John Huston

John Huston
	; Estàtua de John Huston a Puerto Vallarta (Mèxic)
Nom original	(en) John Marcellus Huston
Biografia
Naixement	John Marcellus Huston; 5 agost 1906 ; Nevada (Missouri)
Mort	28 agost 1987 (81 anys); Middletown (Rhode Island)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Hollywood Forever Cemetery
Nacionalitat	Estats Units
Religió	Ateisme
Formació	Art Students League of New York ; Abraham Lincoln High School ; Hollywood High School
Alçada	187 cm
Activitat
Lloc de treball	Hollywood
Ocupació	actor, productor de cinema, escriptor, actor de gènere, guionista, actor de cinema, director de cinema, realitzador
Activitat	1930 - 1987
Ocupador	Samuel Goldwyn Productions ; Universal Pictures ; United States Army Signal Corps
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Membre de	Writers Guild of America West
Obra
Obres destacables	Obres destacables 1987 Dublinesos; 1985 L'honor dels Prizzi; 1979 Wise Blood; 1975 L'home que volia ser rei; 1972 Ciutat daurada; 1964 La nit de la iguana; 1961 Vides rebels; 1956 Moby Dick; 1952 Moulin Rouge; 1951 La reina d'Àfrica; 1950 La jungla d'asfalt; 1948 Cayo Largo; 1948 El tresor de Sierra Madre; 1941 El falcó maltès
Família
Cònjuge	Dorothy Harvey (1925-1926); Lesley Black (1937-1945); Evelyn Keyes (1946-1950); Ricki Soma (1950-1969); Celeste Shane (1972-1977)
Fills	Allegra Huston, filla adoptiva; () John Julius NorwichEnrica Soma; Tony Huston; () John HustonEnrica Soma; Anjelica Huston; () John HustonEnrica Soma; Danny Huston; () John HustonZoe Sallis
Pares	Walter Huston i Rhea Gore
Premis
	(1983) AFI Life Achievement Award; (1947) Oscar a la millor direcció, per l'obra El tresor de Sierra Madre; (1947) Oscar al millor guió adaptat, per l'obra El tresor de Sierra Madre; Legionari de la Legió del Mèrit; Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial; Medalla de la Campanya Asiàticopacífica; Medalla de la Campanya Americana; Lleó d'Or; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;

John Marcellus Huston (Nevada, Missouri 5 d'agost de 1906-Middletown, Rhode Island, 28 d'agost de 1987) fou un guionista, director de cinema i actor estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor director per El tresor de Sierra Madre.^[1]

Biografia

Era fill de l'actor canadenc Walter Huston, i de Rhea Gore, periodista d'origen escocès i irlandès per part del seu pare. Huston fou criat pels seus avis materns, Adelia Richardson i John Marcellus Gore.

Va ser un personatge inquiet, ja que també va ser boxador, periodista, novel·lista, militar, criador de cavalls, caçador, col·leccionista d'art... De fet, en la seva adolescència va arribar a ser un campió de boxa i va exercir com a agregat militar nord-americà en l'exèrcit mexicà. Va contreure el primer matrimoni a la primerenca edat de 20 anys. Durant una temporada, va viure com a pintor de carrer a París, va treballar com a actor i va ser redactor d'una revista novaiorquesa.

Carrera professional

Va començar en el cinema com a extra en alguna pel·lícula i, gràcies al seu pare, que era actor, va ser guionista de diverses pel·lícules de William Wyler (A House Divided o Jezebel) i va treballar en una quantitat impressionant de guions adaptats durant els anys 1930 i principis dels 1940 (El sergent York, Els crims del carrer Morgue, L'últim refugi, entre d'altres).

La seva primera pel·lícula com a director, de la qual també va ser guionista, El falcó maltès, va esdevenir tot un èxit i encara continua sent considerada una obra mestra de la història del cinema, amb Humphrey Bogart com a protagonista. Diverses pel·lícules seves importants també van estar protagonitzades per Bogart: El tresor de Sierra Madre i Cayo Largo.

Poc després, mentre rodava Across the Pacific, una aventura d'espionatge, es va enrolar en l'aviació a causa de la guerra i no va poder acabar el rodatge d'aquesta pel·lícula. Mentre va romandre en l'exèrcit es va convertir en cineasta militar realitzant tres documentals: Report from d'Aleutians, The battle of San Pietro i Let there be light,^[2] aquesta última sobre el tractament psiquiàtric dels ferits de guerra, perquè John Huston es va iniciar en tècniques d'hipnosi.

Les pel·lícules de Huston tractaven sobre la naturalesa humana i els seus tràngols. També a vegades incloïen escenes o passatges de diàleg breus pel que fa a assumptes mediambientals que arribarien a la consciència pública en els anys 1970; els exemples inclouen El tresor de Sierra Madre (1947) i La nit de la iguana (1964). Huston també dirigí Vides rebels amb un càsting estel·lar que incloïa Clark Gable, Marilyn Monroe, Montgomery Clift, i Eli Wallach, ambientada i rodada a Reno, Nevada, amb guió d'Arthur Miller, que va adaptar relat seu publicat a Esquire el 1957.^[3]

Huston passava llargues vetllades als casinos de Nevada després de filmar, envoltat per periodistes i noies, apostant, bevent i fumant cigars. Gable havia dit que "si continuava així, moriria aviat". Irònicament, i tràgicament, Gable moria tres setmanes després d'acabar la pel·lícula d'un atac de cor mentre que Huston viuria vint-i-sis anys més.

La reina d'Àfrica, una altra de les seves obres mestres, rodada el 1951, que va rebre quatre nominacions a l'Oscar (actor, actriu, director i guió), dels quals en va guanyar un Humphrey Bogart al millor actor.^[4] Va tenir un intens rodatge que durà tres mesos,^[5] va demostrar al seu equip fins on estava disposat a arribar per fer una pel·lícula, rodant a Uganda i Congo, amb mosquits, calor i tota mena de malalties.^[6] També en un altre dels seus llargmetratges, Errol Flynn i Trevor Howard van sofrir grans penalitats durant el rodatge de The Roots of Heaven (1958) al Txad.^[7]

Expatriació a Irlanda

Va entaular una batalla contra el comitè d'assumptes antiamericans que el va portar fins a Washington. La HUAC (House Committee on Un-American Activities) va interrogar a nombrosos cineastes, guionistes i actors per donar testimoni de les afiliacions passades.^[8]^[9] El 1952, poc després de rodar Moulin Rouge, en què narrava la vida de Tolouse Lautrec, i feia un hàbil ús del color, John Huston es va expatriar a Irlanda,^[10] on viuria durant vint anys. Es va convertir en un pària de Hollywood.

La seva carrera va tenir certa irregularitat, en acceptar dirigir pel·lícules com La Bíblia, produïda per Dino de Laurentis; Annie; Escape to Victory, o Casino Royale, pel·lícula de James Bond que va tenir cinc directors diferents. Malgrat això, va continuar fent grans pel·lícules posteriorment, com Reflections in a Golden Eye o Under the Volcano.

Va tenir ocasió de dirigir el seu propi pare, l'oscaritzat actor Walter Huston, en cinc llargmetratges,^[11] i també va dirigir la seva filla, Anjelica Huston, en L'honor dels Prizzi^[12] i en Dublinesos, entre d'altres. En aquest darrer film,^[13] amb guió del seu fill Tony Huston, John Huston dirigeix a les portes de la mort des d'una cadira de rodes i amb ajuda d'una màscara d'oxigen.

També va actuar en un cert nombre de pel·lícules: en destaca El cardenal d'Otto Preminger, per la qual se'l proposava a l'Oscar com a actor secundari, i Chinatown, dirigida per Roman Polanski amb Jack Nicholson,^[14] company de la seva filla Anjelica Huston durant 17 anys, com a principal protagonista.^[15]

Morí d'un emfisema el 28 d'agost de 1987 a Middletown (Rhode Island), a l'edat de 81 anys.^[16]

Filmografia

Director^[17]

El falcó maltès (The Maltese Falcon) (1941)
In This Our Life (1942)
Across the Pacific (1942)
The Battle of San Pietro (1945)
Let There Be Light (1946)
El tresor de Sierra Madre (The Treasure of the Sierra Madre) (1947)
Cayo Largo (Key Largo) (1948)
We Were Strangers (1949)
La jungla d'asfalt (The Asphalt Jungle) (1950)
The Red Badge of Courage (1951)
La reina d'Àfrica (The African Queen) (1951)
Moulin Rouge (1953)
Beat the Devil (1953)
Moby Dick (1956)
Heaven Knows, Mr. Allison (1957)
El bàrbar i la geisha (The Barbarian and the Geisha) (1958)
Les arrels del cel^[18] (The Roots of Heaven) (1958)
Els que no perdonen (The Unforgiven) (1960)
Vides rebels (The Misfits) (1961)
Freud (Freud the Secret Passion) (1962)
The List of Adrian Messenger (1963)
La nit de la iguana (The Night of the Iguana) (1964)
La Bíblia (The Bible: In The Beginning) (1966)^[19]^[20]
Reflexos en un ull daurat (Reflections in a Golden Eye) (1967)
Casino Royale (1967)
La forca pot esperar (Sinful Davey) (1969)
A Walk with Love and Death (1969)
La carta del Kremlin (The Kremlin Letter) (1970)
Ciutat daurada (Fat City) (1972)
The Other Side of the Wind (1972)
The Life and Times of Judge Roy Bean (1972)
L'home de Mackintosh (The Mackintosh Man) (1973)
L'home que volia ser rei (The Man Who Would Be King) (1975)
Wise Blood (1979)
Phobia (1980)
Evasió o victòria (Escape to Victory) (1980)
Annie (1982)
Sotà el volcà (Under the Volcano) (1984)
L'honor dels Prizzi (Prizzi's Honor) (1985)
Els dublinesos (The Dead) (1987)

Actor

1948ː El tresor de Sierra Madre (The Treasure of the Sierra Madre) de John Huston: el ric americà de vestit blanc
1963: El cardenal (The Cardinal) d'Otto Preminger: el cardenal Glennon
1966: The Bíblia (The Bible: In the Beginning...) de John Huston: Noè
1968: Candy de Christian Marquand: el doctor Arnold Dunlap
1969: A Walk with Love and Death, de John Huston: Robert
1969: De Sade de Cy Endfield: l'abat de Sade
1970: La carta del Kremlin (The Kremlin Letter) de John Huston: l'almirall
1971: L'home en una terra salvatge (Man In The Wilderness) de Richard C. Sarafian
1972: The Life and Times of Judge Roy Bean de John Huston: Grizzly Adams
1973: Battle for the Planets of the Apes de J. Lee Thompson: el legislador
1974: Chinatown de Roman Polanski: Noah Cross
1975: Fugida suïcida (Breakout) de Tom Gries
1975: Le Lion et le Vent de John Milius: John Hay
1977: Tentacules d'Ovidio G. Assonitis
1978: The Bermuda Triangle de René Cardona Jr.
1979: L'hivern assassí (Winter Kills)

Referències

↑ Meyers, Jeffrey. John Huston: Courage and Art (en anglès). Crown/Archetype, 2011-09-27. ISBN 978-0-307-59069-5.
↑ Gili, Jean A. Los Grandes Directores de Cine (en castellà). Ediciones Robinbook, 2008. ISBN 978-84-96924-23-9.
↑ Huston, John. John Huston: Interviews (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2001. ISBN 978-1-57806-328-4.
↑ «La reina de África» (en castellà). decine21.com, 11-10-2024. [Consulta: 14 octubre 2024].
↑ Hepburn, Katharine. El Rodaje de la Reina de África (en castellà). Ultramar, 1990. ISBN 978-84-7386-581-4.
↑ «El surrealista motivo por el que Humphrey Bogart no enfermó en el infernal rodaje de 'La reina de África'» (en castellà). Fotogramas, 03-07-2024. [Consulta: 14 octubre 2024].
↑ Lev, Peter. Transforming the Screen, 1950-1959 (en anglès). University of California Press, 2003. ISBN 978-0-520-24966-0.
↑ Tracy, Tony; Flynn, Roddy. John Huston: Essays on a Restless Director (en anglès). McFarland, 2014-01-10. ISBN 978-0-7864-5993-3.
↑ Barson, Michael. The Illustrated Who's Who of Hollywood Directors, Vol 1: The Sound Era Noonday Press (1995), pp. 208–215.
↑ Meyers, Jeffrey. John Huston: Courage and Art (en anglès). Crown/Archetype, 2011-09-27. ISBN 978-0-307-59069-5.
↑ Brill, Lesley. John Huston's Filmmaking (en anglès). Cambridge University Press, 1997-10-13. ISBN 978-0-521-58670-2.
↑ «Film: 'Prizzi's Honor' Takes a Comic view of Deadly Lovers» (en anglès). New York Times, 09-06-1985. [Consulta: 20241014].
↑ «The Dead». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 14 octubre 2024].
↑ Ayuso, Rocío «Jack Nicholson, l’amor sense esperança d’Anjelica Huston». El País [Madrid], 17-11-2014. ISSN: 1134-6582.
↑ Sanguino, Juan «“Mi único papel era ir de su brazo”: la dulce venganza de Anjelica Huston tras ser solo “hija” y “novia” demasiados años» (en castellà). El País [Madrid], 08-07-2020. ISSN: 1134-6582.
↑ País, El «Fallece a los 81 años John Huston, tras medio siglo de relacion con el cine» (en castellà). El País [Madrid], 29-08-1987. ISSN: 1134-6582.
↑ John Huston a Internet Movie Database (anglès)
↑ «Les arrels del cel». ésAdir. [Consulta: 14 octubre 2024].
↑ La música per aquest film la va compondre el compositor japonès Toshiro Mayuzumi (1929-1997)
↑ Auditorium Editorial Planeta Volum II, pàg. 354 (ISBN 84-08-46526-0)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Huston

[1] Meyers, Jeffrey. John Huston: Courage and Art (en anglès). Crown/Archetype, 2011-09-27. ISBN 978-0-307-59069-5.

[Gili-2] Gili, Jean A. Los Grandes Directores de Cine (en castellà). Ediciones Robinbook, 2008. ISBN 978-84-96924-23-9.

[3] Huston, John. John Huston: Interviews (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2001. ISBN 978-1-57806-328-4.

[4] «La reina de África» (en castellà). decine21.com, 11-10-2024. [Consulta: 14 octubre 2024].

[5] Hepburn, Katharine. El Rodaje de la Reina de África (en castellà). Ultramar, 1990. ISBN 978-84-7386-581-4.

[6] «El surrealista motivo por el que Humphrey Bogart no enfermó en el infernal rodaje de 'La reina de África'» (en castellà). Fotogramas, 03-07-2024. [Consulta: 14 octubre 2024].

[7] Lev, Peter. Transforming the Screen, 1950-1959 (en anglès). University of California Press, 2003. ISBN 978-0-520-24966-0.

[8] Tracy, Tony; Flynn, Roddy. John Huston: Essays on a Restless Director (en anglès). McFarland, 2014-01-10. ISBN 978-0-7864-5993-3.

[Barson-9] Barson, Michael. The Illustrated Who's Who of Hollywood Directors, Vol 1: The Sound Era Noonday Press (1995), pp. 208–215.

[10] Meyers, Jeffrey. John Huston: Courage and Art (en anglès). Crown/Archetype, 2011-09-27. ISBN 978-0-307-59069-5.

[11] Brill, Lesley. John Huston's Filmmaking (en anglès). Cambridge University Press, 1997-10-13. ISBN 978-0-521-58670-2.

[12] «Film: 'Prizzi's Honor' Takes a Comic view of Deadly Lovers» (en anglès). New York Times, 09-06-1985. [Consulta: 20241014].

[13] «The Dead». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 14 octubre 2024].

[14] Ayuso, Rocío «Jack Nicholson, l’amor sense esperança d’Anjelica Huston». El País [Madrid], 17-11-2014. ISSN: 1134-6582.

[15] Sanguino, Juan «“Mi único papel era ir de su brazo”: la dulce venganza de Anjelica Huston tras ser solo “hija” y “novia” demasiados años» (en castellà). El País [Madrid], 08-07-2020. ISSN: 1134-6582.

[16] País, El «Fallece a los 81 años John Huston, tras medio siglo de relacion con el cine» (en castellà). El País [Madrid], 29-08-1987. ISSN: 1134-6582.

[17] John Huston a Internet Movie Database (anglès)

[18] «Les arrels del cel». ésAdir. [Consulta: 14 octubre 2024].

[19] La música per aquest film la va compondre el compositor japonès Toshiro Mayuzumi (1929-1997)

[Editorial_Planeta-20] Auditorium Editorial Planeta Volum II, pàg. 354 (ISBN 84-08-46526-0)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)