Infern de les biblioteques
L'infern de les biblioteques, és una mena d'armari o dipòsit on es guarden els llibres prohibits, amagats de les prestatgeries a disposició del públic, per considerar-se que van en contra la moral, els bons costums o la línia ideològica del règim.[1][2] És un concepte que té el seu origen en el món llatí i catòlic. A Europa, fins a la fi dels anys 1970, moltes biblioteques tenien el seu «infern», un fons secret del qual el contingut no apareixia al catàleg oficial.[3][4]
A l'Espanya franquista
[modifica]Durant la depuració de les biblioteques pel règim franquista, es procedeix seguint les Normas de selección de libros en las Bibliotecas Populares, reglamentades per la Dirección General de Archivos y Bibliotecas de Madrid. Les ordres eren retirar de les prestatgeries tots els llibres assenyalats pel règim. Això va portar a crear, en la majoria de les biblioteques, els anomenats "inferns". Durant molts anys, les biblioteques van guardar aquests llibres, que no es podien llegir, en armaris amb les portes ben tancades. Es pensava que els llibres tenien un paper molt important en l'educació de les persones i eren, en part, els responsables de la formació d'idees i actituds, per la qual cosa calia controlar-los i deixar només els que formessin les persones en la ideologia del nou estat.[5]
Els criteris per seleccionar aquests llibres van portar a retirar llibres tan inofensius com El Corsari negre, d'Emilio Salgari. Entre els llibres que van passar a l'infern es trobaven tots els autors russos i la majoria d'autors catalans o escrits en català.[6] Ça i lla, bibliotecàries van assajar saltar la censura franquista, com testimoneja la bibliotecària Teresa Rovira i Comas el 2013: «A Esparreguera, una de les primeres coses que em van ensenyar va ser l'infern. L'infern de les biblioteques era l'armari on hi havia els llibres en català. Recordo que quan me'l van mostrar, el primer que vaig veure van ser els llibres del meu pare. A poc a poc, els vaig anar traient tots i els vaig oferir al públic.»[7] També s'hi conservaven totes les obres considerades contràries al Movimiento Nacional, les anticatòliques i les maçòniques.[1]
Pel que fa als llibres prohibits, hi havia dos grups: els prohibits de forma permanent i els que només ho eren temporalment.
Entre els decrets promulgats a partir de 1936, hi ha els que anaven encaminats a «sanear la cultura». Així, el primer d'aquests, l'ordre de la Junta Técnica del Estado del 23 de desembre de 1936, que declarava il·lícits tota classe de textos «pornogràfics o de literatura socialista, comunista, llibertària i, en general, dissolvents», que s'havien de retirar de la circulació i guardar a les biblioteques, és a dir, als «inferns» o «purgatoris».[5]
A altres països
[modifica]El fenomen existeix també en altres països. En alemany s'utilitza la paraula Remota o Giftschrank (armari dels verins), per analogia a l'armari tancat de les farmacies on es conserven les substàncies perilloses.[8] La biblioteca de l'estat de Baviera (Alemanya) (Bayerische Staatsbibliothek) és una de les rares institucions que continua mantenint el seu infern tancat al públic,[9] però a poc a poc la gran majoria de les biblioteques públiques han obert el seu «armari dels verins» i deixen als lectors (o als seus pares) la decisió del que volen, o poden, llegir o no.[10] El 2007-2008, la Biblioteca Nacional de França va organitzar l'exposició L'infern de la biblioteca: eros a l'armari secret, dedicada a les obres literàries i il·lustracions contràries a la moral i els bons costums que des del 1830 es van conservar en un lloc separat, anomenat «Enfer» només accessible amb permís especial, que aviat va obtenir una fama mítica.[11] Ja des del 1977 «L'infern» de la biblioteca nacional va obrir-se en suprimir l'obligació d'un permís especial per a poder accedir a aquesta secció.[12] L'infern de la Biblioteca Reial dels Països Baixos va ser suprimida el 1982 quan la col·lecció es va reorganitzar a l'edifici nou. Tothom pot consultar les antigues obres prohibides, entre les quals llibres eròtics del segle xviii i XIX força rars, a la sala Bijzondere Collecties (col·leccions especials). L'infern de la British Library es deia The Private Case.[3][13]
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- «Llibres a l'infern: La Biblioteca de la Universitat de València 1939: nota de premsa». Universitat de València, 2008. [Consulta: 1r juliol 2015].
- Albiñana, Salvador, et alii. Llibres a l'infern: La Biblioteca de la Universitat de València, 1939” (catàleg de l'exposició) (pdf). València: Universitat de València, 2008, p. 44. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Montellà, Assumpta. Lletraferides : la història de les nostres bibliotecàries. Barcelona: Ara Llibres, 2015, p. 20.
- ↑ «infern 2.1: «Lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l'abast de tothom.»». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Kuipers, Arno. «De signatuur van de Hel: Erotica, pornografie en pulp in de Koninklijke Bibliotheek (La signatura de l'infern: eròtica, pornografia i pastitxo a la Biblioteca Reial)». A: Arnon Grunberk. Pornografie in de Nederlandse literatuur (en neerlandès). Singel Uitgeverije, 2012. ISBN 978-9-03889-531-4.
- ↑ Fuld, Werner; Jiménez. «Depósitos secretos». A: Breve historia de los libros prohibidos. Barcelona: RBA, 2013, p. 75-86. ISBN 978-84-9006-994-3.
- ↑ 5,0 5,1 Fontanals Jaumà, Reis. Biblioteca de Catalunya 100 anys : 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007, p. 207-212. ISBN 978-84-7845-019-0.
- ↑ Basagaña, Laura «Biblioteques centenàries». Núvol, 17-02-2015 [Consulta: 30 juny 2015].
- ↑ Marimón, Sílvia «Teresa Rovira i Comas: "A l'infern de les biblioteques hi havia els llibres en català"». Ara, 13-11-2013 [Consulta: 30 juny 2015].
- ↑ Werner, Hendrik «Pornos, Nazis, Hassgedanken: Noch immer lagern in deutschen Universitäts-Bibliotheken Tausende verbotener Werke (Pornos, nazis, odi: sempre es conserven milers d'obres prohibides a les biblioteques alemanyes)» (en alemany). Die Welt, 1 febrer 2008 [Consulta: 30 juny 2015].
- ↑ Hoffmann, Christina «Wohin mit einer ganzen Kiste Hitler? (On posar una caixa de Hitler?)». Frankfurter Allegemeine, 09-10-2007. «Bücher, Bücher, aber nichts zu lesen: Der Giftschrank der Bayerischen Staatsbibliothek enthält Werke, die in ihrer Zeit als anstößig empfunden wurden - Stoff für eine Kulturgeschichte des Verbotenen. (Llibres tot areu, però res per llegir. L'infern de la Bayerische Staatsbibliothek conté obres que al seu temps van considerar-se indecents. Matèria primera per a una història de la cultura del prohibit).»
- ↑ Verhufen, Hans-Joachim «Wollust im Giftschrank: Die Schmuddelecken der deutschen Bibliotheken». Der Spiegel, 10 octubre 1997 (Spiegel Special).
- ↑ «L'Enfer de la Bibliothèque: Eros au secret» (pdf). Nota de premsa de la BNF. Biblioteca Nacional de França, 2007, pàg. 20.
- ↑ Hermans, Willem Frederik. «De hel staat open (S'ha obert l'infern)». A: Door gevaarlijke gekken omringd (en neerlandès). Amsterdam: De Bezige Bij, 3 de setembre del 1977 (2012). ISBN 9789023473909.
- ↑ Kearney, Patrick J. The Private Case: an annotated bibliography of the Private Case Erotica Collection in the Britisch (Museum) Library (en anglès). Londres: Jay Landesman, 1981, p. 358. ISBN 0905150244.
