Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Juan Diego Botto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan Diego Botto

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Diego Botto Rota Modifica el valor a Wikidata
29 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMadrid Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,8 m Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, director de cinema, actor de televisió, actor de cinema, cineasta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
22 maig 2023Manifest per una Barcelona que obre camí
maig 2015Manifest de suport a Barcelona en Comú
18 desembre 2014Mereixem un altre Madrid... i ho aconseguirem! Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaOlga Rodríguez Francisco Modifica el valor a Wikidata
ParesDiego Botto Modifica el valor a Wikidata  i Cristina Rota Modifica el valor a Wikidata
GermansMaría Botto Rota
Nur Levi Modifica el valor a Wikidata
ParentsAlejandro Botto, cosí Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0098709 Allocine: 25845 Rottentomatoes: celebrity/juan_diego_botto Allmovie: p7580 TMDB.org: 36632
X: juandiegobotto Instagram: juandiegobotto Modifica el valor a Wikidata

Juan Diego Botto Rota (Buenos Aires, 29 d'agost de 1975) és un actor argentí-espanyol. És fill dels actors argentins Cristina Rota i Diego Botto, i germà de María Botto i Nur Levi, també actrius.

Biografia

[modifica]

Juan Diego Botto va néixer el 29 d'agost de 1975 en Buenos Aires, Argentina. És fill de l'actriu argentina, i professora d'interpretació Cristina Rota, i de l'actor argentí Diego Fernando Botto, qui va desaparèixer en 1977 durant la campanya de terror de la dictadura argentina de Videla. La parella tenia una filla gran, la també actriu María Botto (1974).[1][2]

En 1978, quan tenia només 2 anys, la seva mare embarassada d'una nova parella va decidir abandonar el país i traslladar-se a Espanya on va donar a llum a la seva filla la també actriu Nur Levi (1979). La família fixa la seva residència permanentment a Espanya gràcies a la doble nacionalitat, i des de llavors Botto s'hi criarà i residirà.[3]

És parella de la periodista Olga Rodríguez amb qui té una filla anomenada Salma Botto Rodríguez.[1]

Botto va estudiar interpretació a l'escola fundada per la seva mare a Madrid, germen del posterior Centro de Nuevos Creadores, amb seu en la Sala Mirador, per on han passat alguns dels millors actors i actrius espanyols. Més tard es va traslladar a Nova York per a continuar els seus estudis sota la direcció d'Uta Hagen.[4]

La seva primera aparició al cinema va ser als 8 anys a la pel·lícula Juego de poder, de Fausto Canel (1983).[5]

Durant la dècada dels 80 fa petits papers en pel·lícules, fins i tot aconsegueix un rol permanent en la famosa sèrie de televisió estatunidenca El Zorro, fins que en 1992 aconsegueix un paper com a fill de Cristòfor Colom a la pel·lícula 1492: Conquest of Paradise, de Ridley Scott. Tres anys després protagonitza la pel·lícula Historias del Kronen de Montxo Armendáriz amb la que va assolir gran èxit i popularitat.[6]

Des de llavors, la seva carrera ha comptat amb conegudes pel·lícules, com Martín (Hache), del director Adolfo Aristarain, Silencio roto, de Montxo Armendáriz, Plenilunio, d'Imanol Uribe, Asfalto, de Daniel Calparsoro, Vete de mí, de Víctor García León, Todo lo que tú quieras d'Achero Mañas, entre moltes altres, així com diversos treballs a l'estranger, com The Dancer Upstairs (Passos de ball), dirigida per John Malkovich i protagonitzada per Javier Bardem, Bordertown (Ciutat del silenci), de Gregory Nava, protagonitzada per Jennifer López, La dona de l'anarquista, de Marie Noëlle i Peter Sehr, o El Greco, de Yannis Smaragdis, per la qual va obtenir en 2008 el Premi al Millor Actor en el Festival del Caire.[5][7][8]

En la seva carrera professional ha compaginat sempre el cinema i el teatre. És coordinador del teatre Sala Mirador.[9]

El 2005 dirigí l'obra de teatre El privilegio de ser perro, escrita per ell mateix. Al desembre de 2008, i després d'una gira per tot Espanya, va estrenar sl Teatro María Guerrero de Madrid Hamlet, dirigida i protagonitzada per ell, juntament amb José Coronado, Marta Etura i Neu de Medina, entre altres. També és autor de les obres de teatre Despertares y celebraciones, dirigida per Cristina Rota i La última noche de la peste, dirigida per Víctor García León.[10][11][12][13]

En 2012 escriu l'obra de teatre Un trozo invisible de este mundo. El text, que tracta sobre immigració i exili, barreja drama i humor amb compromís. En ella actua dirigit per Sergio Peris-Mencheta. Juan Diego Botto va obtenir en 2014 els Premis Max de Teatre a Millor Actor i Millor Autor Revelació per aquesta obra, que es va fer a més amb el Premi Max a Millor Obra de l'any.[14][15]

Al cinema ha rebut nombroses distincions. Ha estat quatre vegades nominat als Premis Goya per les seves participacions en les pel·lícules Historias del Kronen de Montxo Armendáriz (1995), Plenilunio d'Imanol Uribe (2000), Vete de mí de Víctor García León (2006), i Ismael de Marcelo Piñeyro (2013). També la seva carrera en el teatre li ha fet guanyador d'un Premi Fotogramas de Plata al millor actor de teatre en 2008 per la seva participació en Hamlet, així com dos premis Max i un Premi Cosmopolitan.[16][14]

Botto ha participat en més de 40 produccions cinematogràfiques. De les últimes destaquen Silencio en la nieve de Gerardo Herrero (2012), Hablar de Joaquim Oristrell (2015), Ismael de Marcelo Piñeyro (2013) i La ignorancia de la sangre de Manuel Gómez Pereira (2014).[17][18][19][20]

En 2016 va estrenar la sèrie Good Behavior per al canal nord-americà TNT. En ella interpreta a Javier, un assassí a sou que es creua amb Letty (Michelle Dockery), una lladre professional. Sota el seu fred i calculador treball, tots dos amaguen una realitat familiar dura i fosca.[21][22]

El gener de 2017 va estrenar la sèrie de suspens Pulsaciones a Antena 3, on interpreta a Rodrigo Ugarte.[23]

Filmografia

[modifica]

Com a actor

[modifica]
Pel·lícula Director Any
Juego de poder Fausto Canel 1983
Teo el pelirrojo Paco Lucio 1985
Los motivos de Berta José Luis Guerín 1985
El río de oro Jaime Chávarri 1986
Hace quince años José Luis Escolar 1987
Si te dicen que caí Vicente Aranda 1989
Ovejas negras José Luis Carreño 1990
Cómo ser mujer y no morir en el intento Ana Belén 1991
1492: Conquest of Paradise Ridley Scott 1992
Máscara de Dijon Nicolás Echevarría 1993
Historias del Kronen Montxo Armendáriz 1995
La sal de la vida Eugenio Martín 1996
Éxtasis Mariano Barroso 1996
La Celestina Gerardo Vera 1996
Más que amor, frenesí Alfonso Albacete, David Menkes i Miguel Bardem 1996
En brazos de la mujer madura Manuel Lombardero 1997
Martín Hache Adolfo Aristarain 1997
¿Soy linda? Doris Dörrie 1998
Plenilunio Imanol Uribe 1999
Novios Joaquín Oristrell 1999
Sobreviviré Alfonso Albacete i David Menkes 1999
Ave María Eduardo Rossoff 1999
Asfalto Daniel Calparsoro 2000
Silencio roto Montxo Armendáriz 2001
Pasos de baile John Malkovich 2001
El caballero Don Quijote Manuel Gutiérrez Aragón 2002
Trece campanadas Xabier Villaverde 2002
El balancín de Iván (curtmetratge) Darío Stegmayer 2002
Los abajo firmantes Joaquín Oristrell 2003
Roma Adolfo Aristarain 2004
Obaba Montxo Armendáriz 2005
La fiesta del Chivo Luis Llosa 2005
Vete de mí Víctor García León 2006
Bordertown Gregory Nava 2006
Va a ser que nadie es perfecto Joaquín Oristrell 2006
La ciudad del silencio Gregory Nava 2007
El Greco Yannis Smaragdis 2007
La mujer del anarquista Peter Sehr i Marie Noëlle 2008
Las viudas de los jueves Marcelo Piñeyro 2009
Todo lo que tú quieras Achero Mañas 2010
Silencio en la nieve Gerardo Herrero 2011
Dictado Antonio Chavarrías 2012
Ismael Marcelo Piñeyro 2013
La ignorancia de la sangre Manuel Gómez Pereira 2014
Hablar Joaquín Oristrell 2015
Los comensales Sergio Villanueva 2017
The Suicide Squad James Gunn 2021

Com a director

[modifica]

Com a guionista

[modifica]

Televisió

[modifica]
Sèrie Director Any Notes
El Zorro Donald Paonessa (1990 –1993) 12 capítols
Lucrecia Mariano Barroso (1996)
Augustus Roger Young (2003)
Pulsaciones Rodrigo Ugarte (2017) 10 capítols
Good Behavior Javier Pereira (2016-2017) 20 capítols
Instinto Pol Garrido (2019-present) ¿? capítols

Teatre

[modifica]

Com a actor

[modifica]
Obra Autor Director
Rosencrantz & Guilderstern han muerto Tom Stoppard Cristina Rota
Alessio Ignacio García May Pere Planella
Veinte años no es nada Eduardo Recabarren Eduardo Recabarren
Un rufián en la escalera Joe Orton Cristina Rota
Ciudades perdidas Bertolt Brecht Daniel Suárez
Coriolano William Shakespeare Eusebio Lázaro
El privilegio de ser perro Juan Diego Botto Juan Diego Botto
Hamlet William Shakespeare Juan Diego Botto
Un Trozo Invisible de Este Mundo Juan Diego Botto Sergio Peris-Mencheta
Una noche sin luna Juan Diego Botto Sergio Peris-Mencheta

Com a autor

[modifica]

Com a director

[modifica]

Videojocs

[modifica]

Com a doblador

[modifica]

Premios y nominaciones

[modifica]

Premis Goya

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2013 Millor interpretació masculina de repartiment Ismael Nominat
2006 Millor interpretació masculina de repartiment Vete de mí Nominat
2005 Millor pel·lícula documental ¡Hay motivo! Nominat
2000 Millor interpretació masculina protagonista Plenilunio Nominat
1995 Millor actor revelació Historias del Kronen Nominat
Premis Feroz
Año Categoría Trabajo nominado Resultado
2021 Millor actor de repartiment Los europeos Guanyador
2023 Millor actor protagonista d'una sèrie No me gusta conducir Guanyador[26]

Premis de la Unión de Actores

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2009 Millor actor protagonista de teatre Hamlet Nominat
2006 Millor actor secundari de cinema Vete de mí Nominat
1995 Millor interpretació revelació Historias del Kronen Nominat

Premi Fotogramas de Plata

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2008 Millor actor de teatre Hamlet Guanyador

Premis Festival de Cine del Caire

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2008 Millor actor El Greco Guanyador

Premis Max de Teatre

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2014 Millor actor Un trozo invisible de este mundo Guanyador
2014 Millor autor revelació Un trozo invisible de este mundo Guanyador

Premis Cosmopolitan

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2014 Campió de Capua Guanyador

Premi Pau i Justícia (Festival Humans Fest edició VIII)

[modifica]
Any Categoria Resultat
2017 Premi Pau i Justícia A la carrera professional cinematogràfica dedicada a la defensa dels drets humans.[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Europa Press. «Juan Diego Botto: "El punto de inflexión de mi vida ha sido el nacimiento de mi hija"», 15-11-2015. [Consulta: 17 desembre 2016].
  2. ↑ El País. «La historia que viene de una ausencia», 10-04-2005. [Consulta: 18 desembre 2016].
  3. ↑ El Plural. «Homenaje de Botto a su padre, uno de los 30.000 desaparecidos de la dictadura de Videla», 12-12-2016. Arxivat de l'original el 16 de desembre de 2016. [Consulta: 18 desembre 2016].
  4. ↑ El mundo. «Juan Diego Botto, en pleno Lavapiés», 01-02-2015. [Consulta: 18 desembre 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 Info Libre. «Juan Diego Botto envía a Alepo a los responsables de la política migratoria europea», 15-08-2016. [Consulta: 18 desembre 2016].
  6. ↑ La vanguardia. «'Siento que me han arrebatado mi país'», 30-08-2013. [Consulta: 18 desembre 2016].
  7. ↑ La vanguardia. «Juan Diego Botto y Laia Marull participan una película sobre El Greco», 17-01-2007. [Consulta: 18 desembre 2016].
  8. ↑ Blog de cine. «'La mujer del anarquista', una familia fragmentada», 21-01-2009. [Consulta: 18 desembre 2016].
  9. ↑ Eldiario.es. «La Sala Mirador seguirá siendo el parlamento del teatro», 03-09-2014. [Consulta: 18 desembre 2016].
  10. ↑ El mundo. «Juan Diego Botto debuta como dramaturgo y director de escena», 05-04-2005. [Consulta: 28 desembre 2016].
  11. ↑ eldiario.es. «Juan Diego Botto trae al Parque Santa Catalina su versión de 'Hamlet'», 29-07-2008. [Consulta: 28 desembre 2016].
  12. ↑ Diario Abc. «Cristina Rota y Juan Diego Botto descubren los sentimientos en «Despertares y Celebraciones»», 12-04-2007. [Consulta: 28 desembre 2016].
  13. ↑ Europa Press. «Juan Diego Botto estrena 'La última noche de la peste'», 17-05-2007. [Consulta: 28 desembre 2016].
  14. ↑ 14,0 14,1 El mundo. «'Un trozo invisible de este mundo', de Juan Diego Botto arrasa en los Max con cuatro premios», 27-05-2014. [Consulta: 28 desembre 2016].
  15. ↑ eldiario.es. «Los Premios Max coronan a 'Un trozo invisible de este mundo'», 27-05-2014. [Consulta: 28 desembre 2016].
  16. ↑ 20 minutos. «Entrevista a Juan Diego Botto», 05-02-2014. [Consulta: 28 desembre 2016].
  17. ↑ Europa Press. «Juan Diego Botto y Carmelo Gómez protagonizan 'Silencio en la nieve'», 07-01-2012. [Consulta: 28 desembre 2016].
  18. ↑ eldiario.es. «Decirlo todo en 80 minutos», 12-06-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
  19. ↑ Europa Press. «Comienza el rodaje de 'Ismael', con Mario Casas, Belén Rueda, Sergi López y Juan Diego Botto», 15-03-2013. [Consulta: 28 desembre 2016].
  20. ↑ Europa Press. «Paz Vega y Juan Diego Botto presentan 'La ignorancia de la sangre'», 03-12-2014. [Consulta: 28 desembre 2016].
  21. ↑ Huffington Post. «Humanize a Hitman?» (en anglès), 11-11-2016. [Consulta: 28 desembre 2016].
  22. ↑ El Periódico. «Juan Diego Botto será un asesino en 'Good Behavior'», 11-12-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
  23. ↑ El País. «‘Pulsaciones', dos vidas en un corazón», 20-05-2016. [Consulta: 28 desembre 2016].
  24. ↑ «Juan Diego Botto fa un pas més en la seva carrera i debuta com a director de cinema». CCMA, 17-08-2022. [Consulta: 30 gener 2023].
  25. ↑ Diario Abc. «El doblaje de videojuegos gana peso en España», 26-11-2014. Arxivat de l'original el 2019-10-31. [Consulta: 28 desembre 2016].
  26. ↑ «'La ruta' y 'No me gusta conducir' brillan como series en los Premios Feroz 2023». eldiario.es, 29-01-2023. [Consulta: 22 març 2023].
  27. ↑ «PREMIOS». , 11-09-2015 [Consulta: 2 març 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-07-10. [Consulta: 31 octubre 2019].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Diego Botto
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_Diego_Botto&oldid=34109162»