Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Ján Kadár

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJán Kadár

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1918 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1979 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1945 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
IMDB: nm0434443 Allocine: 8539 Allmovie: p96548 TMDB.org: 544700 Modifica el valor a Wikidata

Ján Kadár (Budapest, 1 d'abril de 1918 - Los Angeles, 1 de juny de 1979) va ser un escriptor i director de cinema eslovac d'origen jueu, nascut al Regne d'Hongria.

Com a cineasta, va treballar a Txecoslovàquia, Estats Units i Canadà. La majoria de les seves pel·lícules es van dirigir en conjunt amb Elmar Klos. Els dos es van fer coneguts per la guanyadora d'un oscar Obchod na korze (1965).[1] Com ap rofessor de la FAMU (Escola de Cinema i TV de l'Acadèmia de les Arts Escèniques)[2] a Praga, Kadár va ensenyar a la majoria de directors de l'anomenada Nova Ona Txecoslovaca en la dècada del 1960.

Després de traslladar-se als Estats Units, es va convertir en professor de direcció de cinema a l'American Film Institute de Beverly Hills.

Biografia

[modifica]

Kadár va néixer a Budapest, Àustria-Hongria. Més tard la seva família es va traslladar a Rožňava, a la recentment creada Txecoslovàquia, on va créixer.

Kadár va estudiar dret a Bratislava, però aviat es va traslladar al primer departament de cinema de Txecoslovàquia (probablement el tercer departament d'Europa) a l'Escola d'Arts Industrials de Bratislava[3] el 1938, on va prendre classes amb el director de cinema eslovac Karel Plicka fins que el departament fou clausurat el 1939.

Amb l'aplicació de lleis antisemites, Kádár va ser enviat en un camp de treball. Més tard va dir que va ser per primera vegada en la seva vida que va actuar com a jueu: va rebutjar la conversió i va servir en una unitat de treball amb un distintiu groc al braç en lloc del blanc que era el privilegi dels batejats.[4]

Va començar la seva carrera com a director a Bratislava després de la Segona Guerra Mundial amb el documental Na troskách vyrastá život (1945). Després de diversos documentals expressant la visió del Partit Comunista, al qual es va unir, Kadár es va traslladar a Praga el 1947 i va tornar a Bratislava temporalment amb l'objectiu de rodar el seu primer llargmetratge Katka (1950).

A partir del 1952, va codirigir totes les seves pel·lícules txecoslovaces amb Elmar Klos únicament a Praga, excepte els seus projectes txecslovacs eslovac: Smrť sa volá Engelchen-txec: Smrt si říká Engelchen (1963), Obchod na korze, (1965), i txec: Touha zvaná Anada-eslovac: Túžba zvaná Anada-hongarès: Valamit visz a víz (1969) rodada amb actors eslovacs, txecs i hongaresos a Rusovce (Eslovàquia). Kadár va tornar a acabar aquest últim dels Estats Units, on va emigrar el novembre de 1968.[5] Aquest va ser el seu últim treball amb Klos.

Després d'aprendre l'obligatòria doctrina marxista-leninista i adherir-se a la realització de cinema de realisme socialista, Ján Kadár i Elmar Klos van oscil·lar primer entre la comèdia i la propaganda dura. El primer llargmetratge de Kadár fou Katka (1950)[6] La seva elecció de temes va començar a canviar amb la primera suau relaxació del comunisme a Txecoslovàquia després del Discurs Secret del líder soviètic Nikita Khrusxov el 1956. La primera pel·lícula de Kadár i Klos durant aquest desgel menor, Tři přání (Tres desitjos, 1958), una sàtira evasiva sobre aspectes de la vida quotidiana, va indignar a les autoritats i es va mantenir al calaix fins a les condicions més relaxades del 1963.[7] Els estudis van suspendre ambdós directors durant dos anys.[8] No obstant això, la seva pertinença al Partit Comunista els va protegir d'un destí pitjor i Kadár va poder trobar un refugi en treballs semi-propagandistes i tècnicament avantguardistes per als primers programes multi-pantalla txecoslovacs del project Laterna magika.[9]

El primer llargmetratge que Ján Kadár i Elmar Klos van ser capaços de dirigir en cinc anys va mostrar un retorn decidit a la realització de cinema clàssic en blanc i negre amb tot just un rastre del treball més experimental de Kadár a la Laterna magika.

Una gradual relaxació del control comunista a Txecoslovàquia, els primers signes procedents d'Eslovàquia, van permetre al periodista i escriptor de Bratislava Ladislav Mňačko publicar la seva novel·la Smrť sa volá Engelchen (La mort es diu Engelchen, 1959) i Kadár i Klos tkraren a Praga un cop finalitzada la seva suspensió. La novel·la i la seva pel·lícula eslovac: Smrť sa volá Engelchen, txec: Smrt si říká Engelchen, (1963) una nova visió de la prodemmocràtica revolta eslovaca del 1944 que anteriorment només havia estat retratada com a invariablement gloriosa. Va mostrar alguns dels seus aspectes que van provocar la tragèdia humana.[3]

La pel·lícula fou seleccionada al 3r Festival Internacional de Cinema de Moscou on va obtenir un Premi d'Or.[10] La següent pel·lícula d'ambdós directors, Obžalovaný (1964), va reafirmar les estructures propagandistes de la realització del Realisme socialista, però els va donar la volta en substituir el contingut ordenat als anys cinquanta per una crítica social compromesa que es convertia ràpidament en un dels segments distintius del cinema txec i eslovac dels anys seixanta.

Totes aquestes experiències i influències es van creuar per portar a Kadár i Klos al seu èxit durador amb Obchod na korze (1965),[11] una representació compassiva i turmentant del carrer sense sortida a Europa Central durant la deportacions dels jueus a camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial.[12] La pel·lícula va rebre diversos premis, entre els quals es trobava l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Els acadèmics i crítics de cinema eslovacs i txecs encara la consideren la millor pel·lícula de la història del cinema eslovac.[13]

El següent projecte de Kadár i Klos es va basar en la novel·la hongaresa Valamit visz a víz (Hi ha alguna cosa a l'aigua, 1928) de Lajos Zilahy, i, efectivament, un remake de la pel·lícula hongaresa amb el títol internacionan en anglès Something Is in the Water (Valamit visz a víz, dir. Gusztáv Oláh i Lajos Zilahy, 1943) però fou interrpmput per la invasió soviètica de Txecoslovàquia l'agost de 1968.

Kadár i la seva família es van reinstal·lar ràpidament als Estats Units i, tot i que va tornar breument per ajudar a acabar la pel·lícula txec: Touha zvaná Anada-eslovac: Túžba zvaná Anada (1969).

La primera pel·lícula de Ján Kadár després de la immigració als Estats Units i el seu primer llargmetratge en solitari des de 1950 va ser The Angel Levine (1970), una versió substancialment modificada de la narració Angel Levinett de Bernard Malamud (1958).[14] Posteriorment va dirigir Lies My Father Told Me al Canadà.

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The 38th Academy Awards (1966) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 6 novembre 2011].
  2. ↑ «FAMU». Arxivat de l'original el 2011-10-02. [Consulta: 10 novembre 2007]. Arxivat 2011-10-02 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 Martin Votruba, "Historical and Cultural Background of Slovak Filmmaking."
  4. ↑ Barbara Pearce Johnson, et al. Dialogue on Film: Kadar Study Guide (1979).<--ISSN/ISBN needed-->
  5. ↑ Kevin Thomas, "Film-maker Finds Freedom." The Los Angeles Times, 9 octubre 1971.
  6. ↑ Jelena Paštéková, "The Context of Slovak Filmmaking during the Imposition of Communism (1948–1955)."
  7. ↑ Peter Hames, "Ján Kadár and Elmar Klos", The Czechoslovak New Wave (1985).<--ISSN/ISBN needed-->
  8. ↑ Václav Macek, Ján Kadár. Forthcoming. Quoted in "Dištanc (1959–1962)", Film.sk, 7 agost 2007. Arxivat 12 July 2007[Date mismatch] a Wayback Machine.
  9. ↑ "History", Laterna magika; consultat el 23 juliol 2018.
  10. ↑ «3rd Moscow International Film Festival (1963)». MIFF. Arxivat de l'original el 16 gener 2013. [Consulta: 1r desembre 2012]. Arxivat 16 de gener 2013 a Wayback Machine.
  11. ↑ Steven Banovac, "Ján Kadár and Elmar Klos: The Shop on Main Street (Obchod na korze) 1965, kinokultura.com; consultat el 23 juliol 2018.
  12. ↑ Ján Kadár, "Not the Six Million but the One" Arxivat 2008-02-21 a Wayback Machine., criterion.com; consultat el 23 juliol 2018.
  13. ↑ Projekt 100. [Enllaç no actiu]
  14. ↑ Roger Greenspun «The Angel Levine (1970)». The New York Times, 29-07-1970.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ján_Kadár&oldid=32919199»