Iot de vela
Un iot de vela (prefixos de vaixells dels EUA SY o S/Y), és una embarcació d'esbarjo que utilitza les veles com a mitjà principal de propulsió. Pot ser un iot propulsat a vela utilitzat per a plaer, creuer o regata.[1][2][3] No hi ha una definició estàndard, de manera que el terme s'aplica aquí a les embarcacions de vela que tenen una cabina amb comoditats que permeten l'ús durant la nit.
Etimologia
[modifica]
El terme iot prové del neerlandès jacht que significa cacera o caçar, que va passar a l'anglès yacht i posteriorment com a manlleu al català i moltes altres llengües.[4]
Els iots originalment eren velers ràpids utilitzats per la marina neerlandesa lleugers i ràpids que la marina de la República Holandesa utilitzava per poder perseguir les embarcacions de pirates i contrabandistes a les aigües poc profundes de la costa dels Països Baixos.[5] També s'utilitzaren per finalitats no militars com el control de duanes i el transport de pràctics als vaixells en espera per entrar a port.[6]
Al segle xviii apareixen els primers clubs nàutics, en forma de Yacht Clubs a Rússia, Irlanda i el Regne Unit.[7] Aquests eren clubs lligats a l'aristocràcia, els quals eren propietaris de grans iots amb un ús esportiu i d'oci vinculat a les mateixes activitats del club. Durant la segona meitat del segle xx l'augment del nivell de vida i la disminució dels preus de les embarcacions ha permès popularitzar la vela esportiva i la tinença d'aquestes embarcacions, amb la creació de diversos clubs de vela i un augment en el nombre de navegants.
Característiques
[modifica]Els iots de vela tenen una cabina a l'interior, habitable i estanca, és a dir, capaç de tancar-se de de manera que no entri gens d'aigua.[8] Mai porten mercaderies.
Per tal de poder-se anomenar "iot", normalment aquest tipus de veler ha de tenir uns 33 peus (10 m) d'eslora i s'ha de considerar que té bones qualitats estètiques.[9] Els velers que no s'adapten a l'ús durant la nit o que tenen una mida inferior a 30 peus (9.1 m) no s'anomenen universalment iots. Els iots de vela de més de 130 peus (40 m) generalment es consideren superiots.[10]
Poden ser monotips, com les classes J/24, J/80, First Class 8, IMOCA i Soto 40, o de construcció específica. En aquest darrer cas, o quan les regates són obertes a qualsevol classe de creuer, competeixen sota sistemes de ràting establerts per normatives internacionals.
Equipament auxiliar
[modifica]
Com equipament auxiliar molts iots de vela solen disposar de propulsió a motor, encara que només la utilitzin en casos d'emergència o en maniobres fora de regata, L'empren com mitjà alternatiu de propulsió, en el cas de que no hi hagi vent o quan no sigui pràctic maniobrar sota vela. Alguns tipus de iot de vela fins i tot els més grans[11] poden utilitzar rems d'emergència;[12] o fins i tot emprar un motor fora borda, muntat al mirall de popa amb algun tipus de suport; encara que l'opció més estesa és un motor intrabord.[13][14]
Els iot de vela són amb diferència els iots més habituals en ús privat, en general amb eslores totals de 7 a 14 m.[15] Tot i existir una gran varietat de dissenys solen cercar un equilibri entre facilitat de govern, l'espai i confort interior i el rendiment de navegant. Són embarcacions amb tot l'equipament per navegar i viure-hi (amb diversos graus de comoditat en funció de l'equipament). Incorporen equips de navegació i comunicació, així com instal·lació elèctrica i d'aigua. A més compten amb un motor dièsel per maniobrar a port, navegar en falta de vent o carregar les bateries. Algunes embarcacions, especialment les destinades a grans travesses, incorporen equipament addicional com generador elèctric, plaques solars o dessalinitzadora.
Referències
[modifica]- ↑ «Definition of YACHT» (en anglès). www.merriam-webster.com. [Consulta: 15 abril 2018].
- ↑ «YACHT | definition in the Cambridge English Dictionary» (en anglès americà). dictionary.cambridge.org. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Yacht definition and meaning | Collins English Dictionary» (en anglès americà). www.collinsdictionary.com. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «iot». A: Diccionari etimològic. (4a edició de 2004). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 508. ISBN 9788441225169.
- ↑ Doane, Charles J.. The modern cruising sailboat : a complete guide to its design, construction, and outfitting. Camden, Me.: International Marine, 2010. ISBN 978-0-07-163700-8. OCLC 551161085.
- ↑ Gardier & Lavery. The Line of Battle: The Sailing Warship 1650–1840. Conway, 2004, p. 68. ISBN 0-85177-954-9.
- ↑ «World's oldest Yacht Clubs». [Consulta: 15 març 2014].
- ↑ «Aula en Tierra: La Diferencia entre “Vela Ligera” y “Vela de Crucero”». Arxivat de l'original el 8 de enero de 2018. [Consulta: 7 enero 2018].
- ↑ Kavin, Kim. «When is a Boat Also a Yacht? - boats.com». www.boats.com, 04-06-2018. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Perry, Julie. Insiders' guide to becoming a yacht stewardess : confessions from my years afloat with the rich and famous. Second, August 2013. ISBN 978-1-61448-786-9. OCLC 859781233.
- ↑ Crane, Stephen. The Open Boat: And Other Tales of Adventure (en anglès). Doubleday & McClure Company, 1898. ISBN 978-1-4047-0288-2.
- ↑ Cardwell, Jerry. Sailing Big on a Small Sailboat (en anglès). Sheridan House, Inc., 2007. ISBN 978-1-57409-247-9.
- ↑ «auxiliary sailboat | boat | Britannica» (en anglès). www.britannica.com. [Consulta: 21 novembre 2021].
- ↑ Lawson, Chip. «Know how: Replacing the Auxiliary Power System» (en anglès americà). Sail Magazine. [Consulta: 21 novembre 2021].
- ↑ «Yacht Dimensions» (en anglès). Dimensions Info, 23-03-2012. [Consulta: 8 desembre 2019].
