Inocybe
 inocibe  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Inocybaceae |
| Gènere | Inocybe (Fr.) Fr. (1863) |
| Tipus taxonòmic | Inocybe relicina |
.svg){kind=icon}
Inocybe és un gènere de bolets gran i complex. Els membres de Inocybe tenen mycorrhiza, i estan adaptats a diferents espècies d'arbres.
Descripció
[modifica]
Aquest bolets són típicament de diversos tons marrons, però també n'hi ha de liles o porpres. Els seus capells són petits i cònics però s'aplanen una mica amb l'edat. El capell sovint apareix fibrós, moltes espècies tenne una olor distintiva.
Classificació
[modifica]Originàriament es van ubicar dins la família Cortinariaceae (més tard es va veure que era polifilètica[1][2]), les anàlisis filogenètiques fan que sigui millor considerar-la el gènere tipus dins la família Inocybaceae.[3]
Toxicitat
[modifica]Les espècies de Inocybe no són considerades comestibles. Moltes espècies contenen grans dosis de muscarina. Només es poden identificar les espècies amb microscopi. Mentre que la immensa majoria d'espècies són tòxiques poques són al·lucinògenes,[4] contenenn psilocybina incloent Inocybe aeruginascens el qual també conté aeruginascina (N, N, N-trimethyl-4-phosphoryloxytryptamine).
Taxonomia
[modifica]Hi ha unes cent espècies incloent:
- Inocybe adaequata
- Inocybe aeruginascens (psicoactiva)
- Inocybe calamistrata (tòxica)
- Inocybe coelestium (psicoactiva)
- Inocybe corydalina var. corydalina Quél. (psicoactiva)
- Inocybe corydalina var. erinaceomorpha (psicoactiva)
- Inocybe erubescens (= I. patouillardii) taca de vermell
- Inocybe geophylla (tòxic)
- Inocybe haemacta (psicoactiva)
- Inocybe hystrix
- Inocybe lacera
- Inocybe obscura
- Inocybe rimosa (= I. fastigiata)
- Inocybe sororia
- Inocybe tricolor (psicoactiva)
- Inocybe violaceocaulis.[5]
Notes
[modifica]- ↑ Moncalvo JM, Lutzoni FM, Rehner SA, Johnson J, Vilgalys R «Phylogenetic relationships of agaric fungi based on nuclear large subunit ribosomal DNA sequences». Syst. Biol., 49, 2, juny 2000, pàg. 278–305. DOI: 10.1093/sysbio/49.2.278. PMID: 12118409.
- ↑ Moncalvo JM, Vilgalys R, Redhead SA, Johnson JE, James TY, Catherine Aime M, Hofstetter V, Verduin SJ, Larsson E, Baroni TJ, Greg Thorn R, Jacobsson S, Clémençon H, Miller OK «One hundred and seventeen clades of euagarics». Mol. Phylogenet. Evol., 23, 3, juny 2002, pàg. 357–400. DOI: 10.1016/S1055-7903(02)00027-1. PMID: 12099793.
- ↑ Matheny PB «Improving phylogenetic inference of mushrooms with RPB1 and RPB2 nucleotide sequences (Inocybe; Agaricales)». Mol. Phylogenet. Evol., 35, 1, abril 2005, pàg. 1–20. DOI: 10.1016/j.ympev.2004.11.014. PMID: 15737578.
- ↑ http://www.museocivico.rovereto.tn.it/UploadDocs/104_art09-Guzman%20&%20C.pdf
- ↑ Matheny PB, Bougher NL «A new violet species of Inocybe (Agaricales) from Urban and Rural Landscapes in Western Australia». Australasian Mycologist, 24, 1, 2004.
Referències
[modifica]- Atkinson, G. F. «Some new species of Inocybe». American Journal of Botany, 5, 4, 1918, pàg. 210–218. DOI: 10.2307/2435009. JSTOR: 2435009.
- Cripps, C. L. «The genus Inocybe in Montana aspen stands». Mycologia, 89, 4, 1997, pàg. 670–688. DOI: 10.2307/3761005. JSTOR: 3761005.
- Stuntz, D. E. (1978). Interim skeleton key to some common species of Inocybe in the Pacific Northwest. Notes and species descriptions by Gibson, I. (2004).
Enllaços externs
[modifica]