Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Joseph-Nicolas-Pancrace Royer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseph-Nicolas-Pancrace Royer

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Pancrace Royer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1703 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1755 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, harpsichord performance (en) Tradueix i interpretació d'orgue Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, clavicembalista, organista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica i música barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClavicèmbal Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 0QNLor0kMA26HcpvzwEuvT Musicbrainz: bbb081a4-69c7-417e-a3b2-aef9cbe12e27 Discogs: 2314403 IMSLP: Category:Royer,_Joseph-Nicolas-Pancrace Allmusic: mn0001218836 Modifica el valor a Wikidata

Joseph-Nicolas-Pancrace Royer (Torí, 12 de maig de 1703 - París, 11 de gener de 1755) va ser un compositor i clavicembalista francès.

L'any 1725 es trasllada a París. El 1734 esdevé maître de musique des enfants de France i, d'aquesta manera, responsable de l'educació musical dels fills del rei Lluís XV. El 1748, juntament amb el violinista Jean-Joseph Cassanéa de Mondonville, dirigeix els Concert Spirituel, una de les primeres sèries de concerts de caràcter públic. Forma part de la Opera de París entre els anys 1730 i 1750, per a la que va escriure sis òperes. L'any 1753 va ser nomenat director musical de la chambre du roi (la cambra del rei), així com director de la orquestra de la Opera Reial.

Obres

[modifica]
Coberta d'Ode à la Fortune

L'obra de Pancrace Royer sobresurt per les seves òperes i transcripcions per a clavicèmbal de porcions operístiques.[1]

Algunes de les seves obres ordenades per ordre cronològic són:

  • 1725: Le fâcheux veuvage.
  • 1726: Crédit est mort.
  • 1730: Pyrrhus.
  • 1739: La Zaïde.
  • 1740: Sonata.
  • 1743: Li pouvoir de l'Amour.
  • 1746: Ode à la Fortune.
  • 1746: Pièces de clavecin.
  • 1748: Almasis.
  • 1750: Myrtil et Zélie.
  • 1750: Requiem aeternam.
  • 1751: Venite exultemus.
  • 1752: Pandora.

Referències

[modifica]
  1. «filomusica.com». [Consulta: 17 desembre 2010].