confessar-me els seus dubtes i vacil·lacions: "Aquí, mira això sempre passa quan algú s'allibera amb la força de les armes. Com ho hauria estat si Macedònia s'hagués alliberat! Però ara ha passat, el nostre deure és lluitar juntament amb Bulgària i per a Bulgària "- Sŭvremena Misŭl, 15.V.1915, pp. 24-25, tal com se cita per Mercia MacDermott. For Freedom and Perfection. The Life of Yane Sandansky, 1988, Journeyman, Londres, ISBN 978-1-85172-014-9, pàg. 452.
  23. ↑ ИДЕЯТА ЗА АВТОНОМИЯ КАТО ТАКТИКА В ПРОГРАМИТЕ НА НАЦИОНАЛНООСВОБОДИТЕЛНОТО ДВИЖЕНИЕ В МАКЕДОНИЯ И ОДРИНСКО, 1893-1941 Dimítar Gòtsev, Ed. de l'Acadèmia Búlgara de Ciències, Sofia, 1983; 1912- 1919 (búlgar)
  24. ↑ Nom que reberen els partidaris del Comitè Suprem, búlgar: Върховен комитет Varhoven komitet
  25. ↑ The Balkan Wars in the Eyes of the Warring Parties: Perceptions and Interpretations, Igor Despot, iUniverse, 2012, ISBN 1475947054, p. 22.
  26. ↑ Entangled Histories of the Balkans: Volum 1, Rumen Dàskalov, Tchavdar Marínov, BRILL, 2013, ISBN 900425076X, pp. 302-303.
  27. ↑ Historical Dictionary of the Republic of Macedonia, Dimítar Bèchev, Scarecrow Press, 2009 ISBN 0810862956, p. 75.
  28. ↑ Els líders del VMK (acrònim de Varhòvniat makedono-òdrinski komitet búlgar: Върховният македоно-одрински комитет "Comitè Suprem de Macedònia-Adrianòpolis") eren oficials búlgars, nascuts o descendents de macedonis, que eren propers al príncep búlgar Ferran de Coburg (r. 1887-1918) i instruments de la voluntat de les seves autoexaltades aventures. Tot i que van instar repetidament a un pronunciament ràpid, tenien poca fe en la força del moviment intern, i no eren sensibles al perill de la partició de Macedònia, una amenaça que va provocar que els BMORK (acrònim de Bàlgarski makedono-òdrinski revoliutsionni komiteti búlgar: Български македоно-одрински революционни комитети "Comitès revolucionaris búlgars Macedònia-Adrianòpolis") lluitessin per l'autonomia de Macedònia dins de l'estat turc, més que no pas per la seva incorporació a Bulgària ... L'autonomia, en altres paraules, era tan bona com la independència. A més, des de la perspectiva macedònia, l'objectiu de la independència per l'autonomia tenia un altre avantatge. Gotse Dèltxev (1872-1903) i els altres líders dels BMORK eren conscients de les ambicions sèrbies i gregues a Macedònia. Encara més, sabien que ni Belgrad ni Atenes podrien esperar obtenir la totalitat de Macedònia i, a diferència de Bulgària, esperaven i demanaven la partició de la terra. L'autonomia era, doncs, el millor profilàctic contra la partició, un profilàctic que preservaria el caràcter búlgar de la població cristiana de Macedònia tot i la separació de Bulgària ... La reviscolada Organització Interna estava cada vegada més sota la influència del VMK, tot i que l'ala esquerrana, associada al grup de guerrilles de Serres de Jane Sandanski, va mantenir viva la tradició autonomista de Dèltxev, que havia caigut en una emboscada turca el 1903 .... The National Question in Yugoslavia. Origins, History, Politics, per Ivo Banac, Cornell University Press, 1984, pàgs. 314-317.
  29. ↑ Psilos, Christopher (2000) The Young Turk revolution and the Macedonian question 1908-1912, Universitat de Leeds. Capítol 5.7 The Serres Faction and the Creation of the Bulgarian National Federal Party (B.N.F.P.) pàgs. 98 - 103..
  30. ↑ Tenint en compte tots aquests elements, el supranacionalisme macedoni pot semblar una mena de "mini-otomanisme", és a dir, una traducció de la ideologia de l'Imperi a l'àmbit més reduït de Macedònia (i l'Adrianòpolis Tràcia) així com al llenguatge de un moviment d'alliberament. Irònicament, però, des d'aquest punt de vista no gens sorprenent, el 1908, era exactament l'obstinada esquerra autonomista del departament de Serres la que va trobar un llenguatge comú amb els seus antics enemics davant el Comitè d'Unió i Progrés dels Joves Turcs ... El caràcter "anti-búlgar" del "Manifest" de Sandanski encara no significava un nacionalisme macedoni, no només per la lleialtat declarada a l'Imperi, sinó també perquè el seu autor era en realitat Pàvel Deliràdev, un socialista que no era d'origen macedoni... D'aquesta manera, diverses idees liberals clàssiques, proposades al constitucionalisme dels Joves Turcs, es van barrejar amb algunes característiques del socialisme, importades de Bulgària. the People: Politics of National Peculiarity in Southeastern Europe, Diana Míshkova, Central European University Press, 2009, ISBN 9639776289, p. 129
  31. ↑ Vam tornar. Li vam explicar al Iane el que havia passat, i va callar com si fos mut. Va callar i va sospirar; només al cap d'un moment va dir: "Tots som búlgars, Tatso, i encara ens matem sense cap propòsit útil. Aquest fútil vessament de sang pesa molt sobre mi. . . Què en penseu? "" Què podia dir-li? Jo era un simple txètnik. Et dic que aquells eren temps difícils, i hi havia un munt de vessaments de sang innecessaris ... Pel que fa a Iane, ànima brillant, es va afligir sobre tot. Citat per Mercia MacDermott a For Freedom and Perfection. The Life of Yane Sandansky pàg. 187 de les memòries d'Atanàs Yànev, Eho, No. 21 (590), 26.V.1972.
  32. ↑ ‘. .. Va ser al voltant de 1905-1906. En aquella època, els supremistes -els generals de Ferran, com els vam anomenar- també van aparèixer a la nostra part del país. I van aconseguir suports al poble de Liubovka. "No anem a defensar això", va decidir Iane, i va aplegar un grup de nosaltres. "Aneu i despertau Liubovka! Mireu que no hi hagi vessament de sang". (Les paraules se citen a les memòries del seu partidari Atanàs Yànev i estan publicades al diari "Eho", 26.05.1972), citat per Mercia MacDermott, For Freedom and Perfection. The Life of Yane Sandansky p. 186.
  33. ↑ Sandanski va cridar als seus "compatriotes" a descartar la propaganda de la Bulgària oficial per poder conviure de forma pacífica amb el poble turc. (Adanır, Ibid., 258.)
  34. ↑ Andònov-Poljanski et al., Ibid., 543-546
  35. ↑ Els 50 majors atemptats a la història búlgara. Krum Blàgov. Editorial Reporter 50-те най-големи атентата в българската история. Крум Благов. Издателство Репортер. 21.09.2000. ISBN 954-8102-44-7 (búlgar)
  36. ↑ Universitat de Yıldız, Departament de Ciències Polítiques i Relacions Internacionals, Prof. Dr. Mehmet Hacısalihoğlu Arxivat 2019-01-22 a Wayback Machine.
  37. ↑ Institut national des langues et civilisations orientales, Yane Sandanski com a líder polític a Macedònia en l'era dels Joves Turcs, Mehmet Hacısalihoğlu, Cahiers balkaniques, número 40, 2012: Jeunes-Turcs en Macédoine et en Ionie (francès)
  38. ↑ Ígor Despot, The Balkan Wars in the Eyes of the Warring Parties: Perceptions and Interpretations, iUniverse, 2012, ISBN 1475947038, pàg. 25 (anglès)
  39. ↑ John B. Allcock, Antonia Young com a editora, Black Lambs & Grey Falcons: Women Travellers in the Balkans, Berghahn Books, 2000, ISBN 1571817441, pàg. 181 (anglès)
  40. ↑ Vegeu resum del llibre "For freedom and perfection: the life of Yané Sandansky" (anglès)
  41. ↑ Durant el segle xx, el sentiment nacional eslavomacedoni ha canviat. A principis del segle xx, els patriotes eslaus a Macedònia sentien una forta adhesió a Macedònia com una pàtria multiètnica. S'imaginaven que una comunitat macedònia s'uniria amb macedonis no eslaus ... La majoria d'aquests macedonis eslaus també es veien com a búlgars. A mitjans del segle xx, no obstant això, els patriotes macedonis van començar a veure les lleialtats macedònia i búlgara com a mútuament excloents. El nacionalisme macedoni regional s'havia convertit en un nacionalisme ètnic macedoni ... Aquesta transformació demostra que el contingut de les lleialtats col·lectives pot canviar. Region, Regional Identity and Regionalism in Southeastern Europe, Ethnologia Balkanica Series, Klaus Roth, Ulf Brunnbauer, LIT Verlag Münster, 2010, ISBN 3825813878, pàg. 127.
  42. ↑ Fins a principis del segle XX i més enllà, la comunitat internacional veia els macedonis com una varietat regional de búlgars, és a dir, búlgars occidentals.Nationalism and Territory: Constructing Group Identity in Southeastern Europe, Geographical perspectives on the human past : Europe: Current Events, George W. White, Rowman & Littlefield, 2000, ISBN 0847698092, p. 236.
  43. ↑ "La majoria dels habitants eslavòfons a totes les parts de la Macedònia dividida, potser un milió i mig en total, tenien una consciència nacional búlgara a l'inici de l'ocupació; i la majoria dels búlgars, ja fóra que donessin suport als comunistes, al VMRO o al govern col·laboracionista, van assumir que tota Macedònia aniria a parar a Bulgària després de la Segona Guerra Mundial. Tito estava determinat a no permetre que això passés. "The struggle for Greece, 1941-1949, Christopher Montague Woodhouse, C. Hurst & Co. Publishers, 2002, ISBN 1-85065-492-1, pàg. 67.
  44. ↑ "Al final de la Primera Guerra Mundial hi havia molt pocs historiadors o etnògrafs, que afirmaven que existia una nació macedònia separada ... D'aquells eslaus que havien desenvolupat algun sentit d'identitat nacional, la majoria probablement es consideraven búlgars, tot i que sabien de les diferències entre ells i els habitants de Bulgària ... La qüestió de si existia una nació macedónia en els anys quaranta quan una Iugoslàvia comunista va decidir de reconèixer-ne una, és difícil de respondre. Alguns observadors argumenten que fins i tot en aquest moment era dubtós que els eslaus de Macedònia es consideressin una nacionalitat separada dels búlgars. "The Macedonian conflict: ethnic nationalism in a transnational world", Loring M. Danforth, Princeton University Press, 1997, ISBN 0-691-04356-6, pàgs. 65-66.
  45. ↑ Kaufman Stuart J. Modern hatreds: the symbolic politics of ethnic war, 2001, Cornell University Press, Nova York, ISBN 0-8014-8736-6, pg. 193; El fet clau sobre el nacionalisme macedoni és que és nou: a principis del segle xx, els vilatans macedonis definien la seva identitat religiosament: eren "búlgars", "serbis" o "grecs" en funció de l'afiliació del sacerdot del poble. Mentre que la "búlgara" era l'afiliació més habitual, el maltractament de les tropes ocupants búlgares durant la Segona Guerra Mundial va guarir a la majoria dels macedonis de les seves simpaties pro búlgars, i els va permetre d'abraçar la nova identitat macedònia promoguda pel règim de Tito després de la guerra.
  46. ↑ The Macedonian conflict: ethnic nationalism in a transnational world|, Loring M. Danforth, Princeton University Press, 1997, ISBN 0691043566, pg. 64: Els líders polítics i militars dels eslaus de Macedònia a la fi del segle semblaven no haver escoltat la crida de Misirkov a favor d'una identitat nacional macedònia separada; van seguir identificant-se en un sentit nacional com a búlgars i no com a macedonis [...] Malgrat aquestes diferències polítiques, els dos grups, inclosos els que defensaven un estat macedoni independent i s'oposaven a la idea d'una gran Bulgària, mai sembla que haguessin dubtat "del caràcter predominantment búlgar de la població de Macedònia"
  47. ↑ Els activistes de l'ORIMA veien la futura Macedònia autònoma com a política multinacional i no van perseguir l'autodeterminació dels eslaus macedonis com una ètnia separada. Per tant, "macedoni" era un terme que abasta búlgars, turcs, grecs, valacs, albanesos, serbis, jueus, etc..” Historical Dictionary of the Republic of Macedonia, Historical Dictionaries of Europe, Dimítar Bèchev, Scarecrow Press, 2009, ISBN 0810862956, Introduction.
  48. ↑ Contràriament a les afirmacions de la historiografia de Skopje, els revolucionaris macedonis van manifestar clarament la identitat nacional búlgara. El seu autonomisme macedoni i el "separatisme" representaven un projecte estrictament supranacional, no nacional. Entangled Histories of the Balkans:, Roumen Daskalov, Tchavdar Marinov, BRILL, 2013, ISBN 900425076X, pàg. 303.
  49. ↑ L'ORIM va ser fundada el 1893 a Tessalònica. Els seus primers líders foren Damian Grúev, Gotse Dèltxev i Iane Sandanski, homes que tenien una identitat regional macedònia i una identitat nacional búlgara. El seu objectiu era aconseguir l'autonomia d'una gran part de la regió geogràfica de Macedònia dels seus governants turcs otomans. Encyclopædia Britannica en lína, Internal Macedonian Revolutionary Organization (IMRO).
  50. ↑ Hristo Silyanov, Освободителнитѣ борби на Македония, II, Sofia, 1943, pàgs. 498-515.
  51. ↑ Ivan Katardžíev, Makedonija sto godini po Ilíndenskoto vostanie, Skopje: Kultura, 2003, 54-69
  52. ↑ Зоран Тодоровски, Уште робуваме на старите поделби. Разговор со приредувачот на Зборникот документи за Тодор Александров, весник Трибуна од 27.06.2005 г. (búlgar)
  53. ↑ Ivan Katardžiev: Pel que fa al "búlgar" del nostre poble, cal saber que el nostre poble va passar per institucions educatives búlgares, a través de les escoles de l'Exarcat, que supervisaven la política estatal búlgara. El propòsit d'aquestes escoles va ser, a Macedònia, la de crear una intel·liguèntsia amb consciència búlgara i va donar els seus resultats des del punt de vista dels interessos búlgars. (“Crec en la immunitat nacional macedònia” Arxivat 2015-07-08 a Wayback Machine. (macedònic))
  54. ↑ Сто години Илинден или сто години Мисирков? История и политика в Република Македония през 2003. Txavdar Marínov. Diari "Kultura", número 19/20, 30 d'abril de 2004 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. En el seu segon dia, hi va haver un sorollós escàndol entre Rístovski i Katarjíev, després que l'últim destaqués que en el moment de la publicació del manifest de Missouri a Macedònia, hi havia una nació búlgara, i que el començament de la identitat macedònia només s'havia de buscar després de la Primera Guerra Mundial. (búlgar)
  55. ↑ Stoian Boiadjíev: Истинският лик на Яне Сандански, Sofia, 1994, pàg. 21 (búlgar)
  56. ↑ Bulgaria, Jonathan Bousfield, Rough Guides, Dan Richardson, Richard Watkins, 4a eidció: Rough Guides, 2002, ISBN 1-85828-882-7, pàg. 160.

Bibliografia

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Iane_Sandanski&oldid=33573266»