Jean-Luc Nancy
 Jean-Luc Nancy en el Saló del Llibre de París (2010) (2010)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean-Luc Roland Louis André Nancy 26 juliol 1940 Caudéran (França) |
| Mort | 23 agost 2021 (81 anys) Estrasburg (França) |
| Formació | Universitat de Tolosa-Lo Miralh - filosofia (–1987) Universitat Marc Bloch |
| Director de tesi | Gérard Granel |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia i història de la filosofia |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
| Activitat | 1973 - 2013 |
| Ocupador | European Graduate School Universitat Marc Bloch |
| Moviment | Fenomenologia |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Antonia Birnbaum, Frédéric Neyrat i Pierre-Yves Ruff (en)  |
| Premis | |
| |
   
 | |
Jean-Luc Nancy (Bordeus, el 26 de juliol de 1940 - Estrasburg, 23 d'agost de 2021)[1] va ser un filòsof francès, considerat un dels pensadors francesos contemporanis més influents.[2] Va ser professor emèrit de filosofia a la Universitat Marc Bloch d'Estrasburg i col·laborador de les Universitats de Berkeley i Berlín.
Obres
[modifica]- La Remarque spéculative : un bon mot de Hegel, Paris, Galilée, 1973.
- La Titre de la lettre, amb Philippe Lacoue-Labarthe, Paris, Galilée, 1973.
- Le Discours de la syncope, I. : Logodaedalus, Flammarion, 1975.
- L'Absolu littéraire. Théorie de la littérature du romantisme allemand, amb Philippe Lacoue-Labarthe, Paris, Seuil, 1978.
- Ego sum, Paris, Flammarion, 1979.
- Le Partage des voix, Paris, Galilée, 1982.
- L'Impératif catégorique, Paris, Flammarion, 1983.
- Hypnoses, amb Éric Michaud i Mikkel Borch-Jacobsen, 1984.
- L'Oubli de la philosophie, Paris, Galilée, 1986.
- La Communauté désœuvrée, Paris, Christian Bourgois, 1986.
- Des lieux divins, Mauvezin, T.E.R, 1987.
- L'Expérience de la liberté, Paris, Galilée, 1988.
- Une pensée finie, Paris, Galilée, 1990.
- Le Poids d'une pensée, Québec, Le Griffon d'argile, 1991.
- Le Mythe nazi, amb Philippe Lacoue-Labarthe, La tour d'Aigues, L'Aube, 1991.
- La Comparution (politique à venir), amb Jean-Christophe Bailly, Paris, Bourgois, 1991.
- Corpus, Paris, Métailié, 1992.
- Le Sens du monde, Galilée.
- The Birth to presence, Stanford, Stanford University Press, 1993.
- Les Muses, Paris, Galilée, 1994.
- Être singulier pluriel, Paris, Galilée, 1996.
- Hegel : l'inquiétude du négatif, Paris, Hachette, 1997.
- L'Intrus, Paris, Galilée, 2000.
- Le Regard du portrait, Paris, Galilée, 2000.
- Conloquium, introd. a Roberto Esposito, Communitas : origine et destin de la communauté, traduït de l'italià per Nadine Le Lirzin, Paris, PUF, coll. « Les essais du collège international de philosophie », 2000.
- La Pensée dérobée, Paris, Galilée, 2001.
- The Evidence of film, Bruxelles, Yves Gevaert, 2001.
- La Création du monde ou la Mondialisation, Paris, Galilée, 2002.
- Nus sommes : la peau des images, amb Federico Ferrari, Paris, Klincksieck, 2003.
- La Déclosion, Paris, Galilée, 2005.
- Iconographie de l'auteur, amb Federico Ferrari, Paris, Galilée, 2005.
- Sur le commerce des pensées, il·lustracions de Jean Le Gac, Paris, Galilée, 2005.
- Tombe de sommeil, Paris, Galilée, 2007.
- Juste impossible, Paris, Bayard, 2007.
- Justo imposible, traducció de Pilar Ballesta Pagès, Cànoves i Samalús, Ed. Proteus, 2010 ISBN 978-84-937508-2-4
- Just impossible, traducció de Pilar Ballesta Pagès, Cànoves i Samalús, Ed. Proteus, 2010 ISBN 978-84-937508-1-7
- Vérité de la démocratie, Paris, Galilée, 2008.
- Démocratie, dans quel état ?, amb Giorgio Agamben, Alain Badiou, Daniel Bensaïd, Wendy Brown, Jacques Rancière, Kristin Ross i Slavoj Žižek, La Fabrique, 2009.
- L'Adoration, Paris, Galilée, 2010.
- Atlan : les détrempes, Paris, Hazan, 2010.
- « À Vengeance ? de Robert Antelme », epíleg de Robert Antelme, Vengeance ?, Paris, Hermann, 2010.
- Maurice Blanchot, passion politique, Paris, Galilée, 2011.
- Politique et au-delà, entrevista amb Philipp Armstrong i Jason E. Smith, Paris, Galilée, 2011.
- Dans quels mondes vivons-nous?, amb Aurélien Barrau, Paris, Galilée, 2011.
Referències
[modifica]- ↑ «Le philosophe Jean-Luc Nancy est mort» (en francès). Le Monde.fr, 24-08-2021.
- ↑ Planas, Xevi «Jean-Luc Nancy». Presència [Barcelona], núm. 2013, 24-09-2010, p. 20. GI-143-1965.
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Luc Nancy