Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Ladislau I d'Hongria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLadislau I d'Hongria

Retrat al Chronicum pictum, 1360 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementI. László király, Ladislau I "el Sant" d'Hongria
27 juny 1040 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cracòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 1095 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Nitra (Eslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral d'Oradea (fins a 1106, a Somogyvár), crani a Györ 
  Rei d'Hongria, Eslavònia i Croàcia
1077 – 1095
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, monarca Modifica el valor a Wikidata
Partitpolític abans de l'aparició dels partits polítics Modifica el valor a Wikidata
rei
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeAbadia de Somogyvár, Oradea, Györ
Festivitat30 de juny
IconografiaCom a rei, amb una alabarda; creu, orb
Patró deHongria, copatró de Polònia
Família
FamíliaDinastia Árpád Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAdelaida de Rheinfelden Modifica el valor a Wikidata
FillsIrene d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
ParesBéla I d'Hongria Modifica el valor a Wikidata  i Richeza of Poland, Queen of Hungary Modifica el valor a Wikidata
GermansGéza I d'Hongria
Helen of Hungary
Euphemia of Hungary
Sofia d'Hongria Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Llista
Rei d'Hongria
1077 – 29 juliol 1095 (mort en el càrrec)
← Géza I d'HongriaKálmán I d'Hongria → Modifica el valor a Wikidata

Ladislau I, anomenat el Sant (27 de juny de 1046 - 29 de juliol de 1095), va ser rei d'Hongria des de 1077 fins a la seva mort. Canonitzat, és venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Biografia

[modifica]

Fill de Béla I d'Hongria i de Richenza, princesa polonesa, Ladislau va néixer a l'exili, a Polònia, i no va voler oposar-se a la coronació del seu cosí Salomó d'Hongria. En 1073, però, va aliar-se amb el seu germà Géza I per derrocar Salomó, i després de la mort de Géza, va pujar al tron. Es va casar amb Adelaida de Rheinfelden i van tenir diversos fills, dels que només es coneix el nom de Prisca, després anomenada Irene d'Hongria casada amb l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè.

Sobirà il·lustrat, va promulgar un codi legislatiu, va construir esglésies (com l'Abadia de Somogyvár o les catedrals de Várad (avui Oradea) o Zagreb) i va introduir el catolicisme a Croàcia, que havia conquerit en 1091.

En les lluites per les investidures, Ladislau va donar suport al papat, tot i que es reconcilià més tard amb l'emperador Enric IV.

Estimat pel seu poble i considerat com a model de cavallers, va morir mentre es preparava per a participar en la Primera Croada.

Família

[modifica]

Avantpassats

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Taksony d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
8. Mihály
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Vazul
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Adelaida de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Béla I d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Géza I d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Boleslau I de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Mieszko II de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Adelaida (Rixa) de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Richeza de Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Culte

[modifica]

Va ser canonitzat per l'Església Catòlica el 27 de juny de 1192. Va ser enterrat a l'abadia de Somogyvár, que ell havia fundat en 1091. En 1106 es van traslladar les seves restes a la catedral de Várad (Oradea, avui a Romania). Les guerres amb els turcs van fer que el reliquiari d'argent daurat i esmalt de 1400-1425 (una de les obres mestres de l'orfebreria centreuropea, atribuïda per alguns a Martin Kolozsvári) que en conservava el crani fos trasllat en 1607 a la basílica de Györ, on avui es venera. Les altres restes del rei van desaparèixer en ser destruïda la catedral d'Oradea pels turcs.

Avui, a Oradea, hi ha un reliquiari, també en forma de bust, amb part del crani. Va ser fet per l'orfebre Fülöp Link en 1892, amb motiu del mil·lenari de la conquesta hongaresa de Transsilvània. La catedral també exhibeix una destral de guerra trobada a l'antiga tomba del rei.

La seva festa se celebra el 27 de juny.