Kobzar

Un kobzar (ucraïnès: кобзар, pl. kobzari ucraïnès: кобзарі) era un bard itinerant ucraïnès que cantava i es feia el seu propi acompanyament, tocant una bandura o kobza de vàries cordes.

Tradició

Els kobzars eren sovint cecs i a la dècada de 1800 eren predominants. Kobzar significa literalment "intèrpret de kobza", un instrument de corda ucraïnès de la família del llaüt i, més àmpliament, un intèrpret del material musical associat a la tradició kobzar.^[1]^[2]

La tradició professional del kobzar es va establir durant l'Hetmanat cosac al voltant del segle xvi a Ucraïna. Els kobzars acompanyaven el seu cant amb un instrument musical conegut com a kobza, bandura o lira. El seu repertori consistia principalment en salms paralitúrgics i "kanty", i també incloïa una forma èpica única coneguda com duma.

Al tombant del segle xix hi havia tres escoles regionals de kobzar: Chernihiv, Poltava i Slobozhan, que es diferenciaven pel repertori i l'estil d'interpretació.

Gremis

A Ucraïna, els kobzars es van organitzar en gremis o confraries regionals, coneguts com a tsekhs. Van desenvolupar un sistema d'aprenentatge rigorós (generalment de tres anys de durada) abans de sotmetre's al primer conjunt d'exàmens oberts per convertir-se en kobzar.

Es pensava que aquests gremis tenien el model de les confraries de l'Església Ortodoxa, ja que cada gremi estava associat a una església específica. Aquests gremis llavors s'encarregarien d'una icona de l'església o compraven nous ornaments religiosos per a la seva església afiliada (Kononenko, p. 568–9). Malgrat això, l'Església Ortodoxa sovint sospitava i de vegades fins i tot era hostil amb els kobzars.

Final de kobzardom

La institució del kobzardom va acabar essencialment a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna a mitjans dels anys trenta durant la transformació radical de la societat rural de Stalin que va incloure la liquidació dels kobzars d'Ucraïna.^[3]^{[verificació fallida]} ^[4]^[5] Les actuacions dels kobzars van ser substituïdes per interpretacions estilitzades de música popular i clàssica amb la bandura.

Versió soviètica

Els kobzars soviètics eren intèrprets de bandura estilitzats que van néixer per substituir l'autèntic kobzari tradicional que havia estat esborrat a la dècada de 1930. Aquests intèrprets sovint eren cecs i, tot i que alguns tenien contacte amb els autèntics kobzari de la generació anterior, molts van rebre formació reglada als conservatoris de folk per músics professionals i van tocar amb instruments de concert cromàtic contemporani fets a les fàbriques.

El seu repertori estava format principalment per versions censurades del repertori tradicional kobzar i es va centrar en obres estilitzades que elogiaven el sistema soviètic i els herois soviètics.

Re-establiment de la tradició

Un kobzar d'avui dia tocant una tonada amb una bandura.

Darrerament hi ha hagut un interès per reviure les autèntiques tradicions kobzar que està marcat pel restabliment del Gremi Kobzar com a centre per a la difusió de la pràctica històrica autèntica de la interpretació.

Altre ús del terme

Kobzar és també un llibre de poesia fonamental de Taras Xevtxenko, el gran poeta nacional d'Ucraïna.

El terme "kobzar" s'ha utilitzat en ocasions per als intèrprets de viola de roda a Belarús, on la viola de roda sovint es coneix com a "kobza", i els músics de cornamusa a Polònia, on la cornamusa es coneix com a "kobza" o "koza".

Veges també

Músics cecs
Preservació de kobzar música

Referències

↑ Volodymyr Kushpet "Startsivstvo", 500pp, Kyiv "Tempora" 2007
↑ Rainer Maria Rilke, Susan Ranson, Ben Hutchinson(2008), Rainer Maria Rilke's The book of hours, Camden House. p. 215. ISBN 1-57113-380-1
↑ Grigorenko site Arxivat 2005-02-07 a Wayback Machine.
↑ ‘Remember the peasantry’: A study of genocide, famine, and the Stalinist Holodomor in Soviet Ukraine, 1932-33, as it was remembered by post-war immigrants in Western Australia who experienced it^{[Enllaç no actiu]} Lesa Melnyczuk Morgan, 2010, University of Notre Dame Australia "During the mid-1930s, the [kobzars] were invited to the First All-Ukrainian Congress of Lirniki and Banduristy (folk singers, minstrels) where they were arrested and, in most cases shot". In the notes: "Although noted by a few different authors there is no mention of where this occurred." Accessed 8 February 2021
↑ Volkov Solomon, ed. Testimony: The Memoirs of Dmitri Shostakovich (Nova York: Faber & Faber,1979), pp.214-15. ISBN 978-0060144760

Enllaços externs

Kobzars a l'Enciclopèdia d'Ucraïna
Llibre "Kobzar" de Taras Xevtxenko a l'Enciclopèdia d'Ucraïna
Lloc oficial de la Unió Nacional dels Kobzars d'Ucraïna (en ucraïnès)
The last kobzar, un retrat d'OSTAP KINDRACHUK, una pel·lícula de Vincent Moon

[1] Volodymyr Kushpet "Startsivstvo", 500pp, Kyiv "Tempora" 2007

[2] Rainer Maria Rilke, Susan Ranson, Ben Hutchinson(2008), Rainer Maria Rilke's The book of hours, Camden House. p. 215. ISBN 1-57113-380-1

[3] Grigorenko site Arxivat 2005-02-07 a Wayback Machine.

[4] ‘Remember the peasantry’: A study of genocide, famine, and the Stalinist Holodomor in Soviet Ukraine, 1932-33, as it was remembered by post-war immigrants in Western Australia who experienced it^{[Enllaç no actiu]} Lesa Melnyczuk Morgan, 2010, University of Notre Dame Australia "During the mid-1930s, the [kobzars] were invited to the First All-Ukrainian Congress of Lirniki and Banduristy (folk singers, minstrels) where they were arrested and, in most cases shot". In the notes: "Although noted by a few different authors there is no mention of where this occurred." Accessed 8 February 2021

[5] Volkov Solomon, ed. Testimony: The Memoirs of Dmitri Shostakovich (Nova York: Faber & Faber,1979), pp.214-15. ISBN 978-0060144760

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]