La dolce vita

La dolce vita
	;
Fitxa
Direcció	Federico Fellini
Protagonistes	Marcello Mastroianni; Anouk Aimée; Anita Ekberg
Director artístic	Piero Gherardi
Producció	Giuseppe Amato; Angelo Rizzoli
Dissenyador de producció	Piero Gherardi
Guió	Federico Fellini; Tullio Pinelli; Ennio Flaiano; Brunello Rondi; Pier Paolo Pasolini (no surt als crèdits)
Música	Nino Rota
Fotografia	Otello Martelli
Muntatge	Leo Cattozzo
Vestuari	Piero Gherardi
Productora	Riama Film; Pathé; Gray-Film
Distribuïdor	Cineriz; Pathé
Dades i xifres
País d'origen	França; Itàlia
Estrena	1960
Durada	172 min.
Idioma original	italià (principalment); anglès (sovint)
Rodatge	Roma, Fontana di Trevi i Viale Bligny (en)
Color	en blanc i negre
Format	2.35:1
Recaptació	19.500.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	Drama
Tema	decadència, societat multicultural, vida nocturna, cultura de Roma, crisi existencial, mitjà de comunicació de massa, desig sexual i desil·lusió
Lloc de la narració	Roma
Època d'ambientació	dècada del 1950 i 1960
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció (1962); Oscar al millor guió original (1962); Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1962); Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre ;
Premis	Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1960); Palma d'Or (1960) ;

La dolce vita és una pel·lícula franco-italiana de Federico Fellini estrenada el 1960, guanyadora de la Palma d'Or al Festival de Canes i doblada al català.^[1]

Argument

Un reporter romà porta una vida de playboy, i descobreix, seguint la vida escandalosa de les estrelles, el dolç món de l'alta societat. Es lliura a aquest nou univers, abandonant-se en festes hedonistes, en les quals el límit entre els dies i les nits es fa borrós.

Mancat d'una estructura tradicional en la seva trama, la pel·lícula presenta una sèrie de nits i matins al llarg de la Via Veneto a Roma, vistes des dels ulls del seu personatge principal, un reporter anomenat Marcello (interpretat per Marcello Mastroianni). Marcello és un home que no és compromès amb res, com ho demostren les seves relacions amb la seva gelosa amant Emma (Yvonne Furneaux), amb una sofisticada dona (Anouk Aimée) amb la qual té una relació temporal, i una espectacular actriu americana de nom Silvia (Anita Ekberg) a la qual segueix mentre aquesta vagareja per Roma (incloent-hi la notable escena del seu bany nocturn a la Fontana de Trevi) i amb una multitud d'altres personatges que habiten a Via Veneto. Marcello vol deixar la seva feina de columnista de xafarderies per convertir-se en novel·lista, però sembla que mai no és capaç de concentrar-se prou per fer algun progrés en els seus escrits.

Fellini descriu la solitud de l'home davant del món exterior. El protagonista, Marcello, sol viure molt ben acompanyat, però en total solitud i incomunicació.

En la famosa primera escena de la pel·lícula, Marcello està en un helicòpter per portar a Vaticà una estàtua de Jesús. Pel camí, l'helicòpter s'atura per observar un grup de dones que estan prenent el sol en un terrat. Marcello pregunta a les dones pel seu número de telèfon i aquestes li pregunten cap a on porta l'estàtua. El sorollós motor de l'helicòpter evita la mútua entesa. Aquest tema de la falta de comunicació es torna a tocar al llarg del film.

Entre els episodis més famosos de La dolce vita estan la gran escena goiesca del fals miracle, on dos nens menteixen sobre una presumpta aparició de la Verge als afores de Roma, on es veu una multitud immensa, i l'episodi de Steiner (interpretat per Alain Cuny), un amic intel·lectual de Marcello amb una vida familiar perfecta, que acaba assassinant als seus fills i suïcidant-se. Després de la mort de Steiner, Marcello s'endinsa en una vida sense sentit d'orgies, després marxa molt d'hora pel matí per trobar un monstre marí mort a la platja, el simbòlic final de la pel·lícula.

Repartiment

Marcello Mastroianni: Marcello Rubini, el periodista
Walter Santesso: Adriano Paparazzo, el fotògraf
Anouk Aimée: Maddalena
Anita Ekberg: Sylvia, l'estrella
Yvonne Furneaux: Emma, la concubina de Marcello
Lex Barker: Robert
Alan Dijon: Frankie
Alain Cuny: Steiner, un amic de Marcello
Nadia Gray: Nadia
Magali Noël: Fanny, la ballarina
Jacques Sernas: l'idole
Annibale Nichi: el pare Marcello
Valeria Ciangottini: Paola
Renée Longarini: la Sra. Steiner
Polidor: el pallasso
Giulio Questi: Don Giulio
Mino Doro: l'amant de Nadia
Laura Betti: Laura
Daniela Calvino: Daniela
Riccardo Garrone: Riccardo
Enrico Glori: l'admirador de Nadia
Franca Pasut: la noia coberta de plomes
Nico: ella mateixa
Adriano Celentano: el cantant de rock
Giulio Paradisi: un periodista fotògraf
Iris Tree (no surt als crèdits): ella mateixa

Anècdotes

L'escena on Anita Ekberg i Marcello Mastroianni es retroben a la fontana de Trevi amb aigua fins a les cuixes s'ha convertit en una escena de culte del cinema.^[2]
El nom de Paparazzo, el fotògraf que acompanya el periodista Marcello Rubini, s'ha continuat fent servir en el llenguatge usual per designar els fotògrafs de premsa que intenten forçar la intimitat de persones cèlebres, els paparazzis.

Premis i Nominacions

Premis

Festival de Canes 1960: Palma d'Or.
David di Donatello 1960: Federico Fellini, Millor director
Oscar al millor vestuari per Piero Gherardi.^[3]

Nominacions^[3]

Oscar a la millor direcció (Federico Fellini)
Oscar al millor guió original (Federico Fellini, Tullio Pinelli, Ennio Fiaiano, Brunello Rondi)
Oscar a la millor direcció artística (Piero Gherardi)

Referències

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ Article amb foto del diari italià La Repubblica
↑ ^3,0 ^3,1 «The 34th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La dolce vita

Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb (anglès)
Anàlisi crítica de la pel·lícula a Activcinema (italià)
Article amb fotos (anglès)
E-book escrit per Giacomo Alexis, famós paparazzi romà d'aquella època Arxivat 2008-06-28 a Wayback Machine. (italià)

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] Article amb foto del diari italià La Repubblica

[:0-3] 3,0 ^3,1 «The 34th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]

Guanyadores de la Palma d'Or
1939–1975	Union Pacific (1939) No es va atorgar (1940–1945) Breu encontre (1946) Die letze Chance (1946) Dies perduts (1946) María Candelaria (1946) Muži bez křídel (1946) Neecha Nagar (1946) La Symphonie pastorale (1946) De røde enge (1946) Roma, ciutat oberta (1946) Hets (1946) Veliki perelom (1946) Antoine et Antoinette (1947) Foc creuat (1947) Les Maudits (1947) Dumbo (1947) Ziegfeld Follies (1947) No es va celebrar (1948) El tercer home (1949) No es va celebrar (1950) Miracle a Milà (1951) Fröken Julie (1951) Othello (1951) Due soldi di speranza (1952) Le Salaire de la peur (1953) Jigokumon (1954) Marty (1955) Le Monde du silence (1956) La gran prova (1957) Letiat juravlí (1958) Orfeu negre (1959) La dolce vita (1960) Una absència tan llarga (1961) Viridiana (1961) O Pagador de Promessas (1962) Il gattopardo (1963) Els paraigües de Cherbourg (1964) El knack (1965) Signore e signori (1966) Un homme et une femme (1966) Blow Up (1967) Festival cancel·lat (1968) if... (1969) MASH* (1970) El missatger (1971) Il caso Mattei (1972) La classe obrera va al paradís (1972) L'equívoc (1973) L'espantaocells (1973) La conversa (1974) Chronique des années de braise (1975)
1976–2000	Taxi Driver (1976) Padre padrone (1977) L'arbre dels esclops (1978) Apocalypse Now (1979) El timbal de llauna (1979) Comença l'espectacle (1980) Kagemusha (1980) Człowiek z żelaza (1981) Missing (1982) Yol (1982) La balada de Narayama (1983) París, Texas (1984) El pare en viatge de negocis (1985) La missió (1986) Sous le soleil de Satan (1987) Pelle, el conqueridor (1988) Sexe, mentides i cintes de vídeo (1989) Cor salvatge (1990) Barton Fink (1991) Les millors intencions (1992) Adéu a la meva concubina (1993) El piano (1993) Pulp Fiction (1994) Underground (1995) Secrets i mentides (1996) Unagi (1997) Ta'm e guilass (1997) Mia eoniótita ke mia mera (1998) Rosetta (1999) Dancer in the Dark (2000)
2001–present	L'habitació del fill (2001) El pianista (2002) Elephant (2003) Fahrenheit 9/11 (2004) L'Enfant (2005) The Wind That Shakes the Barley (2006) 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2007) Entre les murs (2008) Das weiße Band (2009) L'oncle Boonmee, que recorda les seves vides passades (2010) L'arbre de la vida (2011) Amor (2012) La vida d'Adèle (2013) Kış Uykusu (2014) Dheepan (2015) I, Daniel Blake (2016) The Square (2017) Un assumpte de família (2018) Paràsits (2019) No es va celebrar (2020) Titane (2021) Triangle of Sadness (2022) Anatomie d'une chute (2023)

Premi del New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula en llengua estrangera
1937–1977	Mayerling (1937) La Grande Illusion (1938) Regain (1939) La Femme du boulanger (1940) No concedit (1941–1945) Roma, ciutat oberta (1946) Vivere in pace (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) L'amore (1950) Miracle a Milà (1951) Jocs prohibits (1952) Justícia feta (1953) Jigokumon (1954) Umberto D. (1955) La strada (1956) Gervaise (1957) El meu oncle (1958) Les Quatre Cents Coups (1959) Hiroshima mon amour (1960) La dolce vita (1961) No concedit (1962) Fellini 8 ½ (1963) L'home de Rio (1964) Giulietta dels esperits (1965) Obchod na korze (1966) La guerra s'ha acabat (1967) Guerra i pau (1968) No concedit (1969–1977)
1978–2000	Pane e cioccolata (1978) L'arbre dels esclops (1979) El meu oncle d'Amèrica (1980) Pixote, a Lei do Mais Fraco (1981) Megáll az idő (1982) Fanny i Alexander (1983) Un dimanche à la campagne (1984) Ran (1985) Le Déclin de l'empire américain (1986) La meva vida de gos (1987) Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) Une affaire de femmes (1989) Das schreckliche Mädchen (1990) Europa Europa (1991) Raise the Red Lantern (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Tres colors: Vermell (1994) Els joncs salvatges (1995) Badkonake sefid (1996) Ponette (1997) Festen (1998) Todo sobre mi madre (1999) Yi Yi (2000)
2001–present	Desitjant estimar (2001) Y tu mamá también (2002) Cidade de Deus (2003) La mala educación (2004) 2046 (2005) L'Armée des ombres (2006) La vida dels altres (2007) 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2008) L'hora d'estiu (2009) Carlos (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) La vida d'Adèle (2013) Ida (2014) Timbuktu (2015) Toni Erdmann (2016) 120 Battements par minute (2017) Guerra freda (2018) Paràsits (2019) Bacurau (2020) The Worst Person in the World (2021)