Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Il burbero di buon cuore

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióEl rondinaire de bon cor
Títol originalIl burbero di buon cuore
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorVicent Martín i Soler
LlibretistaLorenzo Da Ponte
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià
Basat enLe bouru bienfaissant de Carlo Goldoni
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Gèneredramma giocoso
Partsdos
PersonatgesAngelica (en) Tradueix, Castagna (en) Tradueix, Cavalier Giocondo (en) Tradueix, Dorval (en) Tradueix, Ferramondo (en) Tradueix, Madama Lucilla (en) Tradueix, Marina (en) Tradueix i Valerio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena4 de gener de 1786
EscenariBurgtheater de Viena,
Estrena als Països Catalans
Estrena a CatalunyaTeatre de la Santa Creu (Barcelona), 1794
Estrena al Liceu27 de gener de 2012

Musicbrainz: 147699bd-1c43-467a-b2cf-fd7e52cf5c48 Modifica el valor a Wikidata

Il Burbero di buon cuore és una òpera en dos actes composta per Vicent Martín i Soler sobre un llibret italià de Lorenzo Da Ponte, basat en l'obra escrita en francès Le bouru bienfaissant l'any 1771 de Carlo Goldoni. S'estrenà al Burgtheater de Viena el 4 de gener de 1786.

Il Burbero di buon cuore va ser la primera Opera buffa d'una sèrie de tres del compositor valencià a Viena, fetes totes amb Da Ponte. Les altres dues van ser Una cosa rara ossia bellezza ed onestà durant el mateix any de 1786 i L'arbore di Diana d'un any més tard (1787).

L'òpera és coetània de Le nozze di Figaro de Mozart i ambdues van ser represes a Viena tres anys després, per a les quals el mateix Mozart compongué noves àries (dues en el cas d'Il burbero di buon cuore que han quedat definitivament incorporades a la partitura).

L'obra és una característica comèdia de caràcter amb elements patètics i sentimentals, molt del gust del nou drama burgès. Va comptar amb la presència de tres famosos cantants de la Viena del moment, com eren la soprano Nancy Storace al paper d'Angèlica, la també soprano Maria Piccinelli-Mandini al paper de Madama Lucilla, la contralt Maria Mandini al paper de Marina i el baix Francesco Benucci al paper de Ferramondo.[1]

Papers

[modifica]
Paper Tipus de veu
Angelica soprano
Castagna baríton
Cavalier Giocondo tenor
Madama Lucilla soprano
Marina contralt
Dorval baix
Ferramondo baix
Valerio tenor

Referències

[modifica]
  1. «Vicente Martín y Soler». [Consulta: 30 desembre 2017].